"LA REPETICIÓ I LA MENTIDA" PER JOSEP MELIÀ

"LA REPETICIÓ I LA MENTIDA" PER JOSEP MELIÀ

“LA REPETICIÓ I LA MENTIDA” PER JOSEP MELIÀ

A Espanya es repeteixen alguns arguments, més ben dit consignes, en relació al repartiment territorial del poder que la realitat s'encarrega de demostrar falsos. Alguns d'aquests arguments són: és irrenunciable el principi d'igualtat entre tots els ciutadans i Espanya és un dels estats més descentralitzats del món.

Aquests dies hem tengut notícia del plan renove del Govern d'Extremadura. Una iniciativa que demostra que no hi ha igualtat ja que Extremadura, amb un esforç fiscal molt menor, té uns serveis públics i una Administració molt més rica que les Balears. I això per no xerrar de la insularitat. És això la igualtat garantida constitucionalment a la que des de Madrid es refereixen dia si i dia també alguns responsables públics? Hi ha igualtat entre un ciutadà que viu a Balears i un que viu a Extremadura quan un paga més imposts i l'altra disfruta de més serveis i ajudes públiques? És igualtat fer aves a Extremadura i retallar l'escàs descompte de residents? O és igualtat que any darrera any les Balears siguin a la coa en inversió territorialitzada amb diferències abismals entre uns i altres de manera sistemàtica?

Les Illes Balears tenim competència en Medi Ambient o en Habitatge. Resulta, però, quan es vol prendre una determinada decisió agilitzant tràmits d'avaluació ambiental en aquells casos en que és evident que no existeix impacte, per exemple quan es converteixen uns terrenys urbanitzables en sòl rústic o quan es vol fer una política d'habitatge que mobilitza els pisos buits i aturats que tenen les entitats financeres, entitats que quan van mal dades reben milions d'euros de l'erari públic, idò en casos com els assenyalats tot d'una l'Estat amenaça amb els recursos d'inconstitucionalitat.... La conclusió és evident tenim una autonomia o una descentralització teòrica però quan volem prendre decisions que surtin dels desitjos de l'Estat, aleshores, no ho podem fer... Quina autonomia és aquesta on no hi ha marge de maniobra? Quina descentralització és aquesta on s'ha de fer el que diuen a Madrid? I això és traslladable a moltes altres matèria com el comerç on les potestats autonòmiques han quedat molt limitades per aquest centralisme...

Els exemples es podrien multiplicar per mil. El que és frustrant és que, davant realitats evidents, quan algú aixeca la veu rebi per resposta la igualtat i la gran descentralització. Precisament si hagués de bon de veres igualtat, almanco d'oportunitats, i una autonomia política potent algunes de les tensions i dels problemes estarien resolts. I davant aquestes mostres de cinisme elevat a la màxima potència no queda més remei que continuar aixecant la veu i posant raonaments i casos concrets damunt la taula, no queda més remei que continuar fent pedagogia perquè cada pic hi hagi més ciutadans d'aquestes illes que siguin conscients de la pressa de pèl en que alguns ens volen mantenir pels temps dels temps...

Tanca