"DE LLOGUERS I DRET A L'HABITATGE" PER JOSEP MELIÀ

"DE LLOGUERS I DRET A L'HABITATGE" PER JOSEP MELIÀ

“DE LLOGUERS I DRET A L’HABITATGE” PER JOSEP MELIÀ

L'esquerra ha passat en poc més d'un any de veure amb simpatia el lloguer turístic a tenir-ne una visió negativa. La simpatia provenia, en part, perquè el Govern Bauzá va prohibir el lloguer vacacional a edificis plurifamiliars i ja se sap que tot el que feia l'anterior President era incorrecte... Ara, però, són ells que governen i sempre és més fàcil fer oposició que donar solucions.

La visió negativa que s'està imposant sosté que el lloguer turístic va a més i que això provoca que l'accés a l'habitatge dels residents sigui cada pic més dificultós. Els gurus de l'esquerra conclouen que s'ha de prioritzar el dret a l'habitatge, convertint el lloguer turístic en l'enemic a batre.

El mercat de l'habitatge és un mercat molt peculiar i complex. Alguns sostenen que com a tot mercat del que es tracta és d'augmentar l'oferta ja que a més oferta preus més baixos i, per tant, més accessibles. El que succeeix és que molt poca gent defensa una política urbanística expansiva consistent en classificar més sòl per fer-ne nous habitatges. De fet, també està experimentat que una política urbanística expansiva no necessàriament abarata els preus...  I això és una dada a tenir en compte perquè demostra que l'existència de més oferta que és el que en teoria passaria si es limita la possibilitat de fer lloguer turístic no necessàriament farà més accessible l'accés a l'habitatge.

Alguns sostenen que la solució podria venir per aconseguir que els pisos buits sortissin al mercat. Això depèn del lloguer turístic? Diria que no. I ho diria perquè durant molts d'anys no existia la "moda" del lloguer turístic i aquests pisos continuaven tancats. Al contrari, diria que el lloguer turístic ha mobilitzat un parc immobiliari que estava aturat, ha fet atractiu als propietaris la rehabilitació, que era cap on sempre s'havia dit que s'havia d'orientar el sector de la construcció... Aquests habitatges en cas que no es puguin llogar a turistes es posaran a disposició dels residents? En tenc seriosos dubtes perquè per preu, situació, característiques (superfícies i qualitats) no són el tipus de producte en que pensam quan parlam de persones amb dificultats per a l'accés a l'habitatge.

I, sobretot, molts de pisos no es posen a disposició dels residents perquè els propietaris consideren que el sistema no funciona, és a dir, que en cas d'impagament de les rendes, d'incompliment contractual, el mecanisme per recuperar el pis i el deute pendent és totalment insatisfactori per lent, costós i poc eficaç. I atès que l'impagament és molt freqüent, el propietari, normalment ja escalivat, no ho vol llogar. Si a aquesta situació que s'arrossega de fa anys li afegim un discurs públic antidesnonaments, no és difícil veure com de poc motivat estarà el propietari per fer segons quin tipus de lloguer...

Les administracions tenen la responsabilitat de fer una política d'habitatge. Aquesta política hauria de consistir bàsicament, en primer lloc, en tenir el major parc de vivenda pública atenent les persones que més ho necessiten. I avui en dia el que està passant és que aquest parc de vivenda pública és esquifit i hi ha molts inquilins que n'estan abusant, vegeu les xifres d'impagaments de l'IBAVI... I aquesta política hauria de consistir en mesures jurídiques i de col·laboració amb els grans propietaris de parc immobiliari immobilitzat que són les entitats bancàries. Cosa d'això ja s'està fent, però aquí també hi ha molt de camí per córrer. En tercer lloc, hauria d'haver un canvi important que incentivi el lloguer privat, cosa que ja dic és molt difícil perquè passaria per reformes processals per part de l'Estat i el poder judicial i per reformular un discurs públic de determinats sectors socials... En quart lloc, mesures com les de permetre que locals en plantes baixes es converteixin en habitatge són mesures ben encaminades perquè sense impacte territorial intenten augmentar l'oferta... I en cinquè lloc, els ajuntaments, autèntics competents en matèria urbanística, són els que han de zonificar els àmbits del municipi i, per tant, lògicament té sentit que per raons de política d'habitatge en determinades zones es puguin restringir els altres usos inclosos els de lloguer turístic.

En definitiva, el lloguer turístic evidentment té alguna incidència en relació a les dificultats de materialitzar el dret a l'habitatge. Però és una incidència més aviat baixa, molt més baixa del que se li està atribuint... El lloguer turístic socialitza els beneficis del turisme, dinamitza les classes mitges, afavoreix la rehabilitació-construcció, impacta positivament en l'oferta complementària, és una tendència mundial, la seva regulació i l'aflorament a la legalitat minvaria economia submergida i incrementaria recaptació fiscal.... És una llàstima que a l'esquerra s'estigui imposant el discurs en contra del lloguer turístic... i l'esborrany fet públic pel Govern és un clar exemple d'aquest discurs en contra. El PP hi està en contra perquè els hotelers no ho volen; el PP té una postura clara: prohibició. L'esquerra ara no ho vol, perquè es pensa que va contra el dret a l'habitatge, però, com que és esclava de la seva postura de fa dos anys, el que fa és una norma que, sense dir-ho amb la contundència, és del PP; de facto, fa impossible que aflori aquesta oferta. Són dues maneres diferents de negar la realitat, perquè la realitat és que tot i està prohibit que és la mesura més repressiva continua existint.

Tanca