"MESCLAR OUS, CARAGOLS I ESTADES TURÍSTIQUES" PER JOSEP MELIÀ

"MESCLAR OUS, CARAGOLS I ESTADES TURÍSTIQUES" PER JOSEP MELIÀ

“MESCLAR OUS, CARAGOLS I ESTADES TURÍSTIQUES” PER JOSEP MELIÀ

Vist l'esborrany de Llei del lloguer vacacional recentment presentat convé recordar que el deure legal del Govern balear era elaborar una Llei sobre els habitatges de comercialització turística que no estaven prevists a la Llei 8/2012 però, l'avantprojecte presentat incompleix aquest mandat. El que fa aquesta normativa és una regulació de tots els habitatges on es facin estades turístiques i empitjora clarament el règim jurídic dels unifamiliars o aparellats. Aquests darrers fa molts d'anys que existeixen, que estan regulats i són una realitat econòmica i turística que, entre altres coses, han dinamitzat els nostres pobles d'interior però el Govern, no només mescla aquestes dues realitats (unifamiliars i plurifamiliars) sinó que també hi mescla l'oferta hotelera; ja que les places d'intercanvi exigibles per donar d'alta places d'estades turístiques a habitatges provenen bàsicament dels hotels. Per tant, al final el que s’ha fet és mesclar tres realitats turístiques diferents i que haurien de tenir un tractament i una regulació diferenciada.

Estant d'acord amb el criteri de l'intercanvi de places per evitar creixements que no ens podem permetre si no volem morir d'èxit, aquest intercanvi de places s'hauria de fer aflorant les places turístiques existents en habitatges plurifamiliars i no a través de mesclar artificialment realitats diferents. Partir de les places hoteleres i no de la realitat existent és confondre la situació.

L'esborrany de Llei estableix, a més, que per poder fer una estada turística a un habitatge ha d'estar situat en una zona declarada apta pel Consell respectiu o per l'Ajuntament de Palma. Perquè una zona sigui declarada apta serà necessari que hi hagi una voluntat política majoritària i que es realitzi una tramitació que en cap cas serà inferior a uns sis mesos (informació pública, informes, declaració ambiental, etc.). Mentre això es fa, si és que es fa, i dins el termini indicat, a la pràctica el que tendrem serà una prohibició temporal de noves estades turístiques a habitatges, tant a unifamiliars com a plurifamiliars. És a dir, una moratòria d'unifamiliars i una no resolució de les estades en plurifamiliars.

El Pi està d'acord amb establir una antiguitat mínima de 10 anys de l'habitatge per evitar efectes especulatius i territorials. No és acceptable l'establiment d'una sèrie de requisits complementaris que acabaran fent impossible fer una estada turística a un habitatge. Parlam de l'obligació dels habitatges d'estar dotats de comptadors individuals d'aigua, de l'obligació de complir la normativa de sostenibilitat (certificació energètica) i de l'obligació de tenir una accessibilitat (una norma feta pels nous habitatges però no pels que tenen més de 10 anys).

Finalment, també és molt criticable que aquest avantprojecte no incorpori un règim transitori, com a mínim en relació als habitatges plurifamiliars donats d'alta turísticament a través de l'antiga figura dels habitatges turístics vacacionals i als habitatges unifamiliars donats d'alta per realitzar estades turístiques, oferta legal i que se suposa que no es troben subjectes als nous requisits i al nou règim establert. Sempre seria positiu aclarir-ho.

Concloent. No s'arregla la realitat del lloguer turístic plurifamiliar. S'empitjora la situació dels unifamiliars. A la pràctica es mantindrà fora de la legalitat, amb totes les conseqüències que això genera. Una realitat que és aquí, que socialitza els beneficis del turisme i que ens negam a criminalitzar explícitament o implícitament.

Tanca