Ponències

  • Política

  • Econòmica

  • Soc. Benestar

  • Estatuts

  • Mallorca

  • Menorca

PONÈNCIA D’ESTRATÈGIA POLÍTICA

 1. D’ON VENIM

Aviat farà cinc anys que es va fundar EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS. Molts i importants esdeveniments s’han succeït entre les dates de celebració del primer i del segon Congrés del nostre partit. Cal destacar, entre tots, la concurrència del nostre partit a les eleccions autonòmiques i locals de maig del 2015. Les eleccions de 2015 ens van permetre, juntament amb les coalicions preelectorals, accedir per ara a 16 batlies de les Illes Balears (Ariany, Artà, Alcúdia, Costitx, Sineu, Banyalbufar, Porreres, Sa Pobla, Selva, Maria de la Salut, Sant Joan, Petra, Llucmajor, Sencelles, Santa Margalida i Lloseta). En percentatges, els nostres 97 regidors ocupen avui responsabilitat de govern en gairebé el 30% dels municipis, essent EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS una força municipal de primer ordre. De fet, abans que acabi la legislatura tenim acordat assolir noves batlies (Manacor, Andratx, Felanitx). Una força municipal que ens ha permès presidir la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ha irromput també amb força al Parlament de les Illes Balears amb 3 diputats i al Consell de Mallorca amb 3 consellers electes. Només un petit grapat de vots ens va impedir aconseguir un diputat per Eivissa. Aquesta presència a les grans institucions de les Illes Balears determina l'estratègia política del partit i la seva visibilitat en el panorama polític balear.

Dia 16 de març del 2013 celebràrem el nostre Congrés Fundacional i, en aquella reunió, es definiren els trets ideològics i objectius del nostre partit. Així, afirmàrem tenir la convicció que havíem de construir una força política majoritària d’àmbit interinsular, que no respongués als dictats de fora i que ocupés la centralitat. Afirmàrem aleshores ser conscients que hi ha altres expressions, ja siguin culturals, cíviques, mediambientals, econòmiques o socials, amb les quals hem de consolidar complicitats i articular noves vies de col·laboració i entesa, sense que això suposés la rebaixa del nostre ideari ni de les nostres aspiracions de normalització nacional.

Naixia així EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, una formació política que assumia el repte, mai aconseguit per una organització política d’àmbit balear, d’assolir representació a tot el conjunt de les nostres illes: Gimnèsies i Pitiu?ses (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). I d'assumir el repte, mai aconseguit tampoc, de ser presents a Madrid amb un diputat d'obediència exclusivament balear.

Reiterarem en aquest segon Congrés que el nostre és un projecte integrador de totes les illes en igualtat de condicions, que aspira a contribuir al redreçament del país mitjançant el correcte desenvolupament de l’economia, l’estat del benestar de les persones i la defensa i l’ampliació decidida i compromesa del nostre autogovern d’acord amb el que demandin els ciutadans de les Illes Balears sense cap més límit que allò que, entre tots i per mitjans democràtics, vulguem decidir; assumint que per a aconseguir aquests objectius hem d’actuar d’acord amb els principis de responsabilitat, honestedat, transparència i participació en la gestió pública.

És, precisament la nostra aspiració d’esdevenir una força política i social majoritària la que ens obliga a adaptar constantment el nostre ideari polític, a fer una realista i permanent revisió del contingut d’aquestes expressions –balearisme, centralitat, autogovern...- d’acord amb l’evolució del pensament i necessitats polítiques i les realitats socials, econòmiques i culturals dels ciutadans de les Illes Balears. Modular el nostre discurs polític, en definitiva, d'acord amb les prioritats i evolució dels valors del país i incorporar en els nostres objectius programàtics els canvis importants i les demandes que es vagin produint al llarg del temps.

2. EL PANORAMA POLÍTICA DELS DARRERS QUATRE ANYS

El 2014 significa un punt d'inflexió en la política d'arreu de l'Estat espanyol a causa dels esdeveniments de gran calat que es van anar succeint al llarg d'aquell any.

La crisi econòmica iniciada el 2007 ha posat en qu?estió i ha modificat l’equilibri polític nascut de la transició, basat fonamentalment en la pacífica alternança en el poder entre el PP i el PSOE (amb la breu presència d’UCD en les dues primeres legislatures), modulat en moments de manca de majories absolutes per la intervenció d’una minoria catalana, basca i canària que, alternativament, havien propiciat governs estables d’un o d’altre signe que feia pensar que l’encaix de les aspiracions polítiques, econòmiques, culturals i socials perifèriques en el model d’Estat autonòmic avançava pel bon camí.

Fa un grapat d'anys que en l’àmbit de model d'Estat, d'Estat de les Autonomies, es viu un procés de recentralització, que es veu agreujat per les sentències del Tribunal Constitucional, que són cada vegada més restrictives en la interpretació dels preceptes constitucionals i que fan que cada vegada sigui més difícil avançar en l'autogovern dels territoris autònoms. No es dona cap marge a les Comunitats que compartim la mateixa reivindicació de rebre un tractament fiscal i financer més just per part de l’Estat; i la nova estratègia del govern central es limita a proposar al poble espanyol un gir constant cap a la recentralització competencial i a negar-se a atendre les legítimes demandes dels territoris que sostenen l’entramat econòmic de l’Estat, posant permanentment en qu?estió el fràgil equilibri de legitimitats democràtiques sorgit de la Transició. Fa anys que en l’àmbit de model d’Estat, les Comunitats anomenades perifèriques reivindiquen una revisió profunda d'aquest model tant en allò relacionat amb un nou model de finançament que sigui mínimament equitatiu i que respecti regles elementals com el principi d'ordinalitat, com en allò relacionat amb un blindatge de les competències pròpies que impossibiliti que l'Estat les buidi de contingut. Cada pic la incomprensió entre les elits estatals i les anomenades nacionalitats i regions es fa més profund.

Paral·lelament sorgiren a Espanya noves formacions polítiques d’àmbit estatal que han fet variar l’equilibri clàssic de forces no només a Madrid, sinó a moltes assemblees autonòmiques i en els ajuntaments de les grans ciutats. Es tracta de partits nascuts de forma accelerada, més de dalt que de baix, bàsicament d'una sobreexposició mediàtica i que, per la mateixa raó, no disposen de cap estructura ni implantació territorial sòlida.

Aquest nou dibuix polític s'ha vist reforçat, en bona part, per la deriva política que hem patit a Espanya entre els anys 2010 i 2015 i que ha evidenciat l’inici d’una nova era política on tant el bipartidisme clàssic com l’Estat de les Autonomies, tal com s’ha entès fins ara, presenten clars símptomes d’obsolescència.

Les polítiques recentralitzadores han tingut com eixos fonamentals:

1. El desenvolupament normatiu de les mesures d’equilibri pressupostari, blindades amb la reforma constitucional pactada entre el PP i el PSOE l’any 2011 (art. 135 de la Constitució). Aquest principi, ja s’ha vist, no permet actuar adequadament en cicles llargs de crisi com els actuals, ja que les úniques receptes per a tendir al dèficit zero consisteixen a augmentar imposts i disminuir la despesa pública, fets ambdós que afecten tràgicament als sectors més vulnerables i impedeixen l’aplicació de polítiques públiques de foment. Tot i a pesar que a llarg termini, però sempre atenent a cicles econòmics complets, no a anualitats pressupostàries, és positiu tendir a disminuir gradualment el deute públic com a mesura d’estalvi; però no com a norma rígida i al marge de l’evolució econòmica i tributària del país.

2. Com a segon eix de les polítiques de recentralització tenim les reformes administrativa, laboral, educativa, i sanitària, que han transcorregut paral·leles a un augment generalitzat de la pressió tributària, especialment sobre les classes mitjanes. Mesures dures que han impactat sobre els ciutadans, que han vist com, al llarg d’aquests darrers anys, s’han endurit les seves condicions laborals i salarials sense que això s’hagi traduït en un augment de la competitivitat ni en cap reforçament de les estructures productives, persistint la desconfiança en el futur. Un sector educatiu que ha patit una disminució alarmant de la qualitat educativa, cada vegada més allunyada de la realitat laboral i que ha anat acompanyada d’una permanent conflictivitat en el sector. Un sector sanitari que ha hagut d’assistir a dures retallades del sistema de salut públic, que han reduït a la mínima expressió les prestacions sanitàries. Tot amb l’afegit d’un retrocés en el sistema de drets i llibertats públiques, curiosament reconeguts com a drets fonamentals per la Constitució.

En matèria de corrupció política hem hagut de patir l’aparició de constants casos de malbaratament dels fons públics que han estat tractats amb excessiva tebiesa per part del sistema judicial, fet que ha contribuït, sens dubte a incrementar el descrèdit de la política i a fer de la corrupció un dels principals motius de preocupació de la ciutadania.

Tot plegat, crisi econòmica, corrupció i retallades no han fet més que augmentar l’escletxa entre rics i pobres, incrementant exponencialment les desigualtats i fent d’aquest desequilibri el principal problema a resoldre en els pròxims anys.

Per a donar solució al problema de la crisi econòmica es va produir la modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola. Amb ella s’instaurà l’equilibri pressupostari a l’Administració local, permetent en canvi el dèficit a la resta d’Administracions. Aquí és quan comença la injustícia que pateix l’administració més propera als ciutadans.

L’aplicació de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària (la vulgarment coneguda com a Llei Montoro) ens ha portat cap a una situació on els ajuntaments es troben bloquejats per poder invertir i el que és més greu, sense poder generar llocs de feina ni activitat econòmica als municipis. L’explicació d’aquesta situació negativa per als ajuntaments la trobem en el fet que aquesta restricció alhora suposa una forma de maquillatge dels comptes de l’Estat, el qual amb els superàvits municipals millora cara Europa els seus comptes públics, compensant d’aquesta manera el dèficit de l’Administració General de l’Estat. Aquesta injustícia es fa més palesa si tenim en compte la funció social, deguda a la proximitat amb la ciutadania, que exerceixen els ajuntaments com a primera instància pública del ciutadà. Queda clar que cal que desapareguin les restriccions de la norma, permetent restablir i millorar els serveis que ofereixen els consistoris. Una norma que com s’ha demostrat castiga la bona gestió de les administracions locals amb l’establiment de límits a les inversions amb els diners dels mateixos ciutadans dels municipis.

Mentrestant, a ca nostra s’han succeït dues legislatures: una de terrible, presidida pel Partit Popular amb el Sr. Bauzá al capdavant i una altra que en el moment de debatre aquesta ponència tot just arriba al seu equador, protagonitzada per un “Govern de les aparences i dels incompliments” articulat entorn d’un pacte d’esquerres que, una vegada més, ha decebut bona part de les esperances que havien dipositat en ell els seus votants.

El Govern del Sr. Bauzá, a grans trets, va destacar per la seva política de retallades generalitzades, la manca d'inversions, l'intent de desmantellament dels Consells Insulars i el menyspreu absolut pel parlamentarisme i la democràcia. Un Govern que només va estar a prop dels poderosos i que va maltractar a les classes mitjanes i als petits i mitjans empresaris en una legislatura caracteritzada per un executiu que va gestionar a base de decrets lleis i que va posar de manifest una aversió malaltissa cap a la llengua catalana i la cultura de les nostres illes, amb clara confrontació amb els sectors intel·lectuals del país i la pròpia Universitat.

Val a dir que EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, des dels seus inicis, ha apostat d'una manera clara i sense matisos per la defensa de les nostres senyes d'identitat i d’un model d'integració social que es fonamenti en: a) prioritzar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears com a principal referent de la nostra identitat diferenciada, garantint el seu ús per part de les institucions com a llengua vehicular i la seva promoció en tots els àmbits; b) garantir que el sistema educatiu eduqui als nostres infants i joves de manera que en acabar la seva escolarització obligatòria tenguin un perfecte coneixement, com a mínim, de les dues llengu?es oficials, sense prejudici que se n'hi pugui incorporar una tercera.

El nou Govern d’esquerres sorgit de les eleccions del 2015 ha continuat amb la manca de respostes als problemes reals de la gent. Cert que s'han desactivat una part de les polítiques del Govern Bauzá (la derogació del TIL, la moratòria de grans superfícies...) i que s’han adoptat algunes mesures positives (la Llei «de Fosses», la implantació de la Facultat de Medicina, la Llei de garantia dels drets del col·lectiu LGTBI, l'Impost turístic, etc.). Però també és molt evident que el Pacte ha donat sobrades mostres de fragilitat i d'inestabilitat, de manca de lideratge i d’eficàcia que l'han obligat, en els moments claus, a haver-se de recolzar en els nostres tres diputats, sense el concurs dels quals avui no tindríem Facultat de Medicina ni l’Impost sobre estades turístiques ni els canvis normatius a favor del petit i mitjà comerç. Un Govern que ha deixat palès que no disposa de cap pla seriós per a liderar les polítiques de recuperació econòmica que demanda el país, que no avança en la cessió de competències als Consells Insulars i que ni tan sols disposa del full de ruta per a abordar problemes tan peremptoris com la regulació del lloguer turístic i el tot inclòs, la diversificació econòmica, la problemàtica dels vehicles de lloguer i/o fer arribar l'aigua potable amb normalitat a tots els municipis de les Balears.

Pel que fa al funcionament dels Consells Insulars, hem constatat, en línies generals, que els pactes d’esquerres que presideixen aquestes institucions a Mallorca, Menorca i Eivissa s’han caracteritzat per la seva manca de projecte i pels seus grans desplegaments mediàtics. Mentre el President i el Vicepresident del Consell de Mallorca es dediquen a viatjar a Grècia o al Sàhara, el d’Eivissa a gastar 10.000 € per a organitzar un “Consell a la Plaça” o la Presidenta de Menorca, entre viatge i viatge a Mallorca per negociar la seva quota de poder en la Conselleria de Cultura i Transparència, augmenta un 5% del pressupost del Consell en despeses corrents i de personal, cap dels Consells avança en el seu reforçament competencial i en un lideratge clar i compromès de la governança insular.

A Mallorca, una vegada més es constata que, en determinats grans temes, EL PIPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ha jugat un paper fonamental al costat de l’equip de govern. Així, hem votat a favor de temes com la moratòria de grans superfícies, l'aturada de la importació de fems (aquesta darrera aprovada a proposta d’El Pi) o el rescat del Túnel de Sóller i s’han assolit consensos com el de l’aprovació dels primers Pressupostos de la legislatura, demostrant responsabilitat i voluntat d'entesa.

A Eivissa, el Consell tampoc ha ofert cap resposta als greus problemes d’habitatge, d’especulació en terreny rústic o de transport públic de l’illa. No s’han millorat els problemes mediambientals i aquest estiu passat s’han tornat a posar en evidència els greus problemes d’aigua que pateix l’illa i s’ha continuat amb la destrucció de la posidònia i els abocaments incontrolats d’emissaris que no s’acaben de reparar. Tot com a conseqüència de la greu situació de saturació turística que viu Eivissa i que el Consell pot gestionar des de les seves competències en ordenació territorial i urbanisme però que no ho pot fer completament per no disposar, entre d'altres, de les competències d’ordenació turística.

A Menorca, la situació ha estat semblant i, a banda que l’any 2017 el major esforç pressupostari s’ha dedicat a despesa corrent i de personal, cal destacar també el permanent victimisme d’uns i d’altres- el Govern d’esquerres i l’oposició del PP- a l’hora d’analitzar les polítiques que es desenvolupen a l’illa, deixant de banda oferir solucions reals als problemes concrets dels menorquins, culpant-se mútuament de la manca d’avanços en l’assoliment de noves competències, com la de promoció i ordenació turística.

Una atenció especial mereix la capital balear, en la que fins i tot el seu topònim ha generat controvèrsia. Analitzar la situació individualitzada de Palma es considera necessària per la seva singularitat, per la seva capitalitat i per la seva força demogràfica i econòmica. El pes electoral de Palma representa, ni més ni menys, que el 48,5% del cos electoral de Mallorca i el 40% de tota Balears.

Palma té per davant, al llarg d’aquesta legislatura, el repte més important: l’aprovació d'un nou PGOU que definirà el seu model de ciutat per al segle XXI. Per entendre la importància d’aquest fet basta recordar que el darrer va ser aprovat fa gairebé 20 anys (1998). D’aquesta norma territorial depenen moltes coses i es generen múltiples influències cap a la resta del territori. Parafrasejant la frase citada sempre per referir-se als EUA, podem afirmar que «si Palma esternuda, les Illes Balears es refreden».

Moltes de les problemàtiques de Palma tenen el seu origen en una deficient planificació territorial. Els successius PGOUs aprovats des de l’any 1950 s’han centrat més en el creixement urbanístic, turístic i poblacional que en posar ordre i avançar en la diversificació econòmica, qualitat de vida i sostenibilitat. Aquesta deficient planificació ha condicionat i condiciona la qualitat de vida de les persones, segregant la població de forma perillosa: d’una banda, els situats en espais ben dotats (centre i façana marítima) i, de l’altra, la major part de la ciutadania, que es concentra en espais infradotats, abandonats pels successius planejaments (Eixample, corona de la Via de Cintura i barris perifèrics), on la població no s’atura de créixer i on els grups socials menys afavorits comparteixen espais residencials cada vegada més degradats amb els nouvinguts, majoritàriament immigrants africans i sud-americans.

Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS observem amb preocupació tant les prioritats com les solucions que ofereix l’actual Pacte d’esquerres. Per exemple, es reivindiquen “nous” polígons tecnològics sense disposar de la contrapartida necessària pel que fa a polítiques i planificacions de la promoció i del desenvolupament tecnològic més enllà de les habituals requalificacions urbanístiques. Ensalada que se’ns serveix trempada de “polítiques mediambientals”: eixos verds i propostes idíl·liques de mobilitat sostenible a base de carrils bici que posen al descobert les prioritats dels nous governants, més orientades cap a les aparences, la subsidiació i la propaganda que cap a la creació de models econòmics viables.

3. ELS NOUS PROBLEMES. LA CONSTRUCCIÓ D’EUROPA

El Brexit britànic, amb les consequ?ències encara imprevisibles tant per a Europa com per al propi Regne Unit, representa la crítica més dura que ha patit el projecte europeu des del fracàs de la Constitució Europea i la seva substitució pel Tractat de Lisboa.

Les institucions europees es visualitzen avui per part de la ciutadania com una mena de macroestructura fosca de gestors grisos i allunyats de les realitats nacionals a la qual els governs fan servir de responsable de totes les polítiques ingrates que no s’atreveixen a assumir en primera persona en els seus respectius Estats, especialment les de contingut econòmic i que reclamen sacrificis a la ciutadania. Retallades, equilibri pressupostari, rescat bancari, pujada d’imposts, harmonització comercial- entesa com a protecció dels interessos de les grans multinacionals- o manca de finançament són avui sinònims d’Europa.

Un dels problemes més greus que ha posat en evidència el fracàs del model actual d’Europa ha estat la immigració i la política en relació als refugiats de guerra. No es veuen respostes plausibles i coordinades davant un gran repte.

Davant d’aquesta problemàtica, des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS seguim defensant la necessitat de construir Europa. Un projecte col·lectiu de tots els que viuen i treballen al continent, una veritable democràcia amb un funcionament i una estructura que els ciutadans puguin arribar a entendre i fer-se seva, amb respecte per l’individu i per la diversitat de cultures i llengu?es que conformen la seva realitat (estiguin o no recolzades per una realitat estatal), amb reforçament i democratització de totes les estructures de caràcter participatiu; i posant l’èmfasi en la nostra integració en organismes on encara les Illes Balears, de forma incomprensible, no hi són presents, com és el cas de l'Assemblea de les Regions. Tot sense perjudici del principi de subsidiarietat que ha de presidir les relacions entre la Unió Europea i els seus estats membres.

Europa ha de ser capaç de donar una resposta conjunta, d’una banda, a les noves realitats econòmiques com són el desplaçament de les activitats productives i del treball cap als mercats emergents d’Àsia i la nova revolució industrial (basada en la globalització, les fórmules col·laboratives, la robòtica i la digitalització) i la geopolítica (conflictes al voltant de les nostres fronteres i atenció als immigrants i als refugiats). Acceptam el repte de construir una Europa solidària que es doti d’eines que li permetin la creació de polítiques comunes en temes fonamentals i legitimar-se democràticament.

Des d’El PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS reivindiquem de la Unió Europea el reconeixement del fet insular- dels seus costos- i reclamem mecanismes per a compensar-los, així com rebaixes fiscals harmonitzades dins del conjunt del continent, amb transposició immediata en les legislacions estatals. Sense deixar mai de banda la Política Agrària Comuna, exigint cada dia un millor tractament per als nostres pagesos i ramaders.

En relació al repte de la immigració i els refugiats, des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS defensem una solució basada en tres línies d’actuació:

a) D’una banda, la lluita contra les màfies i les xarxes que trafiquen amb els éssers humans (centrant-nos més en polítiques de millora dels mecanismes de col·laboració en matèria d’informació i de coordinació entre les forces de seguretat i els serveis d'intel·ligència i no tant en aquelles que pretenen limitar la lliure circulació com a forma de lluitar de forma eficaç contra el terrorisme que alguns discursos xenòfobs insisteixen a associar a aquests fluxos migratoris i de refugiats).

b) En segon lloc, normalitzant els fluxos migratoris regulars en les millors condicions possibles i sota bases comunes: es tracta que les persones que accedeixen al territori de la UE ho facin legalment, amb garanties i amb unes condicions suficients i dignes per part dels Estats receptors, que permetin la seva integració.

c) I, en darrer terme i, tal vegada, la línia d’actuació més important, desenvolupant polítiques valentes, estructurals i sostingudes en el temps de desenvolupament conjunt entre la Unió Europea i els països d'origen dels moviments migratoris per tal d’oferir oportunitats negociades, i no imposades, de treball i subsistència a aquestes poblacions en els seus propis territoris, que respectin els Tractats Internacionals reguladors dels principis i drets fonamentals en matèria de treball i d’explotació dels recursos naturals. Tot fonamentat en un repartiment equilibrat i homogeni de l'acollida dels sol·licitants d'asil i dels fluxos migratoris.

Així serem capaços de combatre adequadament, no només els problemes que afecten a tots els ciutadans europeus, sinó les derives populistes i xenòfobes, tant de dretes com d’esquerres, que s’estan instal·lant al llarg de tota la geografia europea en els darrers anys.

El terrorisme no pot ésser la coartada de les polítiques xenòfobes que troben en moviments com ISIS o Al Qaeda l’excusa per criminalitzar grups ètnics o religiosos. El terrorisme islamista és una amenaça real que no pot es pot perdre de vista, però Europa ha de lluitar contra aquesta amenaça atacant el seu origen, tallant-la d’arrel, i no «fent pagar justos per pecadors». És per això que Europa no pot fer ulls cecs als conflictes de l’Orient Mitjà i s’ha de posicionar tot donant suport als règims democràtics existents i a l’expansió de la democràcia, des del rebuig absolut del totalitarisme i de qualsevol casta d’integrisme.

Fa molt poc ningú creia que el Brexit era possible. Ara sabem que Donald Trump també és possible. No podem permetre, i des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS col·laborarem per evitar-ho, que les polítiques europees caiguin en mans de xenòfobs, de populistes o de demagogs.

4. UN PROJECTE DENOMINAT ESPANYA

A Espanya, les tensions derivades de la crisi econòmica més greu viscuda mai en democràcia es veu contestada, des de fa uns anys, d’una banda, pel conflicte territorial i, per una altra, per diversos moviments populistes tant de dretes com d’esquerres, articulats al voltant de noves opcions polítiques. I, en darrer terme, per veus cada vegada més autoritzades, dins i fora de l’Estat, que reclamen un gir democràtic a Espanya.

La solució a la crisi existent no s’assolirà, en bona part, fins que no es doni una resposta política a problemes que són polítics. Ens referim, òbviament a l’encaix i al finançament dels diferents territoris que conformen l’Estat espanyol, un problema endèmic. Un enfrontament que, en democràcia, hauria d’haver acabat fa temps cercant i trobant respostes adequades a les reivindicacions dels territoris o dels sectors socials.

La resposta a aquest xoc de trens ha consistit, després de gairebé un any agònic de bloqueig institucional, on les principals forces estatals han donat mostres més que sobrades de la seva poca cultura de la negociació, en una mena de pacte de concentració i salvació “nacional” entre el Partit Popular, Ciutadans i el PSOE (el mal denominat “bloc constitucionalista”, en una mostra més que evident que les etiquetes, en política, estan sobrevalorades i fan més mal que bé), on l’únic que ha sortit perdent ha estat el conjunt de la ciutadania espanyola, que s’ha vist sotmesa a una nova legislatura d’un Govern que ja ha donat mostres sobrades de quines són les seves solucions als problemes de les persones: retallades, pèrdua de llibertats individuals, increment d’imposts a les classes mitjanes, amnisties fiscals per als poderosos, menyspreu per la diversitat cultural i recentralització. Un pacte que, a més, només és d’investidura i que no dona estabilitat al Govern de l’Estat. Per tant, ens dirigim a èpoques de turbulències que poden acabar provocant noves conteses electorals.

La necessitat de disposar d’un nou discurs sobre la planta de l’Estat Espanyol ja no només és evident sinó peremptori si no es vol arribar al col·lapse democràtic i a la ruptura territorial, ja que l’equilibri de forces que sostenia la democràcia espanyola ha quedat al descobert. S’imposa, per tant, un nou discurs, basat en defugir definitivament el concepte ranci de nacionalisme espanyol centralista, uniforme i radial, basat en la creença que el territori espanyol és homogeni i que el que val per uns val per a tots (ha arribat el moment de declarar solemnement que de cafè n’hi ha de moltes classes i que, fins i tot, n’hi ha que no els hi agrada el cafè). Cal doncs rompre el dogma que totes les Comunitats Autònomes han de tenir necessàriament les mateixes competències i reconèixer el paper primordial de la iniciativa i l’empenta dels diferents territoris que conformen Espanya, caminant cap a un model clarament més dispositiu i bilateral que resolgui, d’una vegada per totes, el model d’integració de les diferents realitats nacionals i regionals que conformen Espanya i l’equitatiu repartiment dels recursos, i permeti que cada territori assoleixi el nivell d’autogovern que consideri oportú. Reclamam per a Balears, d’una forma clara i serena, però absolutament convençuts, el model del Concert Econòmic del qual gaudeixen els pobles basc i navarrès i un model de relació política amb Europa com el que disposen, per exemple, Estats com Bèlgica. Només des d’un lleial i compromès reconeixement de legitimitats i de sobiranies en el marc d’una Europa democràtica es trobaran les soluciones imprescindibles.

S’ha instaurat en les nostres institucions en aquests darrers anys un important consens respecte a la reclamació per a les Illes Balears d’un nou model de finançament. Ara bé, també els ajuntaments pateixen una discriminació financera immerescuda i impresentable que queda personificada en la coneguda com a Llei Montoro o Llei d'estabilitat pressupostària. Una Llei que té el seu origen en el pacte PP-PSOE per a la modificació de l’art. 135 de la Constitució. La limitació de despesa a una administració sanejada i que no té problemes ni d'endeutament ni de dèficit s'ha d'acabar. S'ha de permetre als nostres ajuntaments invertir els seus romanents en millores per a la ciutadania. Aquesta demanda és avui un clam de les nostres principals institucions: Govern, Consells Insulars i la Federació d'Entitats Locals (FELIB), institucions que han fet arribar la seva demanda a la conferència de Presidents autonòmics celebrada el mes de març d’enguany.

S’ha arribat a una situació insostenible en la qual el romanent de tresoreria dels municipis de les Illes Balears segons les liquidacions del 2015 puja a 400.000.000 € i 5.000.000.000 € a tot l’Estat espanyol, el que suposa un 0.44% del PIB; doblers que no es poden reinvertir en la dinamització de l’economia local i la reducció de l’atur.

Per tant, sense entrar en profunditat en aspectes tècnics, es proposen les següents mesures:

a) Que la regla de la despesa es flexibilitzi o s’elimini per a aquelles administracions que tinguin uns comptes sanejats.
b) Que la referència de càlcul tingui en compte el pressupost de despesa aprovat per a cada nou exercici i no, com ara, les obligacions reconegudes l’any anterior, circumstància que impedeix utilitzar els estalvis d’anys anteriors.
c) Ja que la norma només permet incrementar la despesa amb canvis normatius que suposin més ingressos (és a dir, augment de la càrrega fiscal), des d’EL PI PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS proposem que qualsevol increment de recaptació (noves altes d’IBI, més ingressos per concessions municipals, etc.) incrementin en la mateixa mesura el nivell de despesa.
d) I que les despeses sobrevingudes per motius extraordinaris, urgents i necessaris, tals com sentències judicials, trencaments de xarxa d’aigua i clavegueram…, no es considerin com a despesa computable a l’efecte de la regla de la despesa.

Hem dit abans que les xifres de romanent de tresoreria dels municipis de les Illes Balears de l’exercici 2015 ascendeixen a 400.000.000 €. Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS exigim poder-los incorporar als Pressuposts municipals per a atendre millor els nostres ciutadans i millorar la qualitat de vida dels nostres pobles.

Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, defensem, per tant, un model d’Estat obert, amb una profunda descentralització, descentralització tant en l’àmbit de la despesa pública com en l’àmbit de la capacitat fiscal i de decisió política. Un model que incorpori valors de la cultura federal per evitar lectures i visions recentralitzadores. Un model superador del nominalisme i de denominacions com "federalisme" o "confederalisme" que en si mateixes no volen dir gaire cosa, ja que hi ha tantes classes de federalismes com Estats federals hi ha al món. Defensem el Concert Econòmic com a forma de relació fiscal i financera amb l’Estat. Per mor d’això, hem establert i establirem en el futur acords i/o col·laboracions amb aquells territoris que comparteixen els mateixos problemes econòmics, financers i competitius que tenen les Illes Balears. Així signàrem, el juliol del 2014, un acord marc de col·laboració amb Coalición Canaria, una organització política que reconeixem com a coincident amb el nostre partit pel que fa als seus postulats ideològics i interessos, que defensa com nosaltres un model d’Estat plural que avui definim i que es declara obertament com a força política nacionalista canària. I amb la que hem convingut treballar conjuntament per a la reforma del model d’Estat i, per tant, de la Constitució, i per reclamar el reforçament de l’autogovern dels nostres respectius territoris, rebutjant actuacions que puguin posar en perill la nostra economia (com les prospeccions petrolieres), reclamant la cogestió dels ports i aeroports insulars, lluitant pel reconeixement i compensació del fet insular i defensant políticament l’adopció de models de finançament obertament federalistes, basats en la corresponsabilitat, la capacitat de generar i gestionar els tributs i la negociació en posició d’igualtat amb l’Estat pel seu repartiment. Així mateix, en la mateixa línia, estudiarem establir acords de col·laboració amb altres organitzacions polítiques que tinguin entre els seus objectius centrals acabar amb el greuge fiscal que pateixen diversos territoris perifèrics de l’Estat i la promoció de l’arc mediterrani del qual, no ho podem oblidar, les illes Balears formem part.

La Constitució de 1978 va suposar que Espanya sortís d’una certa foscor històrica. Passar d’una dictadura a la democràcia no era una feina senzilla i la seva consecució va ser un èxit innegable. La Constitució era una aposta per anar endavant, per avançar, per caminar. No era una arribada sinó una sortida. Una Constitució és una norma oberta i a EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS li agrada que així sigui. Per això, rebutgem les actituds d’aquells que se la volen apropiar en exclusiva en contraposició a la resta de ciutadans. Una Constitució ha de permetre múltiples opcions polítiques, com no pot ser d’altra manera. Una Constitució no és un dogma, és revisable i modificable, és interpretable i adaptable. Per a EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS una Constitució ha d’estar sempre plena de potencialitats. Una Constitució ha de permetre una lleial transferència de competències als territoris que se sentin capaços de gestionar-les més eficaçment que des de visions centralistes. Fins i tot, s’han de poder traspassar sense grans escàndols aquelles que sempre s’han considerat de titularitat estatal. Per tant, és la manca de voluntat d’entendre la diversitat i de canalitzar-la adequadament on es troben les arrels dels problemes. EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS no nega que la reforma de la Constitució pot ser, en alguns casos, una eina per trobar nous consensos.

5. CENTRATS EN BALEARS

El projecte d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és un projecte balear. Un projecte fet i pensat per a les Illes Balears. El caràcter balear del nostre projecte és el nostre ADN. Des del respecte absolut a les singularitats de les diferents illes, des de la defensa d’una estructura forta de govern insular a través dels Consells- vertaders governs de cada illa- i des de l’assumpció de la igualtat com a principi a partir del qual s’han d’articular les relacions entre els diferents pobles que conformen les Balears, volem construir balearitat.

EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS continuarà lluitant per crear una estructura sòlida de partit arreu de les Illes Balears. Pensem que només unint les Illes Balears en un projecte sentit per totes les parts que componen l’arxipèlag tendrem capacitat de guanyar pes polític i assolir objectius ambiciosos pel benestar dels ciutadans, hagin nascut on hagin nascut.

La tarifa plana dels vols entre les illes, metafòricament, es pot dir que és la punta de l’iceberg d’una cohesió i una convivència que presideix la nostra acció política. Un dels primers acords que adoptaren els mallorquins, menorquins i eivissencs que després confluïren a EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS va ser precisament posar el tema de la connectivitat aèria entre les Illes com una prioritat d’Estat. Continua essent un objectiu irrenunciable i de primer nivell.

Lògicament però, el nostre plantejament sobre connectivitat no pot quedar restringit a resoldre la deficient relació interior. També necessitem una millora substancial en relació a l'exterior, cap a Espanya i cap Europa. Som conscients que el descompte per a residents ha estat posat en qu?estió, cosa que EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS considera inadmissible. Ara bé, no ens conformem, no ens podem conformar amb aquesta mínima compensació. S'ha de garantir una bona connexió dels aeroports balears amb les principals ciutats espanyoles i europees. I una bona connexió implica frequ?ències i preus.

En aquest sentit de la connectivitat, s'hi pot inserir la nostra aposta per canviar el model de gestió dels nostres aeroports i dels nostres ports. Apostem perquè les institucions de les Illes Balears siguin determinants en la gestió d'aquestes infraestructures que són vitals en els territoris insulars. La cogestió aeroportuària és a mitjà termini un objectiu estratègic. Els nostres aeroports han d'estar al servei de la seva corresponent illa i no al servei del compte de resultats d'una empresa pública, semipública o privada. En relació als ports, defensem que totes les instal·lacions nàutiques i tots els ports esportius han de ser competència de les nostres institucions d'autogovern, com ho han de ser els ports d'Alcúdia, Maó, Eivissa i Formentera, tal com ja ho ha reivindicat i aprovat el Parlament de les Illes Balears a través d'una iniciativa d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS durant la present legislatura.

EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és un partit que creu en l'Estatut que és una Llei Orgànica d'obligat compliment i, per tant, que considera que hi ha una ampliació del sostre competencial de Balears que s'ha de fer realitat. Obtenir competències en costes i litoral, en forces i cossos de seguretat, en justícia... és una reivindicació que mai podem deixar de costat.

No només l'Estatut s'ha de complir en matèria competencial, també hi ha un
desenvolupament institucional pendent. EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS fa estona que impulsa la recuperació del Consell Econòmic i Social com a institució bàsica de concertació i diàleg permanent entre els diversos sectors que estructuren la nostra societat. Volem, també, que la Sindicatura de Greuges es materialitzi. Volem uns mitjans de comunicació públics que realment responguin a un model ample i consensuat, farcits de prestigi i suport ciutadà.

I volem desplegar l'Estatut en tot allò que té de potenciació dels Consells Insulars, sobretot a Mallorca. Uns Consells Insulars que no acaben de ser visualitzats socialment com uns protagonistes clars de la construcció d'unes Balears més sòlides i més potents però també, més dinàmiques i adaptades als avanços socials. L’insularisme és totalment compatible amb el balearisme, són dues cares de la mateixa moneda.

Volem un nou model de finançament que, a curt termini, passa pel principi d'ordinalitat i pel Concert Econòmic. Volem un règim econòmic especial que de bon de veres compensi la insularitat i ens permeti ser competitius en sectors estratègics com l'agricultura o la indústria. Volem unes inversions de l'Estat que no es converteixin en un instrument per acabar de discriminar els ciutadans de Balears. Volem equitat i dignitat.

6. UNA POLÍTICA FETA DES DE LA SERIETAT I EL CENTRISME

Aquests gairebé dos anys de feina institucional d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ens mostra la manera de fer política que considerem assenyada i rigorosa. Som un partit centrista que no cerca l'estridència, ni el conflicte, ni la brega, que pensa que un govern no ho pot fer tot bé o tot malament, sigui del color que sigui. Som un partit que creu en la capacitat d’aixecar ponts, en el sentit comú, en la feina rigorosa, en fer propostes en positiu, en la suma i el debat seriós.

En un cert sentit, gran part de l’acció política, avui en dia, s'ha convertit en un espectacle mediàtic i s'ha reduït a un tweet. I la política ha de ser molt més que això. No poden triomfar en política, encara que momentàniament es puguin dur més titulars dels que haurien de tenir, els que simplement fan escenificacions sense cap contingut de fons i sense cap consequ?ència pràctica. Els polítics estam al servei de la societat per resoldre els seus problemes i bastir els seus horitzons, no estam per entretenir el personal i convertir les institucions en un pati d'escola.

Espectacles com els viscuts aquesta legislatura amb la Presidència del Parlament o amb l'adjudicació reiterada de contractes públics a dit a excaps de campanya per part dels socis de l’autodenominat "Govern de la Gent" demostren que hi ha maneres de fer que no aporten res de valuós a la col·lectivitat. Els que havien de regenerar la política han dedicat mesos a barallar-se entre ells per una cadira o un càrrec o a deixar en clar entredit la seva immaculada honestedat en la gestió d'allò que és públic. Moltes amenaces, moltes aixecades de cul, molta pirotècnia mediàtica, però quan EL PIPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS els hi posa a votació mesures concretes per lluitar contra la pobresa energètica o processos participatius per decidir sobre la Ronda d’Inca tot són excuses. Si aquesta és la nova política, n'hi ha per partir corrent.

El centrisme és per EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS un element nuclear del nostre projecte polític i de la nostra forma de fer política. No fem política en blanc o negre. Allò que considerem que el Govern fa correctament rebrà el nostre suport. Allò que considerem que el Govern fa malament rebrà la nostra crítica i la nostra rèplica democràtica. Rebutgem el bipartidisme empobridor que tot ho redueix i que genera una confrontació constant, sense matisos, de traç bast. El món dividit en dos blocs fa estona que ha acabat. No ens agrada el sectarisme en cap versió. Ens agrada el seny d'un poble que ha sabut superar moltes tempestes. Ens agrada el seny d'un poble enmig de la mar que ha sabut convertir-se en una potència econòmica de primer ordre. Ens sentim orgullosos de ser ciutadans de les Illes Balears, per bé que encara tenim molts reptes que hem d'afrontar de forma urgent i valenta.

La nostra visió política ens permet fer propostes econòmiques i socials equilibrades. No estam al servei dels grans poders ni al servei de cap ideologia desfasada i superada. Creiem en l'economia de mercat no condicionada ni desvirtuada pels interessos de les grans multinacionals, en la igualtat d'oportunitats, en el dret de propietat i en el paper moderador i regulador de les Administracions Públiques. Volem estar al costat dels sectors productius locals, dels elements dinàmics de la nostra societat. També, però, volem estar al costat dels que ho passen malament, dels més vulnerables, dels indefensos, dels exclosos, aportant solucions valentes que vagin molt més enllà de la simple assistència, de l’almoina com és el cas de la renda bàsica ciutadana, proposta que presentem en aquest Congrés i que desenvolupem en la Ponència Econòmica.

7. MUNICIPALISME

El gran fonament d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, la garantia de la seva solidesa, és el municipalisme, la proximitat. És mirar als ulls als ciutadans com a persones individualitzades amb noms, preocupacions, dificultats, ambicions i il·lusions. L'estructura territorial d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ha estat i és el motor que ens permet ser on som i vertebrar un espai polític de centre i balearista. Si mirem la resta de territoris d’arreu de l’Estat, podrem veure que aquesta tasca no és ni
tan senzilla ni tan bona d’assolir.

L'estructura territorial ens permet viure arran de carrer, involucrats amb els problemes i visions de la nostra gent, de la gent que viu a Balears. Per a EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és essencial mantenir i enfortir aquesta estructura municipal. Som un partit amb limitacions mediàtiques i aquest handicap s'ha de compensar amb imaginació, amb el treball en xarxa, amb persones i grups actius als diferents pobles i ciutats d'arreu de les Balears.

Els ajuntaments són els garants de la política. Són l'administració més pròxima al ciutadà, on la relació és més directa i franca. Els ajuntaments són l'única administració que ha assolit els objectius de dèficit imposats per l’Estat: han sanejat els comptes i donat respostes a les necessitats diàries dels seus habitants. Els ajuntaments estan cansats de complir i rebre un tracte injust. Ni l'Estat, ni el Govern, ni els Consells haurien de veure els ajuntaments amb prevenció, com una administració a tutelar. Haurien d’acceptar els ajuntaments com una institució de la qual s’ha d’aprendre, d’una administració a la qual s’ha de donar la llibertat necessària per a garantir-ne l'èxit. En definitiva, els ajuntaments, com a l’administració més propera al ciutadà han de ser escoltats i s'han de tenir en compte, i de manera vinculant, les seves consideracions; les quals han de ser ateses, sobretot en aquelles polítiques d'aplicació municipal que provinguin de l'àmbit supramunicipal.

8. PALMA, UNA ASSIGNATURA A APROVAR

EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS té una assignatura pendent amb Palma. La nostra capacitat actual de presència i de fer arribar el nostre missatge a les grans ciutats és complexa. Però això no vol dir que no hàgim de fer front a aquesta situació dedicant-hi tots els esforços i recursos que siguin necessaris. El PIPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS no serà un gran partit mentre no tingui una presència seriosa a Palma i, per tant, declarem avui amb fermesa que volem aprovar aquesta assignatura.

La feina que fem al Parlament i al Consell ens permet que el projecte d’EL PIPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS- les seves idees i propostes- sigui conegut a la capital. Comptem avui amb un avantatge que no teníem fa dos anys. A les pròximes eleccions hem de ser capaços d’obtenir uns resultats a l’altura de les nostres aspiracions.

L'estratègia d’implantació i potenciació d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS a Palma implica fer feina a curt, mitjà i llarg termini. És necessari crear estructura territorial i tenir presència sectorial. Només treballant des de Palma es pot percebre el bategar de la ciutat, una ciutat que sempre ha donat mostres de vitalitat com ho demostren la gran quantitat d’iniciatives ciutadanes de tot tipus que, cada dia, se succeeixen a Palma i que reclamen, de forma peremptòria, l’atenció dels nostres responsables a ciutat. EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ha de conformar un projecte seriós i de futur per a Palma, l'ha de saber comunicar i l'ha de posar a l'abast de la seva rica societat civil. Només així serem capaços de proposar solucions adequades a les permanents demandes de la nostra capital.

9. EL TERRITORI

Les Balears són un territori limitat sotmès a una gran pressió humana. Aquest no és un tema menor. No podem créixer de manera indefinida ni desproporcionada. Una política territorial desenvolupista seria pa per avui i fam per demà. Hem de mesurar molt bé el que fem i on ho fem. Morir d'èxit és un dels riscs que tenim.

Al llarg dels anys, les nostres institucions han estat capaces de bastir un model d'ordenació territorial prou equilibrat. Des de la Llei d'Espais Naturals de 1991, per no anar més endarrera, passant per les Directrius d'Ordenació Territorial o els Plans Territorials, la política de contenció del creixement és un fet inapel·lable a conservar. Durant anys s'ha restringit i això ho valorem, en general, positivament. Ara bé, allò que es pot fer, que s'ha considerat correcte, s'ha de poder desenvolupar amb la necessària seguretat jurídica.

L'equilibri territorial és un equilibri delicat amb múltiples implicacions. Som partidaris de mantenir la contenció. També som partidaris de l'agilitat en la tramitació d'allò que hem decidit que es podia fer. En aquest sentit, rebutgem utilitzar propostes demagògiques. Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS som partidaris de mantenir polítiques territorials que no només vagin a favor dels rics, que és allò al fet que condueix l’increment de la parcel·la mínima en sòl rústic.

Defensem la declaració de nous parcs o l'ampliació dels ja existents com Es Trenc o Cabrera. Ara bé, ho fem pensant que s'ha de ser capaç de fer compatible la protecció amb l'aprofitament respectuós dels terrenys per part dels seus propietaris, sempre dins dels límits de les normatives de declaració d’aquests espais; les quals s’han de consensuar sempre i han de respectar, com no pot ser d’altre forma, la filosofia i els objectius de preservació que defineixen un parc natural. És cert que la propietat privada o pública no ha de ser element determinant per fer una declaració de parc. També és cert, però, que qualsevol declaració feta a esquenes i amb tots els afectats en contra difícilment serà viable.

Una política de contenció, un territori limitat- insular- i una demanda externa important, necessàriament provoquen que l'habitatge sigui un bé escàs i, per tant, car. No ens enganem i no enganem a la societat. Culpar al lloguer turístic d'aquesta situació és una veritat a mitges. Els problemes d'habitatge són aquí i tenen una solució complexa però, en absolut, impossible: cal voluntat i idees decidides. S'ha d'actuar sobre els habitatges buits i especialment sobre els grans posseïdors que són les entitats financeres. I no només s'ha d'actuar imposant o restringint sinó també incentivant tant l’adquisició com el lloguer, centrant-nos particularment en la primera vivenda, l’habitatge familiar, eliminant gran part de la pressió tributària sobre ella i abaratint els costs financers de la seva adquisició, especialment pels més joves. El mercat de lloguer no acaba de funcionar, i no acaba de funcionar perquè els propietaris no obtenen dels poders públics les garanties legals que els incentivin a posar els habitatges en el mercat i que els haurien d’assegurar una ràpida i efectiva restitució i la reparació dels danys que puguin derivar-se del mal ús. El sistema normatiu, tributari i financer, no afavoreix com toca que els pisos puguin ser adquirits per les famílies i pels més joves. Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS considerem que, de la mateixa manera que s’han d’adaptar les lleis tributàries, de finançament, de l’adquisició o d’arrendament del primer habitatge, les polítiques d'habitatge públic necessiten també una nova reformulació.

10. CONCLUSIONS

La situació exposada, les polítiques dels actuals governs a les diferents institucions, no sembla que acabin d’incidir amb la celeritat necessària en la recuperació de la situació anterior a la crisi, així com tampoc en la diversificació del model econòmic del país. En l’àmbit autonòmic, la dedicació dels principals esforços econòmics institucionals a les polítiques socials de subsidiació són propostes poc originals i gens valentes.

La definició d’un model de país centrat en les persones, amb propostes atrevides que suposin fer front, per primera vegada, al problema del monocultiu turístic, amb la creació de sòl industrial o redefinint i reorganitzant espais madurs amb acords de reconversió urbanística o d’esponjament (zones turístiques i ciutats dormitoris en les perifèries de les ciutats i pobles, amb la idea de fer més habitables, assequibles i dignes les nostres ciutats per a turistes però, sobretot, per aquells que hi hem de viure) i amb desconcentració dels serveis públics, tot definint i regulant en profunditat quins han de ser els pulmons verds de les nostres ciutats, pobles i illes per a les properes generacions.

En EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS pensem que és necessari apostar per la cultura perquè volem unes illes més cultes, més lectores, més espectadores, més preocupades per la creació artística, més innovadores i originals en elles mateixes. Capaç de reinventar-se a cada punt si és necessari. I perquè hi creiem, considerem del tot útil la creació d’un Consell de la Cultura amb representants de tots els sectors culturals (música, arts plàstiques, escèniques, literatura, arxius, biblioteques, museus) així com de les distintes formacions polítiques amb representació parlamentària. Però no volem administrar més amb els mateixos recursos, sinó que volem també més dotació econòmica en el sector cultural per garantir-ne l’accés als nostres conciutadans de la mateixa manera que ens preocupa l’educació dels nostres infants, la sanitat per als nostres malalts i les pensions per a la nostra gent gran. La cultura no es pot deixar a lloure, com ha fet fins ara el govern espanyol amb un 21% d’IVA cultural sobre els espectacles. Es tracta de promocionar i “vendre” el nostre món cultural perquè els turistes el visitin. I el comprin. Cal explotar vessants com el Miró mallorquí, Cela i les Converses Literàries de Formentor, l’illa de Menorca i Albert Camús, Eivissa i Formentera i tota la plèiade de gent il·lustre que hi ha residit al llarg del temps. De la mateixa manera que és important per als qui venen, també es tracta de donar a conèixer el producte balear (sigui escultura, música, pintura o literatura) als nostres conciutadans però també a l’exterior: dins les terres de parla catalana, la resta de l’Estat espanyol i a les diverses fires estatals i internacionals: ARCO, Edimburg, Avinyó, Bolonya, Frankfurt... Fer quelcom semblant al que s’ha fet amb comerç: crear també un producte cultural balear fet d’aquí.

Des d’EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS exigim recuperar el consens que mai s’hauria d’haver perdut entorn del reconeixement de la Universitat com a única entitat oficial de referència en matèria lingu?ística, tal com proclama el nostre Estatut. Reclamem igualment la integració de plans culturals oblidats (Mapa de Biblioteques de Mallorca, redefinició dels espais culturals, etc.); la modificació de polítiques comercials amb la recuperació dels mercats municipals, del petit comerç o la creació d’autèntics mercats tradicionals als nostres pobles que fomentin les produccions locals a l’exterior gràcies al retorn que pot proporcionar el turisme; la reivindicació de competències per a la gestió d’infraestructures tan importants com els ports i aeroports reclamant-les a Madrid per a la seva ordenació i cogestió; tenint en compte sempre l’opinió de les persones afectades per a aquestes polítiques mitjançant veritables i valents mecanismes de participació (i no els actuals que se’ns ofereixen per part de la “nova política”, basats en entretingudes votacions per Internet), i no només la dels experts en qu?estions turístiques, de mobilitat o tecnològiques. Són grans qu?estions, totes, per al debat aquests anys vinents.

Hem de fer un esment especial a la nostra petita i mitjana empresa, que suposa el 97% del teixit productiu balear amb un percentatge aproximat d’ocupació del 70%. Únicament apostant pel comerç illenc aconseguirem sortir més aviat de la crisi i consolidar un sector que està amenaçat greument per les grans superfícies.

Per altra banda, tampoc ens volem oblidar de les famílies de les nostres illes, en especial, les classes socials que pitjor ho estan passant amb la crisi i les polítiques del govern de torn. Per tant, des de EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS ens marquem com a objectiu prioritari fer tot el que estigui al nostre abast per tal de tractar d’implementar o procurar la consecució de les mesures més adients de tot tipus i, en particular, socials, tributàries i fiscals, que facin possible que situacions lamentablement d’actualitat com les de pobresa energètica, manca d’habitatges o renúncies d’herències del patrimoni familiar formin part del passat o, si més no, que cada cop vagin minvant.

Continuar apostant per les noves tecnologies, cercant fórmules per acabar d’engegar definitivament el Parc Bit per la via de lligar la seva activitat al turisme però també als sectors primari i secundari, fixant l’objectiu, per exemple, en la bioconstrucció o amb l'estudi de l’aprofitament de recursos infrautilitzats com són els excedents agrícoles, els industrials i els residus urbans. Donam suport als nostres artesans de la construcció tradicional, impulsant l’oferta i els productes relacionats amb la construcció de la pedra en sec, els oficis tradicionals (marès, pedra llaurada, morters de calç…) i la jardineria, proposant la utilització de les nostres espècies autòctones que no necessiten tant de consum d’aigua. Fer d’aquestes investigacions un referent turístic almenys en l’àmbit europeu.

Crear centres d’innovació i de tecnologia apropiada lligats a la construcció sostenible, l’economia local i la integració paisatgística, que no precisen de grans inversions però que, en canvi, proporcionen retorns importants en forma de diversificació econòmica i desestacionalització turística. La Fundació El Bulli o el BCC (Basque Culinary Centre) són exemples de centres d’innovació com els que proposem engegar des dels nostres centres de desenvolupament tecnològic, ja que les considerem molt més viables a curt i mitjà termini que d’altres projectes de més envergadura tecnològica i pressupost, més difícils d’implantar en el nostre territori en aquests moments de crisi i de dificultats financeres.

Fem feina pels interessos de les persones que viuen i treballen en cada una de les Illes Balears en la preservació de la nostra idiosincràsia, llengua, cultura, costums i forma de vida com a elements que conformen la nostra identitat i que es constitueixen com a eines d’integració i cohesió de tots els habitants del nostre territori. La nostra identitat nacional ni ha estat ni serà mai l’excusa per excloure ni marginar ningú, però tampoc serà una mera nota al peu de pàgina, relegada a un segon terme per projectes centralitzadors i uniformitzadors. La nostra identitat ha de ser un element central i vertebrador de la nostra societat.

Reclamem la defensa i la promoció d’un model polític, econòmic i de convivència pactat amb l’Estat en el si de la Unió Europea, basat en els principis d’honestedat, transparència, participació i, en definitiva, corresponsabilitat en la presa de decisions que afectin el nostre territori. Un model que defensi, promocioni i reforci un autogovern fonamentat en el municipalisme, la insularitat, potenciador del paper dels Consells Insulars, amb l’assumpció per part d’aquests del grau competencial més alt possible- com a administració de referència a cada illa i per als municipis menors-, i les mancomunitats. Des del convenciment que aquest és el model vertebrador de la realitat balear.

Manifestem un cop més el nostre compromís amb la defensa de les llibertats individuals dins del marc d’una societat del benestar. Creiem en una societat on les persones puguin decidir lliurement què fer amb la seva vida i com viure-la sense cap casta de discriminació per motius de sexe, religió, nacionalitat, etc. i ens comprometem fermament a rebutjar qualsevol retrocés en aquesta matèria. Declarem, així doncs, la preponderància de l’individu en el marc de l’economia social de mercat, atribuint als poders públics la responsabilitat de garantir la igualtat d’oportunitats, la universalitat dels drets socials fonamentals i l’arbitratge, en definitiva, dels mecanismes necessaris per a garantir la cohesió social i evitar-ne l’exclusió. A fi que els illencs arribin a ser una societat pròspera, moderna, en llibertat, plural i solidària.

PONÈNCIA ECONÒMICA

1. ANTECEDENTS

El mes de març del 2013 EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS en el marc del Congrés Constituent va poder presentar la seva primera ponència econòmica en la qual ja s’emmarcaren les idees i la filosofia del, aleshores, nou partit. Així, a partir de l’essència del nou projecte i la conjuntura econòmica i social del moment, es posaren les bases que ara, en aquest nou congrés i en ple procés de creixement en un escenari diferent, adaptarem a aquesta nova i complexa realitat.

Llavors es van analitzar moltes variables com la crisi econòmica, l’atur, les retallades, les polítiques fiscals, l’Estat del Benestar, la re-centralització i la privatització de serveis bàsics, el paper de la Unió Europea... i vàrem fer valdre els nostres subsectors econòmics, parlant de turisme com a eix principal, però també dels sectors de la construcció, sector primari, comerç, indústria i dels greuges comparatius que tenim els illencs amb altres territoris pels problemes del transport i el no desenvolupament del REB.

Vàrem ser valents i vam proposar un nou sistema de valors, posàrem damunt la taula les paraules qualitat i excel·lència, progrés sostenible, economia productiva, innovació i coneixement, investigació i recerca i vàrem parlar que hem de valorar l’esforç diari i les ganes de millorar.

Ara fa quatre anys vàrem presentar unes conclusions, i afirmàrem:

«Per acabar... tenim una proposta, tenim una proposta per les Illes... i, en matèria econòmica, aquesta proposta està centrada en frenar el drenatge de recursos que se’n van d’aquesta terra per mai tornar, dificultant el nostre benestar, la nostra qualitat de vida i les nostres possibilitats de progrés i creixement. Aquest és el repte principal que assumeix El Pi: aconseguir un finançament just que permeti als ciutadans de les Illes Balears gaudir d’un estat de benestar d’acord amb el seu esforç.O acabam amb el drenatge dels nostres recursos o el drenatge ens condemnarà a una vida pitjor.

La situació és tan complicada que requereix grans acords entre tots els sectors, requereix dosis creixents de diàleg tractant d’arribar a consensos i aquí, de nou, El Pi, Proposta x les Illes hi vol aportar la seva voluntat de sumar esforços i el seu tarannà de força equilibrada, centrada i dialogant que volem que caracteritzi la nostra actuació política. El Pi ha de ser el punt de trobada, el nostre discurs ha d’arribar a l’elit econòmica i a la gent del carrer.

El Pi vol ser l’instrument del benestar d’aquesta terra. Quan sembla que no hi ha res a fer és que tot està per fer. Aquesta és la voluntat de El Pi de canviar l’estat de les coses per incrementar el benestar de la gent de Balears. Aquest vol ser el nostre missatge d’esperança en el futur.»

2. SITUACIÓ ACTUAL: HA CANVIAT RES?

Fent una lectura ràpida de la situació, podríem fer nostres de nou les conclusions del 2013 i pràcticament tancar el debat perquè són plenament vàlides. Avui el drenatge fiscal segueix igual o pitjor, el diàleg és més necessari que mai i volem ser l’instrument del benestar d’aquesta terra.

D’altra banda, vivim en un món totalment globalitzat i en constant moviment, mai havien passat tantes coses i tan de pressa i, sobretot, mai ens havien afectat tant les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques d’altres territoris. Les primaveres àrabs, per posar un exemple concret, han fet que acabem parlant de saturació i de posar límits, estam vivint les contínues manifestacions sota el hashtag #SenseLímitsNoHiHaFutur i, encara que és molt simplista fer aquesta relació, tots som plenament conscients que un fet té molt a veure amb l’altre.

Com podem entendre, idò, que tinguem els mateixos reptes de l’any 2013? És a dir, no ha passat res, mentre estam enmig d’una revolució mundial amb canvis polítics, econòmics i socials de gran magnitud? I encara més important, què podem proposar per ser l’instrument del benestar d’aquesta terra?

En primer lloc, abans de proposar, cal analitzar i assumir la realitat de maig 2017, no aquella que voldríem, sinó la que vivim dia a dia, perquè si partim de fonaments equivocats, mai podrem construir un espai estable que garanteixi l’Estat del Benestar a les Illes Balears.

Comencem per la nostra bandera, la lluita contra el drenatge fiscal, la solució ràpida a molts dels problemes que patim, però per desgràcia una solució que no està en les nostres mans sinó que depèn de 350 diputats dels quals només 8 pertanyen a les Illes (un 2,28%) i tots (un 100%) estan a les ordres de Madrid. Fins i tot hi estan els dels cercles, aquells en els que les bases ho havien de decidir tot, demostren dia a dia que estan dirigits per una estructura estalinista, totalment piramidal i depenent de la figura del líder. Encara que els nostres 8 diputats treballessin únicament pels nostres interessos, plantejament totalment utòpic, amb el pes que tenen les Illes en el Congrés dels Diputats ho tenim molt complicat perquè ens tinguin en compte. A Madrid els és completament igual el nostre dèficit fiscal i el desenvolupament del nostre REB. Per no saber, no tenim tan sols clar quina és aquesta balança fiscal perquè la metodologia de càlcul de les balances fiscals fa que l’Estat ens reconegui un dèficit que està al voltant del 5% del PIB, mentre nosaltres el que reclamam és un dèficit del 15% del PIB.

En campanya electoral vàrem donar una dada més clara i contundent: l’Estat ens deu 3.000 milions d’euros anuals. L’Estat en època del PSOE calculava les balances fiscals a través dels dos mètodes científicament reconeguts (càrrega-benefici i flux monetari) però ara només es calcula a través del mètode que dóna uns números menys escandalosos de cara a comunitats com Balears, d’aquí la diferència actual.

Així idò, com ens podem posar d’acord si ni tan sols hi estam en el punt de partida i, a més, en ple any 2017 encara estam aconseguint les dades oficials del 2013? L’engany és tan gran i evident que ha deixat de ser notícia, els ciutadans de les Illes ho tenim assumit, l’Estat ens considera una comunitat de rics i els rics han de pagar, encara que per desgràcia la realitat sigui una altra.

Hi ha un altre factor que hem de deixar clar: aquesta ja és una lluita publicitada per la totalitat dels partits, tothom ho reconeix i en fa bandera, inclús el Partit Popular i Partit Socialista, sense cap tipus de vergonya, fan brega sobre com ha millorat el finançament quan han estat governant. Així, les promeses, les reunions a Madrid, les estadístiques i les inversions per habitant ja no criden l’atenció de la societat illenca. Encara que nosaltres ho tenguem clar i encara que és una lluita que hem de seguir impulsant, el nostre discurs ha d’avançar, no podem quedar estancats en les guerres contra el finançament estatal; la societat espera més de nosaltres, ens cal revisar l’estratègia de la denúncia essent realistes i proposant solucions que estiguin a l’abast de les nostres possibilitats polítiques.

Com es pot comprovar a les taules de l’IBESTAT, i segons les darreres dades publicades referents al tercer trimestre del 2016, arrossegam un endeutament que supera el 30% del PIB, pràcticament 9.000 milions d’euros que són conseqüència directa d’aquest drenatge fiscal però també d’una política pròpia d’inversions i tributària deficient. Des del 2011 s’ha duplicat l’endeutament i podem veure que trimestre rere trimestre segueix pujant, la situació es converteix en insostenible perquè devem dues vegades el pressupost d’un any de la Comunitat Autònoma i una tercera part de tot el que es genera a les Illes durant un any.

S’ha de variar el rumb. Els Governs de l’Estat i de les Illes, per tapar les seves errades, segueixen ofegant el petit i mitjà empresari fent que les millores en les rendibilitats empresarials hagin d’anar a pagar impostos i càrregues socials en lloc d’anar a les butxaques dels treballadors, creant un cercle viciós que empobreix a tothom i que frena el consum. Encara més greu és que avui dia l’actual Govern dels #AcordsPelCanvi segueix sense canviar res, aplicant i estudiant noves pujades d’impostos i tapant la vergonya del mal finançament; el darrer exemple el tenim amb l’ecotaxa emprant els recursos per a finalitats totalment distintes d’aquelles per les quals té un sentit, finançant projectes que ja estaven prevists en els pressupostos ordinaris i aplicant, com tots sabem, una proposta insultant no només en el fons, també en les formes.

Però la realitat és que no només patim un dèficit fiscal i un endeutament elevat sinó que la major part dels beneficis privats, que es generen a les nostres Illes i gràcies a les nostres Illes, surten fora a través de grans empreses internacionals. Avui més que mai ens estan comprant, i mentre ens compren, també ens controlen i decideixen per nosaltres qui pot venir, què val venir i quan poden venir; decideixen també a qui compren i a quin preu, si compren a empreses locals o no, si confien en constructores locals o no, en la pagesia i la indústria local o no... Ja no importa com ens anomenem, regionalistes, balearistes, nacionalistes, federalistes o independentistes, el que realment importa és que agafem de veres el comandament de les nostres estructures productives, que puguem decidir el que consideram bo i dolent per la nostra gent, que no ens venguem per un sou o una plusvàlua, que siguem nosaltres els que decidim quins són i on volem posar els límits, essent, això si, molt conscients d’aquest món globalitzat i interconnectat en el que ens toca viure. La situació la va deixar palesa la darrera Fira ITB de Berlín on un directiu de la TUI, en el propi stand de les Illes i amb el Conseller de Turisme assegut al seu costat i amb una rialla a la boca, va manifestar que o els abaixen els preus o deriven els seus clients a altres destinacions encara que aquestes tenguin problemes de terrorisme.

Els ciutadans de les Illes patim un autèntic caos normatiu, les nostres grans institucions públiques, Govern i Consells Insulars, no estan a l’altura de les necessitats reals. Contràriament, el Govern legisla d’esquena i d’amagat dels Ajuntaments. Les grans institucions balears pràcticament són considerades un enemic de la ciutadania, la gent s’hi atraca amb por i els Ajuntaments estan derrotats per les incerteses que els hi generen. Quantes vegades hem sentit que només té problemes aquell que intenta fer les coses de manera legal, que els papers van de taula en taula sense que ningú resolgui, que tenim estructures inútils i inoperants que han de justificar una feina que no és necessària? O, encara més clar i per posar un exemple real a un Ajuntament real: com es justifica més d’un any de tramitacions per fer possible un canvi d’ús a un terreny públic destinat a aparcament en un terreny que ha de passar a ús sanitari per permetre un centre de salut nou i operatiu, mentre el vell cau a trossos i no pot oferir un servei digne als usuaris ni unes condicions de treball mínimes als treballadors? Com es justifica que cada setmana cridi la Conselleria de Sanitat a l’Ajuntament, reclamant el solar perquè té la voluntat i el finançament per fer el centre de salut i que l’Ajuntament tengui els terrenys buits i disponibles però que es respongui que hi ha uns papers que són a Medi Ambient, que després han d’anar a Plenari i s’han de publicar al BOIB un mes, per després remetre al Consell, a veure què diu, que amb sort en un anyet tendrem un paper amb un segell que ens permetrà per fi cedir un solar que està talment com estava fa un any? Com justificam a la ciutadania que totes les administracions competents no poden acordar de manera conjunta l’inici d’un centre de salut en un mes?

Tampoc tenim capacitat directa per resoldre els greus problemes de transport que ens ocasiona la insularitat de Mallorca, la doble insularitat de Menorca i Eivissa i la triple insularitat de Formentera. A la manca d’autogestió i de control dels nostres ports i aeroports hem d’afegir-hi que estam en mans de companyies privades i controlades, o així hauria d’ésser, per un Govern Central sense cap tipus de sensibilitat cap a un dels problemes més greus que patim i que segueix sense desenvolupar el REB i que, a més a més, fa que estiguem en una situació de clar desavantatge no només en termes de costos. Aquest problema incideix negativament en el nostre Estat del Benestar, no ens podem moure amb llibertat per motius laborals, mèdics, educatius o lúdics.

En dades aproximades de l’any 2016, tenim una arribada de visitants anual d’uns 15 milions de persones. Fins avui dia hem basat el creixement econòmic en el creixement quantitatiu, cada vegada més gent per generar més recursos i més PIB, però hem arribat al límit. Les nostres infraestructures han tocat sostre, l’Estat del benestar de la ciutadania illenca està en perill i hem d’assumir que podem créixer, crear més beneficis i més PIB, però s’ha de fer a partir d’un creixement qualitatiu. Estam en un punt en el qual hem d’assumir que sense límits no hi ha futur i ara ens toca consensuar i decidir quins i on són aquests límits.

No podem dependre d’un monocultiu turístic. De fet, no sabem on comença i acaba el que és turisme i el que depèn del turisme. Hem de superar aquest debat i deixar de parlar només de turisme perquè ens interessa molt més una anàlisi global, analitzar totes les oportunitats d’atreure i generar capital, pensar com podem fer que aquest capital es quedi i reverteixi en la nostra ciutadania. Hem d’obrir al màxim el camp de visió i de la mateixa manera que vivim en un món globalitzat, pensar econòmicament de manera global, analitzant i proposant en cada sector, però sabent que tot està interrelacionat: el turisme amb el comerç, el turisme amb l’agricultura, el comerç amb la indústria, la indústria amb la construcció, la construcció amb el transport, el transport amb el comerç, el comerç amb turisme i així de manera quasi indefinida. El que passa en qualsevol sector afecta de manera directa a tots els altres i de tots ells depèn en gran mesura el futur del benestar del nostre país.

Som Illes i tenim uns recursos limitats, la protecció del medi ambient és indispensable pel nostre futur, però una protecció real, a partir d’una situació real, i no d’una situació idealitzada. El paper d’El Pi és fonamental en aquest aspecte perquè hem d’equilibrar els excessos del Partit Popular amb les dèries proteccionistes de les esquerres, aquelles que escriuen als programes però no s’atreveixen a plasmar a la realitat. Hem de posar seny a aquest debat amb propostes concretes i, una vegada més, amb una visió global de la situació. Les Illes hem estat la darrera comunitat a tenir una Llei del Sòl, l’any 2014, sense consens i, per tant, sense futur; avui encara estan vigents les manifestacions d’El Pi el dia de l’aprovació de la Llei: «Sense l’acord dels grans partits ens trobam davant d’una Llei caduca, que serà modificada quan canviï el Govern i que per tant, genera inseguretat jurídica. Es tracta d’una oportunitat perduda per actualitzar d’una vegada per totes el sistema urbanístic de Balears, el moment actual requereix altres maneres, altres reflexions, altres texts més innovadors que rompin amb les regulacions de fa més de 35 anys i d’èpoques i moments molt diferents dels actuals». L’actual Govern està caient en les mateixes errades, no cerca el consens, cerca el titular i acontentar determinats sectors socials fent una Llei condemnada al fracàs.

Tenim també una realitat que ens acompanya i ens enforteix i és que vivim en una terra privilegiada, som una marca reconeguda i valorada en l’àmbit mundial, tenim recursos propis suficients per a capgirar la situació, tenim uns valors, una història i un patrimoni que ens avala, i el més important, tenim un capital humà i social fener, emprenedor i lluitador. Podem d’aprofitar la crisi i extreure la seva essència per fer nostra la màxima que diu que «el que no canvia, no s’adapta i, si no evoluciona, desapareix o atròfia». És ara o mai, és evolució o atròfia.

Els que estam aquí, llegint o escoltant aquesta ponència, estam en el moment i el lloc adequat. Hem d’agafar la responsabilitat de ser una part molt important en la transició de models antics cap al nou model social actual, ho podem fer defugint els extrems, centrant el debat i innovant en les nostres propostes, perquè com ja dèiem l’any 2013, “el nostre discurs ha d’arribar a l’elit econòmica i a la gent del carrer” i això només ho aconseguirem essent pioners, valents i obrint al màxim el nostre camp de visió.

3. COM VOLEM GARANTIR L’ESTAT DEL BENESTAR?

Aquest i no altre és l’objectiu final de cada proposta: garantir la qualitat de vida i els serveis bàsics de la ciutadania illenca. El dret a l’habitatge, l’educació, la sanitat i els serveis socials són fonamentals i, al capdavall, depenen en gran mesura de la quantitat de recursos econòmics que puguem gestionar. Per això, amb visió de futur i combinant accions que podem impulsar directament amb reivindicacions que no podem deixar de banda, volem proposar una sèrie de camins que pensam que ens podem conduir cap a la millora quantitativa i qualitativa dels recursos de les Illes i, per tant, cap a una millora del nostre Estat del Benestar. No hi ha estat del benestar sense una economia lliure que generi riquesa i recursos, són dues cares de la mateixa moneda.

4. LES NOSTRES REIVINDICACIONS

El drenatge fiscal ha d’acabar sí o sí, la proposta del 2013 continua plenament vigent. Dèiem: «Proposam un sistema gradual que, en una primera fase, suposaria un pacte fiscal on es limiti el transvasament fiscal de recursos al govern central al 4% del PIB. No és res de l’altre món: és un sistema similar al d’Alemanya, un país que, per cert, funciona bastant bé». Avui, però, hem de fer una passa més aprofundint en el concepte sobirania fiscal del qual també en parlàrem en el primer Congrés afirmant: «Pensam que, a la llarga, seria bo per a tots (per Balears i per Espanya) tenir el control íntegre de la nostra Hisenda: la ‘caixa pròpia’. Després de més tres dècades de sistema democràtic ha arribat el moment que cada Comunitat pugui controlar les seves fonts de recursos fiscals i sigui responsable dels recursos per despeses i inversions que els seus sistemes econòmics generen». La diferència ara és que ja no podem deixar marge, hem de lluitar el límit del transvasament fiscal, negociant davant totes les institucions possibles, autonòmiques, nacionals i europees i hem d’acudir a demandes judicials si és necessari. No ho podem deixar passar més, no som els responsables tan sols del nostre dèficit i no podem consentir que la nostra ciutadania hagi de suportar mancances en serveis bàsics perquè, simplement, no ens ho mereixem; des del convenciment que només ho aconseguirem a través d’una hisenda pròpia, hem d’invertir el procés, recaptar nosaltres per després pagar a un fons de cooperació nacional. No ho podem enviar tot a Madrid i després haver de suplicar, no una millora, sinó un tracte just i igualitari. El que tenim avui en dia és una discriminació en tota regla i com a tal hauria d’estar penada.

Encara que des d’El Pi-Proposta per les Illes Balears volem ser solidaris i volem el millor per cada Comunitat de l’Estat, val la pena donar una ullada a la gràfica següent que, de manera molt gràfica, explica la nostra situació.

No ens importa que digui Extremadura, Galícia o qualsevol altra Comunitat, el que ens importa és que la despesa per habitant sigui la mateixa per a tots els ciutadans de l’Estat espanyol. Primer, perquè és la seva obligació i, a més, perquè és de justícia social que els ciutadans de les illes siguem tractats com la resta de ciutadans de l’Estat. Si aquí tenim la capacitat de generar més, podem ajudar als que generen menys però mai a costa de la qualitat dels nostres serveis bàsics, perquè no té cap tipus de justificació que una Comunitat que és capaç de generar 10.000 milions més de PIB que una altra i amb una població similar, hagi de sobreviure amb molt menys pressupost, uns 575 milions d’euros anuals que suposen al voltant de la recaptació de 8 vegades el previst per l’ecotaxa, estigui endeutada fins al doble de la que genera menys, rebi de l’Estat al voltant de 250 euros menys d’inversió per habitant i, al final i més important, tengui pitjor sanitat i pitjor educació que altres territoris. És per això que deim que ens sentim discriminats i per això hem d’aconseguir fer arribar la nostra veu a Madrid, perquè després de més de trenta anys al Congrés dels Diputats encara no s’ha debatut seriosament la situació de les Illes. Hi volem ser, no per anar en contra de ningú, només per anar d’una vegada per totes a favor nostre.

A més, aquest tracte que reclamam a Madrid l’hem d’oferir des del Govern a totes les Illes. Per a tots, les mateixes regles i el mateix repartiment; cada ciutadà de les Illes ha de ser igual davant la Comunitat Autònoma, visqui a l’illa que visqui, Eivissa, Menorca i Formentera, cada una amb les seves diferències, han de viure en igualtat de condicions que Mallorca.

El problema del transport ja és congènit, necessitam molt d’antibiòtic per passar aquesta malaltia, emperò, una vegada més, la farmàcia central té la fórmula però no la vol desenvolupar ni la vol a receptar. El medicament que ens fa falta existeix i es diu REB. Aquesta seria la manera més ràpida i eficaç d’anar minvant el problema, encara que no d’acabar amb tots els símptomes; mentre no tenguem el control i l’autogestió dels nostres ports, aeroports i de les nostres costes no serem un país plenament lliure per desenvolupar totes les polítiques de transport necessàries per al benestar de la nostra gent no només en termes econòmics, turisme, exportacions... també en termes socials, mèdics, educatius o familiars. Si el patiment de Mallorca és greu, en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera ja estam davant d’un malalt terminal. Hem de referenciar una vegada més l’any 2013: «I què proposem? El Pi, ja fa temps que va avançar solucions, aquí les reiteram:

Balears necessita dels seus governants una immediata i urgent actuació front el Govern de l’Estat per aconseguir, a molt curt termini, l’eliminació dels descomptes percentuals en benefici d’una tarifa plana i universal a baix cost aplicada amb prioritat a les rutes OSP de l’arxipèlag balear, per a les quals nosaltres demanem una tarifa de 30 € per trajecte.

Aquesta acció governamental ha de ser l’inici d’una nova filosofia de cohesió territorial sota criteris de major igualtat, transparència i justícia social. Així, els residents a les illes menors millorarien la seva qualitat de vida i la igualarien a la resta de ciutadans de l’Estat Espanyol.

L’aeroport de Palma podria ser considerat un HUB, un punt de connexions. Aquest fet que facilitaria l’aparició de vols de codi compartit (qualsevol persona des del seu aeroport d’origen podria facturar fins a Menorca/Eivissa, només canviant d’avió a Palma). Així, els habitants de la Península i d’altres països podrien venir com a visitants a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, generant una important activitat econòmica que repercutiria positivament en les finances de les Balears.»

Com tots coneixem no hem tingut cap avanç significatiu en aquesta matèria. Les actuacions immediates i urgents que demanàvem ni estan ni s’esperen, però ho hem de lluitar cada dia, no podem esperar més, necessitam tarifes planes assumibles i no descomptes que depenen de tarifes de mercat. També necessitam més rutes OSP entre illes i península, com a mínim amb Madrid/Barcelona amb avió i amb Barcelona/València i Dénia/Alacant amb vaixell.

5. LES NOSTRES PROPOSTES

La racionalització administrativa és indispensable, començant per definir les competències de les diferents estructures, simplificant processos i augmentant el pes dels ajuntaments en les decisions finals. Proposam un Parlament que ha de legislar amb visió sobre el conjunt de les Illes però des de la realitat del carrer i ningú aporta millor aquesta realitat que els ajuntaments. Les solucions a la ciutadania estan als Ajuntaments i, com a partit municipalista, hem de trobar les fórmules per tal que el que es legisla al Parlament mai sigui ineficaç o, encara pitjor, inassolible.

Els Consells han de complir la funció per la qual es varen crear i han de ser l’ajuntament dels ajuntaments. Els Consells poden aportar molt en termes de seguretat jurídica, territorial, organització interna, processos de feina, gestió de personal, informatització... Unes despeses que en molts casos els Ajuntaments es podrien evitar. A més, els responsables tècnics i polítics necessiten criteris clars i coherents per prendre decisions i avui en dia els informes jurídics tenen l’administració paralitzada. A això s’afegeix que els responsables tècnics no poden estar polititzats, pel que es necessita un cos tècnic totalment independent però alhora resolutiu perquè la seguretat jurídica i l’agilitat són cabdals per atreure inversions i dinamitzar l’economia.

Volem que la política fiscal sigui clarament expansionista, incrementant la despesa pública, sempre que es pugui, a través de l’obtenció de recursos via millora del finançament o obtenció de subvencions on ha de jugar un paper fonamental la Unió Europea. Actualment seguim al marge d’Europa, sabem que existeix un Centre Balears Europa que es va crear el 25 d’octubre de 1985 i poca cosa més. A través d’aquest ens o qualsevol altre, Europa ha d’arribar a les Illes no només en forma de turistes, també en inversions i subvencions als sectors públic i privat; expansionista també en la baixada d’impostos, perquè tot i que no entrarem en detalls de quins i com, no podem fer culpables de les carències pressupostàries als ciutadans de les Illes. Hem de tenir present que baixar impostos no implica reducció de la recaptació, al contrari, pot implicar atracció d’inversions i reactivació del consum.

Necessitam un centre d’intel·ligència estratègica independent que englobi sector públic i privat. Ens hem d’aturar a pensar i analitzar dades, hem de poder anticipar problemes i prendre decisions de futur a mitjà i llarg termini perquè anar a remolc de les diferents situacions conjunturals per prendre decisions només a curt termini ens pot conduir al fracàs econòmic i social. En aquest sentit i, com a exemple del que parlam, el mes de setembre del 2014 es va constituir la Fundació Impulsa Balears que en la seva pròpia presentació diu: «No es pot obviar que, des de principi d’aquest segle, les illes evidencien serioses dificultats per definir una senda de creixement sòlida i estable capaç de mantenir el nivell de renda per càpita assolit que, d’altra banda, és el que li correspon a una societat històricament emprenedora. Alhora, la creixent interconnexió de les economies, l’emergència de nous mercats a escala mundial i el progrés tecnològic configuren un escenari cada vegada més exigent i complex que reclama l’aplicació de nous conceptes, el desenvolupament de noves formes de pensar i l’articulació de nous instruments de pilotatge per garantir el posicionament dels béns i serveis locals als mercats internacionals». En aquests moments d’èxit aparent és quan més hem de planificar i ara tenim una oportunitat històrica per replantejar conceptes des d’una posició de clara recuperació econòmica. Ara, amb capital i amb temps, és quan hem de redissenyar el futur de les illes i des d’El Pi hem de tenir una presència activa en aquests tipus de projectes, no només hem d’estar a la sala de màquines fent funcionar el dia a dia des de les diferents administracions a les quals puguem tenir presència, també hem d’estar en les decisions estratègiques, juntament amb la resta de partits i entitats civils, aportant la nostra part de raó, des del diàleg i el respecte a totes les ideologies, assumint des del principi que no ho podrem fer sols, però que som imprescindibles.

Productivitat, qualitat, diferenciació, cooperació i innovació, han de ser els eixos a aplicar als diferents sectors econòmics i sobre els quals es pot transformar de manera progressiva el model econòmic per arribar a l’objectiu final de millorar i garantir l’Estat del benestar a les Illes Balears.

Productivitat

Per explicar-ho de manera molt simple: s’augmenta la productivitat si es contenen les despeses i/o s’incrementa el valor de venda dels béns i serveis produïts. Així, aquest augment suposarà un major marge de benefici que ha de repercutir no només en el sector privat, també en el públic a través d’increment de la recaptació i en la renda per càpita a través de l’augment de sous i salaris, generant un augment del consum i una dinàmica econòmica positiva en tots els sectors. En tot aquest procés, encara que pugui semblar el contrari, les administracions hi tenen molt a dir, ja que poden ajudar a crear valor afegit als diferents sectors econòmics de moltes maneres, com per exemple, facilitant l’accés a la tecnologia a les petites empreses, cuidant del territori en bé dels productes turístics, impulsant processos de formació dels treballadors... La sinergia público-privada serà essencial en termes de generar valor afegit i el valor afegit és la clau per augmentar la productivitat. En concret, si parlam de turisme en un escenari com el que tenim avui en dia on la demanda supera amplament l’oferta no podem permetre que des de fora ens posin preu. Sempre des de la col·laboració público-privada, sense demonitzar ningú, ho tenim tot a favor nostre per incidir directament, de manera proactiva i positiva en els canals de venda amb l’objectiu de generar cada vegada més valor afegit pels visitants, per les empreses i pel sector públic. En un món interconnectat i globalitzat qui guanyaria un pols, els grans TTOO exigint rebaixes de preus i condicions agressives per enviar turistes a les Illes o el sector público-privat illenc exigint uns marges i condicions dignes per acceptar que venguin a través d’ell? Què pesa més, tenir el client o tenir el llit? Cal assumir el compromís de posar i defensar les nostres condicions en benefici de la nostra gent.

Qualitat

Aquests darrers anys un gran nombre de municipis de les Illes s’han adherit al SICTED, Sistema de Calidad Turística Española en Destinos, en el qual es treballa amb qualitat de manera conjunta a través de l’impuls i coordinació de les corporacions locals. És l’Administració la que s’implica en primer lloc per després motivar a les empreses turístiques privades a treballar en la millora de la qualitat del seu propi servei, però també en la millora del destí a través de la participació en les diferents meses de qualitat turística. Encara que pensam que és el camí a potenciar, el sistema SICTED té una sèrie de limitacions que s’haurien de superar: està massa enfocat al concepte clàssic de turisme, sense fer el mateix incís o deixant al marge altres sectors productius com el comerç, indústria o agricultura; està fet i pensat des de Madrid, sense entrar massa en les especificitats de cada lloc (per exemple, no contempla avui dia el lloguer turístic). Per això ens hauríem de plantejar, amb la mateixa filosofia del SICTED, la creació d’un sistema propi de qualitat, pensat des d’aquí i que englobi la realitat i tots els sectors productius de les illes; també es poden trobar camins en l’àmbit del sector privat per impulsar la implantació i certificació en sistemes de qualitat de reconeixement global com els basats en normes ISO i altres normes específiques per sectors concrets (IFS, BCR). Es tracta en definitiva de generar dinàmiques que promoguin la coordinació público-privada i que generin processos, productes i serveis de qualitat, que a la vegada generin valor afegit i increment de la productivitat.

Diferenciació

Entesa com a protecció i promoció del producte local en el sentit més ample del terme, allò que ningú pot copiar són les nostres arrels, cada racó de les Illes té quelcom que el diferencia d’un altre. Cada illa té particularitats que la fan diferent de les altres i les Illes Balears, en el seu conjunt, són diferents de la resta del món. Hem de triar si volem impulsar unes illes estàndard, de grans superfícies, unes illes de pizzes i kebabs o unes illes on tengui més presència el producte local; unes illes de petit comerç, en les que, com ja hem demanat al Govern de les Illes Balears, es treballi en programes de re localització del teixit industrial, unes illes de pa amb oli i sobrassada. Si anam a remolc dels Black Friday’s o Cyber Monday’s, no tenim futur.

Hem de parlar també de diferenciació des d’un altre punt de vista, entenent les diferències entre nosaltres mateixos, entre illes i entre municipis. Les fórmules globals per no molestar a ningú ja no valen, hem de ser capaços de discriminar positivament i amb transparència perquè tots ens necessitam i ens donam valor. Els municipis costaners tenen molt més valor degut als municipis d’interior perquè precisament els d’interior tenen oportunitat de progressar gràcies a l’allotjament que aporten els costaners. Els visitants no discriminen les fronteres municipals, gaudeixen d’àrees molt més amples, però l’Administració supramunicipal no és capaç d’assumir aquesta realitat i se segueixen repartint les inversions o aplicant les propostes depenent del color polític de la batllia corresponent amb l’única regla de la població empadronada, creant així situacions totalment incoherents i injustes, en lloc d’aplicar la regla més oblidada de totes, la del sentit comú. Des d’El Pi hem d’assumir que hem de treballar des de les diferents realitats, des dels comitès i regidors de cada poble fins al màxim càrrec institucional que puguem tenir; hem de saber que el que és bo pel meu veí també ho és per jo, i entrar en polítiques més complexes i més globalitzades per defugir de la vella política en la qual 1+1=2, perquè avui en dia 1+1 pot tendir a l’infinit.

Cooperació

Com ja hem apuntat, la passa que ve després de la diferenciació és la cooperació, en tots els àmbits i entre tots els sectors. Una cooperació que ha de tendir a una socialització dels beneficis que es generen en el nostre territori per poder potenciar tots els camins que duguin a un major repartiment dels beneficis econòmics de la nostra comunitat, ja sigui vetllant per unes bones condicions laborals del mercat de treball, establint mecanismes per a la coordinació entre els diferents sectors productius, com fent que a través del lloguer turístic moltes famílies de les Illes puguin passar a gaudir d’una part dels beneficis que genera la nostra terra, que fins fa molt poc estaven només reservats a operadors importants.
El sector primari, a través de producte local i de qualitat, ha de poder donar molt més servei al mercat turístic; el petit comerç a través de l’especialització i diferenciació de les grans cadenes ha de poder arribar, no només al mercat local, també a la gran massa de visitants que tenim, i, si aquests mecanismes s’activen, la indústria té molt a produir només per a la resta de sectors.

Impulsar la creació de clústers de les principals activitats econòmiques de les Illes serà també una tasca prioritària aquests anys vinents per dotar d’eines de cooperació efectives a les nostres empreses.

Innovació

És el resum de tot: si sempre aplicam les mateixes solucions, sempre tendrem el mateix resultat. Per tant, si volem canviar el resultat, si ens volem adaptar plenament a la nova situació, hem d’innovar, és a dir, hem de trobar noves propostes basades en productivitat, qualitat, diferenciació i cooperació que donin com a resultat la millora del benestar de tota la ciutadania illenca.

Hem de fugir del concepte que innovar està només lligat a noves tecnologies o a centres tecnològics perquè innovar també és apostar clarament per la investigació, és fomentar espais per la creació i per la cultura. Avui en dia innovar pot voler dir tornar al passat, recuperar les tradicions i les arrels, en qualsevol altre lloc del món la cultura talaiòtica, per la seva importància històrica i cultural, seria un motiu de valoritzar les visites, un motiu d’orgull de país. Pensem si no en la cultura Maya com a exemple positiu i, en canvi, en l’Illa de Pasqua, totalment oblidada. Així idò, hem de tenir present que innovar també pot ser investigar el nostre passat i posar-lo en valor.

Encara que no ho sigui tot, l’aposta per les noves tecnologies també serà clau. Tenim el repte de preparar els diferents sectors productius pel nou desafiament que suposa la indústria 4.0, no sols la manufacturera sinó també la nostra principal, la turística. Les noves tecnologies ens ajudaran a internacionalitzar els nostres serveis, però també a atreure inversions. La localització d’empreses tecnològiques pot ser uns dels reptes de futur que ens ha d’ajudar al fet que el turisme clàssic tengui cada vegada menys pes relatiu dins la cistella illenca. Des de les Illes es pot arribar a tot el món, tenim les condicions idònies per ser unes illes que fomentin empreses d’economia creativa, empreses que generin idees i coneixement que ho puguin exportar a altres països i a la vegada també ens ajudin a tenir cada vegada més, una economia equilibrada i sostenible.

6. UNA VISIÓ SOBRE L’ACTUALITAT

Com l’anterior, aquesta ponència serà revisada i actualitzada segons la situació del moment, per això sembla convenient que expressem la nostra visió sobre els temes més actuals del moment pel seu pes econòmic i social i pel debat ciutadà que generen. En aquests moments els debats sobre sostenibilitat territorial i de serveis, sobre posar un límit a l’arribada de visitants així com les problemàtiques entre l’equilibri del dret a l’habitatge i lloguer vocacional, fan oportú que deixem clara la nostra postura davant temes tan importants per la nostra comunitat. En realitat, d’una manera o altra, com hem anat reflexionat durant la ponència, tot està interrelacionat, però anem per parts.

La sostenibilitat està en perill per la sobre ocupació i sobreexplotació de recursos i serveis. Estam al límit del qual el nostre territori pot aguantar i ja no queda marge al creixement en volum, ja només queda poder créixer en qualitat i valor afegit. Per això, l’aposta d’El Pi és la contenció del creixement i, en el seu cas revisant i clarificant els instruments d’ordenació territorial; hem de reflexionar molt i bé sobre les polítiques medi ambientals i territorials, els hem de consensuar amb tots els sectors i ideologies i hem d’afegir també el debat sobre política energètica i recursos naturals hem de ser una vegada més el partit que posi el seny, el que equilibri els extrems. Es poden ampliar amb el consens de cada zona els espais protegits de les Illes, desenvolupar els plans de gestió i usos dels espais naturals protegits, crear i invertir en la promoció de nous productes turístics per captar visitants en les temporades més baixes. S’ha d’apostar per plans de qualitat conjunts entre els sectors públic i privat que ajudin a millorar serveis, per la formació i qualificació dels treballadors, per una ecotaxa real, que reinverteixi en els municipis, amb projectes importants i de futur, consensuats i amb transparència.

Un dels efectes més clars i que provoca més problemes de saturació és la manca de voluntat de l’executiu per regular el sector dels vehicles de lloguer. Estam constantment demanant actuacions fermes contra les empreses no registrades, normalment empreses que es volen lucrar amb beneficis fàcils i ràpids que es boten de manera descarada la legislació autonòmica i que, a més de provocar la saturació de carreteres, fan un mal econòmic molt important a les empreses d’aquí que sí que paguen els seus impostos de circulació als ajuntaments illencs. Estam i estarem alcostat de l’AEVAB en les seves reclamacions i en defensa dels seus interessos que també són els nostres.

Tampoc el poc encert dels diferents governs balears, inclòs l’actual, en polítiques d’habitatge pot ser l’excusa per culpar de tots els mals al lloguer turístic. No podem robar a les famílies de les illes la possibilitat de participar del turisme, així doncs s’ha de combinar una bona llei d’habitatge parlant de lloguer social, de la possibilitat de posar a l’abast de la ciutadania habitatge buit de grans constructores o bancs; també s’ha de parlar amb el SAREB, s’ha d’invertir des de la part pública facilitant si és necessari sòl públic per a la construcció de més habitatge protegit; en cap cas es pot tapar la manca de visió en polítiques d’habitatge amb el qual és i pretén ser el lloguer turístic que sens dubte també estam d’acord en el fet que s’ha de regular, que hi ha d’haver un sostre, una bossa de lloguer turístic, però en cap cas mesclada amb la bossa de places hoteleres. Parlam de dues realitats molt diferents i mesclar-les és no entendre res de com està formada la societat illenca. El Pi dóna suport a la promoció de lloguer vacacional amb una regulació clara que aporti valor a les famílies i municipis de les illes. Pensam que és totalment compatible amb l’activitat hotelera i una font d’ingressos molt important que incideix directament en els municipis i en els petits comerciants i productors locals.

El pitjor de tot és que l’actual Govern està criminalitzant el lloguer turístic en lloc de cercar solucions i regular un tema que, encara que compartim que és complexa, és d’una importància cabdal per les Illes i que forma part d’una nova manera d’oci vacacional que va a més arreu del món. Nosaltres ho tenim clar: el lloguer turístic s’ha de regular, ni pot estar tot prohibit ni tot permès, s’ha d’aflorar la realitat dels plurifamiliars, s’han de garantir els mínims de qualitat i s’han d’establir límits raonables en benefici de les famílies illenques.

El lloguer turístic també és una peça molt important en la línia de defensa i promoció del petit i mitjà comerç de la qual en som capdavanters perquè nosaltres som conscients que el vertader motor econòmic de les Balears és la petita i mitjana empresa i ens posam al seu costat i al seu servei. Duim al Parlament i al debat les petites i grans coses que els preocupen, des de l’ajornament de tributs o la no retroactivitat en la pujada de l’IVA a les òptiques, la moratòria de grans superfícies i la limitació dels festius; la petició de la modificació de la Llei de comerç va ser la nostra primera iniciativa de la legislatura, perquè en El Pi defensam i estimam el nostre petit i mitjà comerç, la nostra petita i mitjana empresa perquè són els que omplen de vida els pobles, els que generen feina i redistribueixen millor la riquesa.

Res d’això és nou en el nostre ideari, fa temps que en parlam i ho estam reclamant durant aquesta legislatura. Demostram amb fets i propostes que aquests són els nostres principis, ho anunciam en diferents manifestacions públiques en mitjans de comunicació i a la nostra web, només dos exemples:

20 de setembre de 2016: «La formació recorda que hi ha nombrosos acords legals que s’han pres en el Parlament per iniciativa d’El Pi, com són la regulació del lloguer turístic, la qualitat del tot inclòs o un sostre per als vehicles de lloguer que no s’han complit. Aquests acords permetrien donar normalitat a la situació de saturació turística.»

21 de setembre de 2016: «Convindria tenir clar qui genera la riquesa econòmica d’aquesta terra perquè no són els quatre hotelers rics, sinó el 90% de la gent que es dedica a la petita i mitjana empresa, abans li dèiem classe mitjana.»

Parlant de l’Impost sobre la Renda, «Enguany cada balear està pagant 5.049 € d’impost de mitjana, 200 més que l’any passat. Balears és terra d’emprenedors i no els hem d’ofegar. […] Suggerim que es davalli la pressió fiscal del tram d’IRPF autonòmic a la classe mitjana, un dels més alts de l’Estat.»

Parlant del finançament de Madrid, «si no ens paguen, vagin als jutjats. No pot ser que tenguem un deute històric amb les carreteres que ve del 2004. Ells no perdonen res.»

9. UN REPTE IMPORTANT

Tot el que estam aportant no té sentit sense un contracte social en el més alt nivell; tot el que proposam des de les administracions ha de tenir com a objectiu final garantir unes condicions dignes de vida a tota la ciutadania i, en aquesta línia, darrerament sentim parlar molt de conceptes com Renda Bàsica, Renda Garantida, Renda Social garantida, Salari social, renda mínima d’inserció, renda universal...

En el mes de febrer d’enguany el Congrés dels diputats ha aprovat la presa en consideració d’una proposició de Llei impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular que pretén implantar una renda mínima garantida a Espanya. D’aprovar-se, i sembla que dur camí de fer-ho, ja que només s’hi oposa el PP i Ciutadans, es crearia una prestació que asseguraria uns recursos mínims a les persones que ho necessitin destinada a atendre les seves necessitats essencials i que es calcula que beneficiaria a 1.800.000 famílies la renda de les quals és inferior a 5.837€ anuals. La quantia pressupostària anual per a atendre aquesta renda estaria entre els 12.000 i els 50.000 milions d’euros anuals.

No obstant l’anterior i al marge de quin sigui el resultat d’aquesta ILP, el cert és que en els anys vinents haurem d’encetar un debat seriós sobre quina ha de ser la forma d’atendre el benestar dels ciutadans i si la millor forma de fer-ho ha de ser a través d’aportacions de caràcter assistencial. En efecte, totes les rendes que fins ara s’han posat sobre la taula tenen la mateixa característica, el seu CARÀCTER ASSISTENCIAL, això és, els beneficiaris d’aquestes ajudes han d’acreditar un determinat grau de necessitat què, en desaparèixer, fan també desaparèixer la renda assistencial.

Enfront d’aquestes rendes de caràcter assistencial comencen a sorgir debats molt seriosos sobre un altre tipus de renda, la denominada RENDA BÀSICA DE CIUTADANIA. Aquesta renda tendria un caràcter universal i sense limitacions temporals i un únic requisit: la ciutadania. No es farien distincions econòmiques o laborals i tendria dret a ella qualsevol ciutadà, treballi o no i sigui quina sigui la seva situació patrimonial. La rebrien tant els pobres com els rics. El principi fonamental en el qual es basa la implantació d’aquest model de renda és la supressió de tots els subsidis i ajudes actuals, fins i tot la prestació d’atur i de jubilació (sempre que estiguin per davall de la renda bàsica establerta), fet que, segons els estudis de què es disposa faria viable el finançament del sistema.

Aquesta va ser la conclusió a la qual va arribar a l’any 2010 el Departament de Teoria Sociològica de la facultat d’Economia i Empreses de la Universitat de Barcelona utilitzant dades de 200.000 declaracions de l’IRPF del 2010, en un estudi limitat a Catalunya i que es va presentar l’any 2013. I les conclusions varen ser sorprenents. Afirmen els autors de l’estudi (Daniel Reventós i d’altres) que amb una profunda reforma de la legislació de l’IRPF i la ja esmentada supressió del sistema de prestacions socials (fins i tot els subsidis d’atur i les pensions de jubilació de quantia inferior a la Renda Bàsica) es podria finançar una renda bàsica per a totes les persones adultes de Catalunya de 7.968€ anuals i de 1.593€ a l’any per als menors de
18 anys. La simulació gairebé només va tenir en compte la reforma de l’IRPF i determinats suggeriments del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (GESTHA). L’estudi també va parar atenció a com es redistribuirien les rendes amb aquesta simulació i va concloure que només el 10% de la població més rica sortia perjudicada econòmicament., que entre un 15% i un 20% de la població no experimentava cap canvi en les seves rendes i que la resta sortia guanyant, és a dir, un 70% de la població.

Des d’El Pi-PROPOSTA PER LES ILLES considerem que ens trobam davant d’un repte apassionant el debat del qual, tot plegat, només acaba d’iniciar-se i del que no volem defugir. La correcta definició de la Renda Bàsica, que pensam que s’hauria implantar a tota la Unió Europea i per tant en el nostre cas afectaria a tots els ciutadans de la Unió europea que viuen a les Illes Balears, lluny de semblar intervencionista o populista, ens sembla que aporta elements nous prou rellevants per a considerar-la seriosament com a concepte a desenvolupar. Un concepte que, ben definit, considerem perfectament compatible amb el nostre desig d’unes administracions menys intervencionistes i burocratitzades, ja que la definició de la Renda Bàsica propugna, en definitiva, la pràctica supressió de tota l’arquitectura de la Seguretat Social i la completa desaparició dels subsidis de caràcter assistencial i la seva substitució per una renda universal, l’objectiu de la qual no és més que la de situar a tots els ciutadans en un pla d’igualtat des del qual podran, en total llibertat, ser els veritables protagonistes dels seus destins laborals i professionals. Així, d’una forma definitiva i sostenible, podríem arribar a tenir un sistema social que elimini les angoixes de no poder cobrir els mínims vitals de les nostres famílies i apostar per un mecanisme que, en definitiva, elimini la pobresa i garanteixi a tots els ciutadans els mínims necessaris per viure pel simple fet de ser persones.

10. EN RESUM

Tots els que estam llegint o escoltant aquesta ponència hem d’agafar la responsabilitat que la societat ens demana. Ja no som un projecte de partit, som un partit consolidat i en ple creixement que estam demostrant dia a dia el seny en les nostres actuacions en totes les administracions; som l’únic partit lliure sense cap hipoteca, sense cap dependència de Madrid i que pot bolcar tots els nostres esforços en la defensa de l’Estat del Benestar de les Illes, essent conscients que no ho podem fer sols, que necessitam dialogar i consensuar. Som l’únic partit que no necessita un enemic per fer-se fort, no demonitzam els hotelers, empresaris, funcionaris o a altres partits polítics perquè som conscients que tots som necessaris i que només des de la petita part de raó que cada un pot aportar podrem arribar als objectius que ens marquem.

Sabem de quina banda estam, per això serem forts en les reivindicacions, ferms com a bons illencs en les conviccions, persistents fins a tenir veu pròpia a Madrid i a Brussel·les, dialogants i oberts amb el món que ens envolta, innovadors en les propostes i transparents en les decisions. Serem fidels amb els nostres principis i, sobretot, lleials amb els nostres conciutadans.

L’any 2013 vàrem acabar traslladant un missatge de futur, avui hem de canviar aquell missatge per propostes. No estam en temps d’esperança, estam enmig d’una revolució mundial; estam en temps d’acció i aquest ha de ser el nostre compromís: actuar de manera decidida i valenta amb un únic objectiu final, garantir l’Estat del Benestar de les Illes Balears.

I, per això, els diferents òrgans del partit, d’assessorament i de decisió, tendran com a prioritat, tot d’una després del II Congrés d’El PI, seguir generant un diàleg sòlid i permanent amb la societat civil i amb el teixit empresarial balear. Hem de generar sinergies des de la transversalitat i des de l’òptica del centrisme polític. El Pi vol liderar i estar a l’avantguarda d’aquest procés de diàleg, reflexió i proposta. Un lideratge que ens ha de permetre no només poder atreure militants i simpatitzants d’altres forces polítiques sinó, sobretot, obrir una nova via més valenta i ambiciosa que aprofundeixi en la corresponsabilitat o cosobirania fiscal. Volem un país amb les potestats i les capacitats per desenvolupar totes les polítiques necessàries per al benestar de la nostra gent tant en termes econòmics, turístics, exportadors... com en termes socials, de salut, educatius o familiars.

PONÈNCIA SOCIETAT DEL BENESTAR PROPOSTA PER LES ILLES, MARÇ 2013

L’Estat de benestar tracta d’un conjunt de polítiques consistents en la implantació d’uns serveis socials o drets de caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i així evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies. L’Estat ha de garantir a més a tots els ciutadans l’accés i el dret a la seguretat econòmica, a l’ assistència sanitària pública, a l’educació, a la incapacitat, als subsidis per infermetat, jubilació i situacions d’atur.

La crisis actual amenaça directament a l’Estat en general del benestar i als sistemes de protecció social, és a dir el tancament d’hospitals, reducció de funcionaris interins tant de sanitat com educació, exempció de contractes temporals, no cobertures de jubilacions ni baixes professionals, anulació d’ajudes , subvencions i tot el que fa que un estat no tingui cap tipus de benestar, per el que des de Proposta per les illes, tenim una marcada fixació per les polítiques públiques dedicades a les Persones i les necessitats socials dels ciutadans de les Illes i els seus visitants, posant a l’ bast de tots les eines necessàries per avançar i aconseguir igualtat de condicions en Sanitat i altres serveis del Benestar Social.

EDUCACIÓ I JOVENTUT

INTRODUCCIÓ

El tema de la meva ponència L'EDUCACIÓ, educació en sentit global i democràtic, una educació on tots i cadascun de nosaltres, dels pobles, de la ciutat hi tengui cabuda i accés, des d'un context reduït, familiar, fins a un context més gran l'escola i encara més ampli: LA SOCIETAT. Si senyores i senyors educació ÉS TOT, TOT EDUCA; al carrer, a la casa, al museu, al parc...Compartim els encertats principis pedagògics: la societat, en general, els infants, els joves, els adults... concretament aprenen per MODELS, si nosaltres obram (polítics, educadors, persones) d'acord amb uns principis cívics, ètics, segur que veurem com comptam amb el seguiment i complicitat del nostre poble, treballar per un futur millor i des del coneixement, la honestedat i la fermesa. “ Una acció, un exemple impregna i contagia més que un bon grapat de consells, paraules, promeses... que no es tradueixen o no coincideixen amb el que es fa: amb les accions.

Hem d'aprendre a aprendre:

A obtenir un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajut de diferents estratègies i tècniques d’estudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resolució de problemes, de planificació i organització d’activitats de forma efectiva. Aprendre a aprendre per a la vida, aprendre a aprendre a ser Balears, unes illes amb una autenticitat però també obertes a Europa, al món. Tenim una identitat com a poble que no es pot perdre mai, s'ha de cultivar, un poble, ha d'estar orgullós de les seves tradicions de les seves arrels i de la seva llengua, cada illa parteix dels seus orígens, de la seva identitat pròpia per arribar a construir una identitat balear, només així arribarem a Madrid i podrem defensar els nostres interessos comuns en tots els àmbits (EDUCACIÓ SANITAT, SERVEIS SOCIALS..). PER TOT AIXÒ HEM D'APRENDRE A APRENDRE A SER BALEARS.

QUE PROPOSA EL PI EN EDUCACIÓ?

PROPOSAM UNA ESCOLA DE QUALITAT, INCLUSIVA OBERTA A TOTS I

AMB IGUALTAT D'OPORTUNITATS, creiem amb l'escola pública, la concertada i la privada. Apostem per un model on els pares puguin triar el centre educatiu que volen pel seu fill.

L'escola que volem i amb la que creim, és una escola inclusiva, oberta a tots i totes, pensam que tots els nins han de tenir l'oportunitat de desenvolupar al màxim les seves possibilitats i per això les escoles han d'estar dotades de tots els recursos humans i materials que requereixin, així com també crec amb la formació continuada i de qualitat del professorat, ÉS LA CLAU DE L'EXIT.

L’educació esdevé un eix transversal que ha de garantir la promoció i consecució del desenvolupament ple de la persona com a subjecte individual i com a membre de la nostra societat (DES DE NADONS FINS A LA VELLESA), En quest sentit es configura com un element de cohesió social i un motor important de l’economia.

EL FET DE PROPOSAR UNA ESCOLA INCLUSIVA GARENTEIX la igualtat

d’oportunitats i ha de fomentar un tarannà cívic que afavoreixi l’acció responsable i crítica de la ciutadania. Parlar de polítiques interculturals i de inclusió significa parlar d’organització escolar, de currículum, de rendiment, de didàctiques, de metodologies..., tot això al servei de flexibilitzar un sistema on les estructures siguin lo suficientment flexibles, amb centres educatius amb autonomia suficient per organitzar la feina en funció d’un objectiu: lograr l’èxit escolar i personal de tots i cada un dels seus alumnes, sigui quin sigui el seu origen socio- econòmic i cultural.

Els serveis de Mediació Cultural han de facilitar l’accés a la cultura, els costums, la formació.... a totes aquelles persones que han triat la nostra comunitat com a lloc de residència. S’ha de treballar des de distints nivells, ja sigui a nivell autonòmic com a nivell local i des de distints àmbits o serveis com són Normalització lingüística, Educació, Sanitat, Serveis socials. Cultura, etc. I tot aquest conjunt d’àmbits ha

d’esdevenir en accions que ajudin a la creació de recursos que facilitin la integració a través de cursos de català, guies didàctiques per a conèixer les Illes, cursos de formació laboral, cursos específics de determinades temàtiques, etc.

Els centres escolars. Hi ha un ampli consens en la comunitat internacional sobre el paper decisiu que desenvolupen els centres docents en la qualitat de l’ensenyament i en la millora dels resultats en general;No tenim cap dubte que és en el marc dels centres escolars on es farà efectiva la sinergia de la implicació de tots els agents.

Aconseguir que el professorat, factor primordial de la qualitat educativa, disposi de la preparació necessària i de les condicions professionals adequades per fer front a les necessitats actuals i futures de la tasca docent, amb una formació idònia, tant a nivell científic com pedagògic.

Es fa necessari també fomentar i adoptar un nou model de selecció dels directors i dels equips directius basat en els principis de publicitat, mèrit i capacitat, amb la finalitat de nomenar els més idonis. la formació prèvia dels equips directius models idonis de lideratge escolar enfocats a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat i l’ensenyament del professorat dins un clima escolar adequat, no podem pensar en que l'escola tingui l'obligació i tota la responsabilitat en l'educació dels nostres fills per això s'ha de promoure i exigir una major implicació de les famílies i la societat en general, en l’educació dels joves, en el treball conjunt amb el professorat i els centres, per assegurar que l’alumnat assumeixi responsablement el seus drets i deures i s’impregni de la cultura de l’esforç. Per facilitar-ho, cal promoure activitats de formació i de sensibilització (especialment en el marc dels centres) de les famílies per possibilitar i exigir el seu compromís, participació i implicació en l’educació.

Ampliar, fomentar i flexibilitzar la Formació Professional, tant per als joves com per a la població adulta, assegurant que s’adapti a les necessitats del mercat productiu, que sigui suficient, àgil, ben dotada i diversificada.

Adoptar les mesures necessàries perquè tots els estudiants finalitzin l’educació obligatòria, amb els coneixements, competències bàsiques i valors necessaris per

poder desenvolupar-se personalment i professional i perquè puguin continuar en estudis posteriors.

La màxima voluntat és la de garantir l’accés universal i normalitzat de tots els joves als recursos, serveis i programes que els facilitin l’acompliment de les seves necessitats i inquietuds, de manera que puguin triar i escollir lliurement i en igualtat de condicions, el seu projecte de vida.

S’ha de lluitar contra el fracàs i abandonament escolar, l’acció educativa ha d’aconseguir que tota persona arribi a desenvolupar al màxim el seu talent i habilitats. Per això, hem de dotar als centres de professorat i de totes les eines necessàries per fer-hi front i per poder dur a terme l’escola inclusiva.

En aquest sentit, la qualitat es basarà en garantir tant el capital humà del professorat com també les instal·lacions escolars per tal d’oferir l’educació en unes condicions dignes.

Pla de mesures urgents i concretes contra el fracàs escolar i l’abandonament prematur del sistema educatiu.

Més enllà de les mesures proposades i que suposen una reforma del sistema que ha de contribuir a millorar els resultats, fan falta mesures afegides dirigides a alumnes amb risc d’abandonament o de fracàs escolar. Cal establir objectius mesurables a mig i llarg termini, explicitant les accions que s’han d’emprendre i els recursos a l’abast.

Aquest pla, com a mínim, haurà de preveure aquestes mesures o camps d’acció:

- Assegurar que tots els centres educatius disposin dels recursos materials i humans suficients per atendre adequadament l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (alumnat NESE), perquè puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals, així com els objectius establerts amb caràcter general per al conjunt de l’alumnat.

- Actuació contra l'absentisme escolar, treballar per prevenir-ho i actuar quan es produeixi des de l'escola en coordinació amb els serveis socials, policia tutor i sobretot amb la família.

- Dotar amb més recursos els centres amb major taxa d’escolarització d’aquest alumnat NESE, amb exigència de desenvolupament de plans especials de lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament escolar prematur.

- Desenvolupar una normativa i una cultura de col·laboració entre centres d’una mateixa zona de tal manera que s’impedeixi l’acumulació d’alumnat amb necessitat d’especial suport educatiu, especialment el d’incorporació tardana, a cap dels centres educatius sostinguts i /o subvencionats amb fons públics i eliminar aquells emperons que obstaculitzin que pugui ser escolaritzat a qualsevol centre del sistema educatiu.

- Crear programes específics de suport a l’escolarització per a l’alumnat immigrant, amb atenció especial a l’adequada adquisició de les competències lingüístiques necessàries per poder seguir una escolarització normalitzada.

- Desenvolupar programes de reforç educatiu amb mesures adaptades d’acord a cada etapa, i intentar solucionar les dificultats abans que aquestes esdevinguin problemes de més difícil solució. Aquest reforç s’ha de centrar en l’adquisició de capacitats bàsiques, especialment a Educació Infantil i a Primària, i també en la motivació i el suport cap a la continuació d’estudis, especialment a Secundària.

- Reforçar l’orientació educativa i professional individualitzada, especialment en entorns socials poc diversificats des del punt de vista productiu i amb una indústria que ara mateix no requereix un alt nivell de qualificació, amb la finalitat d’obrir noves possibles vocacions que estimulin la continuació dels estudis.

- Promoure la Formació Turística, el seu cas, formació contínua en totes les empreses vinculades en turisme ja que és el motor econòmic de les nostres illes.

- Establir sistemes de segona oportunitat que proporcionin una oferta d’itinerari educatiu individualitzat a l’alumnat que ja ha fracassat, que no ha obtingut el graduat i que s’ha incorporat al mercat de treball sense una base formativa adequada. Fomentar l'aprenentatge i formació de treballs artesans històrics per les illes i que al cap i a la fi ens han donat una identitat ben diferenciada.

- Crear una gran mesa per a l’Educació que asseguri la participació i la implicació dels diferents estrats de l’Administració, dels professionals de l’educació i de la societat civil en un projecte col·lectiu de recerca de l’excel·lència educativa i la lluita contra el fracàs escolar. Aquesta mesa tindrà, entre d’altres, les funcions de:

- Fomentar el debat i l’elaboració de propostes, mesures i projectes que contribueixin a assolir els objectius d’excel·lència i èxit educatiu, tant des de l’àmbit de l’administració>

“Priorització” pressupostària. Fins i tot en temps de crisi, cal destinar el pressupost necessari per desenvolupar el pla i preveure’n el sistema d’avaluació i control de la despesa.

Hem de re-orientar l’actual sistema educatiu illenc, en el sentit de fomentar simultàniament coneixements i habilitats, a més de reforçar la Formació Professional en el marc d’una economia de serveis altament diversificada i cada dia més exigent. Instaurar períodes obligatoris de pràctiques dels professionals de l’ensenyament de Formació Professional dins l’àmbit empresarial

Ens plantegem com a reptes: incrementar el nombre d’alumnes que finalitzen amb èxit l’ensenyament obligatori, així com els que finalitzen amb èxit l’ensenyament post-obligatori, i sempre amb criteris de promoció de la cultura de l’esforç, el mèrit i la motivació, recolzat per mitjà d’una legislació eficaç l’autoritat de mestres i professors i valorar la seva tasca com una part important dins la societat. Una altra mesura necessària es basa en dissenyar un pla de formació permanent del professorat de qualitat, per tal de garantir el reciclatge dels docents.

El fet lingüístic ha de tenir en compte la utilització de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua natural de comunicació, juntament amb les llengües castellana, anglesa i altres llengües estrangeres. En aquest sentit, hem de mantenir l’actual Decret de Mínims, vinculat a una avaluació anual, per part de la Conselleria d’Educació, del nivell assolit pels alumnes pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials.

Les Illes Balears tenen una sèrie de peculiaritats o fets diferencials que haurien de tenir un reflex polític, no sembla que hagi de ser una cosa massa conflictiva.

Es fa necessari establir formules educatives per donar una segona oportunitat acadèmica a les persones que han abandonat abans d’hora els seus estudis, a fi de reforçar la seva qualificació acadèmica amb vistes a poder reincorporar-se al mercat laboral.

En aquest sentit, s'han de impulsar accions encaminades a facilitar la formació en totes les etapes de la vida.

La Universitat de les Illes Balears hi juga un paper fonamental per a dissenyar aquestes estratègies formatives. Es fa necessari establir lligams entre els plans de formació de l'administració pública, tant autonòmica com local amb la UIB, per tal d'aconseguir sinergies que suposaran la millora del fet educatiu en general. Els Centres Universitaris estan realitzant una tasca important en la difusió del coneixement fora del Campus. Accions formatives dirigides a la Gent Gran són imprescindibles perquè la jubilació no suposi una porta d'entrada ala inactivitat, i els ajudi a entendre un món de cada vegada més canviant.

Des del PI pensam que la millor manera de sortir de la crisis es invertir i no retallar en educació, els vertaders fonaments d’una societat moderna es basen en una educació pública de qualitat.

Qualsevol canvi que afecti a l’educació, al nostre sistema educatiu, ha d’anar precedit de les negociacions amb els legítims representants del professorat i per extensió amb la resta de la comunitat educativa i no voler imposar determinades mesures que sols generaran conflictivitat. Per tant cal fer una reforma profunda, i aprendre dels models on l’educació malgrat la crisi econòmica no s’ha enfonsat.

HEM D'adoptar la cultura de l’anàlisi dels resultats –avaluació- com a nou paradigma en la gestió del sistema educatiu. A les darreres dècades el sistema educatiu espanyol ha viscut al marge dels resultats. En aquesta nova etapa que ha d’emprendre l’educació de la nostra Comunitat s’hauria de comptar amb una nova cultura de l’avaluació com a factor clau per fer possible que la responsabilitat derivada dels resultats obtinguts promogui l’adopció de processos de millora –basats en evidències- respecte de les polítiques, els ensenyaments i els aprenentatges;

Estabilitat del sistema. Correspon a l’Administració educativa garantir l’estabilitat legislativa i organitzativa del sistema educatiu. Per això, sembla adient arribar a un pacte social i polític que permeti assegurar aquest objectiu. Si no és possible, és urgent assegurar que almenys el gruix de les polítiques educatives tinguin continuïtat.

Reclamam que aquestes coincidències irrefutables que apareixen als documents s’apliquin amb independència de l’alternança política.

Per acabar;

L’educació serà un dels eixos de la nostra política, i farem possible per consensuar un pacte amb el màxim consens que preservi al sistema educatiu de la crisi econòmica, en la certesa que l'educació de qualitat per a tots és possible, sense cap dubte, i així serà una de les portes de sortida cap a un millor futur.

Fracàs escolar, abandonament, no podem ser un dels països amb les tasses més elevades de fracàs escolar , que cada any ens ho recorden amb els informes oficials; PISA i IAQSE.

Sabem tots i totes que tenim un greu problema en matèria d'educació, un cop demostrat el fracàs del model actual hauríem de lluitar per establir un nou model educatiu on hauria de ser prioritari la formació de les persones des de la formació del professorat, fins a la formació de l'alumnat i així poder afrontar amb garanties d'èxit

un futur d'un mon cada vegada més globalitzat.

Tots sabem que a qualsevol indret, a qualsevol país l'educació és un motor fonamental d'economia , és tal la seva importància que a molts d'àmbits es considera una inversió real i no merament testimonial per remarcar la seva importància. Des d'un punt de vista nacionalista/autonomista, s'ha d'esperar que l'educació sigui alguna cosa més que el procés mecànic d'adquisició de coneixements, s'espera que l'educació implementi en la persona tot un conjunt de valors, com la cultura, l'actitud, la llengua...i perquè no : APRENDRE A SER BALEARS.

SANITAT I BENESTAR SOCIAL Assistència Sanitària pública

El sistema sanitari públic balear es trobava en una situació ben valorada gràcies a les infraestructures i al seu personal molt qualificat. Aquesta sensació de fortalesa s’ha minvat el darrer any degut a les retallades indiscriminades en tots els sentits i pel seu dèficit pressupostari, les seves insuficients politiques d’eficiència i per l’errada de la societat de l’abús sobre un servei gratuït.

Proposta per les Illes creu imprescindible definir, amb una instrucció clara des de les institucions, una cartera de serveis bàsics i així poder oferir una assistència sanitària pública gratuïta de qualitat. Un problema del serveis sanitaris en aquest moment no sols és la manca de recursos financers sinó la gestió inadequada d’aquests recursos.

S’hauria de fer una reestructuració en profunditat de tot el sistema sanitari públic, on els treballadors i professionals del sistema sanitari, que realment són el seu actiu, siguin co-partícips de la mateixa gestió del sistema.

Des de Proposta per les Illes creiem molt necessari el desenvolupament i la presa de decisions sanitàries en funció de cada pacient, per aconseguir que siguin més adequades a cada cas, assegurant una màxima qualitat al pacient Gràcies a la xarxa hospitalària i primària existent a las Balears es pot actualment assegurar una resposta ràpida a qualsevol urgència i així s’ha de mantenir en un futur amb l’aprofitament de tot els seus recursos immobles i professionals existents. S’ha d’aprofitar, pel be del pacient, una bona relació amb els centres privats i promoure aliances per millorar la gestió i resposta cap els malalts.

El cas de l’edifici de Son Dureta mereix una menció especial. Des del PI creiem necessària la recuperació de la llicencia d’hospital i poder treure benefici a la infraestructures d’hospitals existents (Son Dureta, Joan March, Hospital General, Hospital Psiquiàtric, etc..). Creiem que s’haurien d’aprofitar per eliminar lloguers de la Conselleria de Salut traslladant als hospitals les oficines. També s’hauria d’aprofitar l’estructura per atencions especials a malalts crònics, hospital de dia i residencia de la 3ª Edat i sobre tot per resoldre el problema de cirurgia ambulatòria.

Des de Proposta per les illes també creiem que també es molt necessari la finalització del nou hospital d’Eivissa, ja que augmentarà de manera significativa la qualitat de la sanitat i l’atenció als pacients, ja que el hospital actual no te prou llits ni prou professionals ni prou serveis per la demanda i el número de la població actual, a més de duplicar-se el número d’urgències i d’habitants durant els mesos d’estiu a més dels pacients que te que atendre de Formentera que s’han de desplaçar contínuament per serveis que no poden accedir al seu hospital. En relació al hospital actual creiem que seria molt important aprofitar l’edifici com un centre socio-sanitari per tal de “des-colapsar” els llits que se ocupen amb malalts crònics i dependents. Cal mencionar també que creim que seria molt necessari per la comoditat dels pacients d’ aquesta illa la implantació al hospital nou d’un servei de radioteràpia i medicina nuclear i així evitar els constants desplaçaments de aquestos malalts a un altre illa.

Des de Proposta de les illes volem aconseguir la igualtat d’oportunitats i de despeses per a tots els ciutadans de totes les illes, tenir una concepció geogràfica sanitària que puguin disposar dels mateixos serveis un ciutadà de la illa petita com el de la més grossa, ja que a dia d’avui a més tenim un dèficit històric en qüestió de infraestructures en les illes petites.

Cal destacar també que Proposta per les illes recolzarà de manera contundent i lluitarà per a que els hospitals de les nostres illes segueixen essent de caràcter públic, intentar aconseguir una eficient gestió de la Sanitat Pública i evitar així privatitzar-la, com a mida del pla de equilibri econòmic, ja que la sanitat és un tipus de prestació universal gratuït del Estat del benestar i un dret que tenen tots el ciutadans, a més cal recalcar que no hi ha estudis econòmics que demostrin l’estalvi amb aquest model de gestió privada.

Les llistes d’espera de la sanitat pública balear han arribat límits impensables degut a les retallades de serveis i personal actuals. Des del PI creiem que les llistes s’han d’establir segons criteris clínics i dels professionals.

Malalts crònics i dependents

Els canvis físics, socials i de conductes dependents d’edat avançada es combinen amb l’efecte de moltes malalties cròniques, tant a malats crònics de qualsevol edat. Tot plegat fa que en aquets pacients hi hagi un elevat consum de recursos sanitaris (ingressos hospitalaris, rehabilitació, etc…) Des del PI creiem que aquesta assistència deu ser oferta per els centres socio-sanitaris, per a garantir la dignitat dels malats crònics i dependents i la seva màxima atenció, no deixant en mans dels familiars aquesta dura feina que requereix de serveis especialitzats.

Com objectiu prioritari cal destacar a més des del Pi que es necessari impulsar actuacions en atenció domiciliaria i atenció primària per adaptar-se a les necessitats de aquests malalts així com una millor coordinació entre els centres de atenció primària i els hospitals.

Gent Gran

Les persones grans han de ser considerades especialment per la seva feblesa i la seva experiència. El PI activarà totes les lleis i mesures per a que cap persona gran es senti abandonada a la societat, prenent totes les actuacions contra qualsevol maltractament o abandonament. Les persones gran s’han de sentir actives i participatives dins la societat, posant al seu abast entitats, casals de gent gran, associacions de 3ª Edat, on puguin desenvolupar les seves activitats.

Des del PI creiem necessari un increment de les infraestructures repartides per totes les illes per a la comoditat de les persones grans i que no es sentin desplaçades del seu lloc habitual de residència, i sobre tot a uns preus lògics en funció de la renda de cada una de les persones; han de ser uns preus justs tant a les residències públiques com a aquelles que tenen els serveis concertats.

Des del Pi el nostre objectiu és fomentar la participació activa de les persones grans i fer-les presents en la nostra societat, adaptant-se a les seves necessitats.

Infància

El nostre objectiu és promoure l’ aplicació dels Drets del Nin, defensar els seus drets, fomentar la seva participació, tot per millorar el seu benestar i fer un entorn de creixement i desenvolupament d’infància a adolescents millor per a tots.

Des del PI es treballarà en mesures educatives necessàries per evitar la pobresa infantil i el desemparament causat per entorns excloents de la societat en general. Cap infant nascut a Balears o vingut de fora quedarà absent d’atenció especialitzada i així pugui gaudir d'una infància normal.

Atenció a persones en situació especial

Des del Pi entenem com a persones amb situació especial aquelles que necessiten d’una atenció i serveis especialitzats acord amb la seva discapacitat física o psíquica. Des del Pi treballarem per una plena integració social i laboral d’aquelles persones que ho sol·licitin, i treballarem amb polítiques socials per poder arribar a una vida

plenament independent, promovent de manera efectiva les accions de les empreses que recolzen els llocs de feina de persones amb discapacitats.

Cal trobar una fórmula que, a l'hora de calcular les pensions de jubilació, tengui en compte que les cotitzacions d'aquest tipus de persones sovint són de jornades reduïdes per mor de la mateixa discapacitat, per així poder assolir una pensió digne.

S’impulsaran els centres de dia, els centres especials de treball i sobre tot el suport als cuidadors familiars, per a que tinguin les eines i formació necessàries per desenvolupar el gran treball que assumeixen.

A les nostres illes set de cada cent persones pateixen algun tipus de discapacitat, creiem per això que són necessàries actuacions conjuntes entre els serveis sanitaris i serveis socials, així com recolzar les associacions de pares i nins adolescents discapacitats de les nostres illes amb el objectiu de defensar i promocionar els interessos d’ aquestes persones amb discapacitat intel·lectual i física.

També creiem que és molt importat seguir aprovant bases de programa de recolzament econòmic que necessiten aquests malalts.

Immigració

Els darrers 10 anys s’ha incrementat un 25% la població de les Illes amb un increment de nouvinguts per damunt de qualsevol mitjana d’Europa. Això fa que les polítiques d’immigració existents fins ara no hagin tingut en compte la integració d’aquelles persones que han decidit formar part de les Illes Balears, sobre tot la falta d’integració cultural. Actualment aquest elevat nombre de nouvinguts s’ha frenat, arribant fins i tot a un retorn de part d’ells, però seguim amb un nombre elevat de persones no integrades dins la nostra societat i que resideixen a les illes.

Des del Pi veiem la necessitat de fer feina amb unes polítiques d'integració, per a una digna convivència, sobre tot informant als immigrants dels seus drets i els seu deures cap a la societat. No hi ha integració si no es coneix la llengua i la cultura del lloc d’acolliment i treballarem amb programes especials de formació als nous vinguts.

Des del Pi farem feina per a què hi hagi totes les eines necessàries per la localització

de la immigració il·legal i de les màfies que subordinen als seus compatriotes.

Des del PI ens regirem en politiques de immigració en funció de la normativa europea amb la finalitat d’assegurar una immigració legal per al desenvolupament socioeconòmic d’Europa, però sobre tot amb seguretat per combatre la immigració il·legal i amb tolerància zero cap a la tracta de persones.

Atur

A finals del 2012 la taxa d’atur de les Balears pujava a un 24,3% el que representa més de 144.000 persones en situació de desocupació. Aquesta dada ens fa més que pensar que els pròxims anys des del PI treballarem amb prioritat sobre la situació insostenible que estam travessant. Hem de treballar amb polítiques ocupacionals reals, i fer que l’economia submergida surti a la llum. El principal obstacle a vèncer és l’ “estacionalització” turística que fa que a l’hivern s’afegeixin a l’atur totes les persones amb contractes fixos discontinus, a part de les persones i famílies que realment no tenen cap tipus d’activitat laboral durant tot l’any, gran part ocasionada per l’estancament de la construcció. Balears no ha pogut absorbir laboralment l’ increment poblacional dels darrers 10 anys. A part del turisme i la construcció la pèrdua de la poca industria i del camp que quedava a les illes es un factor clau, que creiem molt necessari recuperar amb polítiques destinades a l’empresari i a l’emprenedor per l’ impuls una altra vegada d’aquesta industria perduda i de noves formes d’empresa i noves tecnologies i que a l’hora crea una cadena de llocs de feina repartits per totes les illes.

Hem de treballar per polítiques especials de contractació per a joves i a per a persones de més de 50 anys que es troben en situació d’atur la majoria pel tancament d’empreses i que difícilment troben un espai a l’actual mercat laboral i normalment amb càrregues familiars.

I s'ha de trobar una solució a la minva o, fins i tot, la manca de cotització dels aturats de llarga durada de més de 50 anys, que estan aprop de la jubilació, perquè puguin tenir dret i accés a una pensió digna.

Desnonaments

Des del PI ens posicionem clarament a favor de la dació en pagament en aquells casos que la dació de la casa al banc estigui justificada, si és la vivenda habitual de la família afectada, deixant lliure de càrregues als adults de la família per poder cercar una sortida futura.

DONA i FAMILIA

Violència domèstica i de gènere

El PI, Proposta per les Illes, rebutja qualsevol mínima expressió i manifestació de violència de gènere i domèstica. El PI treballarà per posar al servei dels ciutadans i ciutadanes de Balears totes les eines i lleis d’educació, formació, control i/o recolzament per a les víctimes. En aquest cas tant es treballarà en contra de la violència masclista, com en la que sofreixen infants i homes dins un àmbit familiar.

Des del PI creiem també que és necessari estendre els serveis d’assistència social integral a les dones, i persones en general, que no s’atreveixen a denunciar per així també allunyar-les del maltractament i aportar-los una seguretat , proporcionar a més llocs físics o àrees d’acolliment a totes aquestes famílies que es troben desemparades.

Càncer de mama

El càncer de mama és considerat un dels més curables però a la vegada un dels més estesos que afecta a unes 50 dones per cada 100.000 habitants i amb una gran repercussió traumàtica tant física com psíquica.

És per aquest motiu i per l’alt nombre de persones afectades que volem fer una menció especial. El PI recolzarà totes les actuacions necessàries per combatre aquesta malaltia recolzant aquelles institucions que treballin en la recerca contra el càncer i

recolzant totes les institucions que treballin per ajudar a superar el procés a les dones afectades; Així com intentar per damunt de tot que de cap manera es retalli el programa que es realitza a través del Govern Balear a dia d’avui de “screening” o selecció de detecció de càncer de mama a dones a partir de 50 anys i que detecta milers de casos dia a dia, ja que a més està demostrat que aquesta selecció mamogràfica redueix la mortalitat en el grup de dones d’aquesta edat, entre un 24% i un 29%

I recolzar qualsevol tipus de programa que se dediqui ara i en un futur a detectar qualsevol tipus de càncer com el càncer de cèrvix que també ja s’està implantant a la nostra Comunitat en forma de selecció així con la detecció del virus VPH i la seva vacunació a les adolescents abans dels quinze anys com a prevenció d’aquest virus que produeix displàsies i fins i tot càncer de cèrvix.

Igualtat laboral

Consumida més d’una dècada del segle XXI, pareix que no sigui necessari tractar aquest tema. Malauradament els sous i possibilitats laborals de les dones es veuen minvats front els del seus companys any rere any. Aquesta situació ja s’ha normalitzat a la funció pública però és necessari fer el pas dins l’empresa privada.

Des del PI volem treballar per a la sensibilització de l’empresari per eliminar aquesta discriminació, prenent en consideració totes les lleis necessàries, per poder eliminar d’una vegada per totes aquesta diferencia real i existent.

Des del Pi creiem que la igualtat entre els homes i dones és un dels principis fonamentals del dret comunitari i poder garantir la igualtat d’oportunitats i de tracte entre sexes i lluitar perquè la participació en la economia i el procés de prendre decisions sigui la mateixa en defensa dels drets de la dona i dels drets humans.

Família

Des del PI recolzem totes les possibles unitats familiars legals existents, tractant per igual a tots el membres d’aquesta unitat familiar. Amb això volem dir que treballarem per a que legalment tinguin el mateixos drets i deures, tant famílies

tradicionals, com famílies nombroses, com monoparentals, o com famílies amb membres del mateix sexe, en temes d’adopció, custodies compartides, etc…, creant normatives de suport per aquelles en situació més vulnerable davant la societat.

Per al Pi els drets familiars son la garantia perquè cada grup familiar tingui cobertes les mínimes necessitats que li permeti el desenvolupament de la seva dignitat. Lluitarem perquè es respectin els drets de la família per afavorir els valors que avui en dia estan en declivi i no es perdi la confiança en el nucli familiar, a més treballarem per reforçar aquests drets com el dret a la llibertat, a la vida, a disposar d’un habitatge, a l’aliment, a la educació i a la sanitat, i treballar fermament amb polítiques actives per la conciliació laboral i familiar.

MEDI AMBIENT

INTRODUCCIÓ

Fins ara, a la nostra comunitat, els temes mediambientals han tingut un pes relativament baix. Algunes de les fites que s'havien aconseguit els darrers anys, com la creació del Ministeri de Medi Ambient al Govern del Regne d'Espanya o, a nivell autonòmic, la primera Conselleria de Medi Ambient, la conservació de grans espais naturals mitjançant el consens i la Llei d'avaluació d'impacte ambiental, s'han fet malbé. I els partits majoritaris, “deliberadament”, han convertit les polítiques mediambientals en co-responsable de la crisis econòmica actual.

Per a la majoria de partits polítics, els temes mediambientals s’han vist amb certa aprensió, motivada bàsicament pels prejudicis de classes (consideren que la base social interessada pels temes mediambientals, està molt allunyada de la del seu electorat), econòmics (es considera que els interessos econòmics estan enfrontats amb els ecològics, fet que provoca un allunyament dels postulats mediambientals, sense un anàlisi seriós dels avantatges de unir ecologia - economia), o simplement per raons pràctiques (consideren que és un assumpte complicat, on arriben tard i no val la pena gastar esforços, ja que el consideren un tema que pot passar de moda o que la crisi ho taparà tot). Independentment dels motius , per als ciutadans de les illes, els resultats han estat demolidors.

Tal volta la riquesa més important de les Illes Balears es el seu patrimoni natural. Un patrimoni que en el passat ens va fer créixer econòmicament i social i, que representa una oportunitat per a una nova recuperació. Mantenir aquest patrimoni en bon estat, és una de les prioritats de les polítiques mediambientals. Una bona gestió dels residus, de l’aigua, dels Espais Naturals Protegits, del paisatge, una bona gestió del nostre patrimoni natural, fan que les Illes Balears es situïn en un bon lloc, per poder iniciar la recuperació cap a un nou estat del benestar pels ciutadans de les Illes Balears.

Davant aquest escenari ens hem de demanar com volem que el nostre partit afronti els temes mediambientals, com implicar, altre cop, un segment important dels joves, abstencionistes, desencantats o asèptics de la política i dels polítics, si els partits polítics són un referent negatiu, si volem un partit polític tancat o com un espai obert a les diferents sensibilitats front de la nostra societat; quines propostes podem oferir com a nou partit en relació al medi ambient. Creiem que la resposta a les qüestions plantejades ens pot donar el camí a seguir per el PI i el medi ambient.

El PI i el medi ambient

El debat de temes referents al medi ambient ha de ser un debat d’idees i obert, que a partir del nostre ideari ha de plantejar actuacions programàtiques, que resolguin problemes i donin solucions a les preocupacions del ciutadans, que ens permeti adaptar les nostres propostes a les demandes de la societat i que la presa definitiva de decisions sigui clara, democràtica i participativa.

Des del PI considerem que el medi ambient ha d’esdevenir l’eix transversal de totes les polítiques. Hem de definir una política ambiental pròpia, crear la nostra pròpia imatge ambiental. En definitiva, ens hem de convertir en líders de les polítiques mediambientals de les Illes Balears.

Els principis bàsic inspiradors d’aquesta política han de ser:

Sinceritat i valentia en la gestió de residus. Hem de proposar polítiques que garanteixen la reducció, recuperació i valorització energètica. Considerem la

incineració com una tecnologia adient, sempre que es gestioni amb criteris estrictes.

Participació i eficàcia per a una informació i educació ambiental. És un dels àmbits indispensables per entendre les problemàtiques ambientals de la nostra terra, a la vegada que ens permet una participació activa de tots els ciutadans. Hem d’Impulsar l’educació ambiental en tots els sectors de la població, per aconseguir una millor informació i sensibilització envers el respecte al medi ambient. Volem garantir la màxima accessibilitat de la població, a la informació relativa al medi ambient i als recursos naturals, i la participació responsable i formada en les decisions que afecten el medi ambient.

Eficiència, compromís i claredat pel que fa als compromisos amb la Unió Europea, sense que afecti negativament als nostres ciutadans. Revisarem l’aplicació del protocol de Kioto. Haurem d’analitzar nous incentius per potenciar les energies renovables.

Decisió, innovació, qualitat i cohesió territorial per un model socioeconòmic i territorial que relacioni la cohesió social i la sostenibilitat. No es pot assolir una veritable sostenibilitat ambiental si no avança paral·lelament la sostenibilitat social i econòmica. L’aplicació dels principis sostenibles al model social, comporta facilitar un accés equitatiu als serveis. I als recursos que fomenti la cohesió social i la igualtat d’homes i dones, i també garantir els estàndards de qualitat de vida i benestar, amb caràcter inclusiu pel que fa als col·lectius mes vulnerables. Per tant, des de el PI apostem per una societat equitativa i integradora que demana un comportament responsable i sostenible de les organitzacions i empreses, mitjançant l’assumpció del compromís de la responsabilitat social corporativa, que implica l’adopció de polítiques de gestió que integrin les repercussions socials i ambientals de l’activitat.

Estalvi, eficiència i recerca en el consum, la producció i la mobilitat, per ser una societat responsable amb el medi ambient. Apostem per la planificació del transport

públic que doni resposta a les necessitats quotidianes del viatgers, per un accés de qualitat als serveis bàsics principals (aigua, electricitat, sanejament i telecomunicacions) per a totes les illes. En el transport aeri, impulsarem l’establiment del nombre més elevat possible de connexions. Apostem d’una manera clara i decidida pel transport públic com a mitjà principal de desplaçament. L’oferta de transport públic ha de ser prou atractiva per compatir amb l’ús de vehicles privats ha de respondre a les necessitats de mobilitat dels ciutadans.

Claredat, decisió i equitat a la gestió de l’aigua. Hem de garantir el seu subministrament com a factor determinant del benestar i de prosperitat de tots els ciutadans de les illes. La dessalinització es una gran eina per disposar de reserves estratègiques. Impulsarem i actualitzarem els programes de sanejament d’aigües residuals urbanes i industrials a totes les illes.

Recerca, participació, consens i equitat per a la conservació i gestió dels nostres Espais naturals Protegits. La política als ENP ha de ser integradora, a traves del consens amb la propietat privada, i ens ha de servir d’estímul per dinamitzar els sectors productius en aquests espais. Hem de fer una especial atenció a la Mar Mediterrània. Volem impulsar el disseny d’una estratègia per la conservació de la mediterrània que desenvolupi una nova política de cooperació sostenible, i evitar la contaminació. Així mateix hem d’impulsar un pla de Prevenció i lluita contra els vessaments de hidrocarburs.

Decisió, recerca i eficiència a la lluita contra la contaminació. Hem de protegir el nostre territori i les nostres costes. Lluita decidida per a eliminar la contaminació dels nostres aqüífers, així com la reducció dels abocaments no autoritzats.

Objectius del Pi

Liderar la política en temes de medi ambient.

Convertir el medi ambient en un eix transversal de la resta de polítiques.

Utilitzar el medi ambient com una oportunitat per crear feina.

Prendre decisions a traves del consens, la participació i el diàleg.

Impulsar la prevenció mediambiental.

Garantir la conservació i millora dels Espais Naturals protegits amb la participació directa de la propietat i agents socials.

Avançar cap a la sostenibilitat ambiental, prioritàriament en la gestió dels recursos naturals, mitjançant el consens i la participació, sense caure en el fals proteccionisme.

Impulsar les polítiques de conservació i millora del Mediterrani.

Liderar una nova política ecologia/turisme.

Promoure el respecte als animals i l’atenció a la diversitat biològica.
Impulsar una nova cultura de l’aigua que potencií l’estalvi i la reutilització. Nous plans integrals de recuperació de les costes degradades; així com la protecció dels aqüífers i de les aigües subterrànies.

Potenciar l'energia aelica, solar i altres energíes renovables.

PONÈNCIAD’ORGANITZACIÓ I ESTATUTS

PROPÒSITS

EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS neix amb la voluntat de convertir-se en la força política majoritària a les Illes, posant l’accent del seu plantejament tant en la defensa de la cultura, el teixit econòmic i el tarannà dels ciutadans de les Illes Balears, com en els interessos que ens són propis. Hem de tenir la convicció necessària en les nostres capacitats i valors i, junts, podrem fer arribar el nostre projecte polític a la majoria de la ciutadania. La fita és tant ambiciosa com necessària i cal que siguem conscients que queda molt camí per fer.

Tot just havent-se complit trenta anys del nostre Estatut d’Autonomia ha quedat palès quin és el sostre del mateix: el que defensen els partits espanyols majoritaris, però que ni tan sols arriben a assolir. No hi caben interpretacions. Els plantejaments de les diferents opcions polítiques al llarg d’aquests anys posen de manifest les virtuts i mancances d’aquestes, així com la definició de la relació del nostre territori amb l’Estat. Aquesta situació ens du a la convicció que pel bé de les Illes hem de disposar d’una força política majoritària que neixi aquí, que no respongui als dictats de fora, que ocupi la centralitat, entesa com aquell espai on la majoria de la ciutadania pot coincidir amb idees, valors, sentiments i ambicions col·lectives. Aquest plantejament és vital per la defensa dels nostres interessos com a poble. Hem de ser conscients que la política és un instrument que ha de reflectir l’expressió de voluntat d'un poble, que els valors que el defineixen són els seus trets familiars, lingüístics, culturals, cívics, etc. i que, a través de la política, s'ha d'establir el sistema de protecció mediambiental, econòmic i social que ha de permetre el benestar de la societat a qui serveix la política.

Per engegar el projecte és indispensable fer-ho des d’una anàlisi realista que incorpori els canvis importants que s’han produït en el paisatge polític, social, econòmic, cultural i de valors de les nostres Illes, en especial en els darrers anys. Es tracta de millorar tot allò que calgui per adaptar-ho als nous temps i a les noves circumstàncies. Així, el projecte s’ha d’articular en un partit polític modern, obert, coherent, eficaç i pròxim als ciutadans. Un partit polític on les seves estructures, el seu funcionament, el seu discurs i el seu estil esdevinguin una eina útil per conquerir els objectius fundacionals i arribar a la majoria de la ciutadania. Per això, també hem de ser conscients que tant l’estructura com l’organització d’aquest, inicialment, han de tenir la funcionalitat adequada a la seva dimensió i que, en l’actual conjuntura de crisi en tots els sentits, cal que prioritzem el contingut al continent. Conscients que l’esdevenir del projecte durà aparellades les necessàries adaptacions de les estructures representatives, participatives i organitzatives d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS.

Així, entenem, que ara cal afrontar el camí amb la convicció dels objectius i amb una bona dosi imaginativa i de participació de tota la militància per saber combinar utopia i pragmatisme, passió i reflexió, ambició i eficàcia. Cal que la nostra sigui una organització transparent, coherent i reflexiva, que sàpiga posar-se en el lloc dels col·lectius i de les persones, comprendre i assumir les seves ambicions, necessitats i inquietuds, representar-les i donar-hi respostes. I això només es pot aconseguir amb estructures de participació obertes i receptives. Amb un partit fresc, vertebrat, obert al ciutadà i ben estructurat, reforçant la capacitat de lideratge que ens permeti avançar cap a l’horitzó que volem per a les Illes Balears.

ASSEMBLEES LOCALS: EL FONAMENT NECESSARI

Propugnem un partit participatiu, viu i actiu amb la militància. Massa sovint els partits polítics actuen com a “partits d’electors” i no com a “partits de gent”. En El Pi volem ser un partit de gent.

Moltes vegades la subordinació a la conjuntura política, als temps marcats per les accions de govern, a les pressions i interferències dels mitjans de comunicació i a la necessitat de respostes ràpides descuiden massa el paper i funció de la militància com a sobirana i depositària de la voluntat del partit polític. La manca de proximitat, uns processos de presa de decisió poc participatius i la dificultat d’adaptabilitat a la realitat d’un país i d’una societat que han canviat poden ser alguns dels arguments per fonamentar aquesta afirmació.

EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS té la pretensió de protegir i potenciar al màxim la gran riquesa que suposa la militància i, per això, estructura l’organització territorial del partit en els municipis i les barriades. La base d’El Pi són les Assemblees Locals, on el militant ha de poder desenvolupar la seva participació. Sovint el territori propi on es desplega l’actuació és la que ha de motivar més la militància, per això, si no tenim la participació que voldríem per part de la militància, potser és perquè els temes que toquem o les qüestions que plantegem no sempre són del seu màxim interès o perquè no s’han desenvolupat suficientment els mecanismes existents per a la presa de decisions entre els diferents nivells de l’organització. Per aquests motius, cal que els municipis i les barriades esdevinguin en els motors de la participació i creixement d’El Pi. Les Assemblees Locals han de tractar temes de realitat local, social

per establir les presents i futures línies d'actuació d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS. S’han d’establir canals de participació dels afiliats i simpatitzants en la presa de decisions del partit, seguint les tesis actuals de la cultura de la participació ciutadana.

LA IMPORTÀNCIA DE LA MILITÀNCIA

Els militants som les persones que lliurement hem decidit implicar-nos en una organització política. No tothom ho fa pels mateixos motius ni a partir dels mateixos impulsos, però sí que hi ha qualque cosa en comú: volem ser escoltats i també contestats quan parlem i aportem, volem sentir-nos considerats i volem poder participar en la presa de decisions i en l’elaboració del discurs del partit. Volem poder exercir en plenitud la nostra militància. Volem trobar-nos amb gent que té un mateix sentiment de país, participar en la vida del partit, “fer política” i, també, rebre resposta a les nostres inquietuds.

El nombre d’afiliats no és l’únic signe de vitalitat del partit. També ho és la vitalitat que demostra la militància, bé quan realitza tasques al servei del partit o bé actuant dins la mateixa societat en càrrecs de representació no política. Cal valorar més l’esforç personal i la dedicació, majoritàriament desinteressada, d’aquesta feina. Sense aquesta important aportació res del que plantegem seria possible. Resulta obvi, doncs, que fer créixer El Pi vol dir fer créixer la dedicació de la militància i no només la seva quantitat, sinó també reforçar els espais on participa i obrint-ne de nous; assumint els òrgans de direcció una decisiva acció de servei, tot cercant una major participació tant quantitativament com qualitativament. Només amb més participació es pot generar la inquietud per una dedicació activa permanent, deslligada dels períodes electorals.

És obvi que, si pretenem ampliar la base militant i consolidar l’existent, hem de proporcionar una estructura de participació més eficaç, més sòlida i més eficient. Més implicació de les bases en la presa de decisions estratègiques tan sols ho podem fer potenciant la militància des de la base: les Assemblees Locals i les Barriades. Una militància compromesa i implicada en les decisions polítiques del partit és la millor garantia de mobilització i d’incidència en la societat. Hem de tenir clar que si l’organització, en la seva totalitat, coneix l’estratègia de la direcció d’una forma clara, s’aconsegueix proximitat i complicitat, es provoca debat, discussió i participació, en definitiva, es reforça el compromís. Tothom que vulgui fer coses en El Pi ha de poder fer-les.

A més, i per tal de reforçar el paper del militant, la seva influència en la presa de decisions i en la direcció del partit s’ha de garantir que tots els càrrecs – des dels executius als representatius -, siguin d’elecció directa, per tal que es clarifiqui amb precisió l’àmbit de representació de cadascú i s’afavoreixi l’avaluació respecte de la tasca que es dugui a terme. La militància ha de trobar un element facilitador de la seva participació activa en els càrrecs del partit, en els càrrecs electes i en aquells que assumeixen la representació del partit. El Reglament previst a la Disposició Transitòria 3a dels Estatuts preveurà les formes de participació de la militància així com quan tindran caràcter vinculant.

Presentar-se per desenvolupar les tasques de direcció del partit, personificar El Pi participant en les llistes electorals i ostentar la representació del partit en qualsevol de les instàncies públiques ha de significar un compromís personal i directe amb la militància, en tots i cadascun dels nivells organitzatius de l'estructura i de l'acció pública del partit. Els càrrecs de representació d’El Pi es deuen a la militància, tenen el deure de ser-ne portaveus en tots els seus àmbits d'actuació i és davant d’aquesta que han de presentar balanç de la seva acció.

Els càrrecs de representació del partit han de ser signe d’exemplaritat, han de representar tot allò que volem transmetre. Cal que exerceixin lideratge dins el mateix partit i dins la societat. Un càrrec electe d’El Pi ha de representar no només els interessos del seu territori, sinó que ha de ser un referent polític per a la població. Ha de dinamitzar políticament el territori fent de braç operatiu de les Assemblees Locals del partit. Els nostres càrrecs públics, així, han d’estar sota la disciplina del partit, es deuen a la militància i han de retre comptes periòdicament de llurs actuacions; les sinergies partit-institucions han de ser plenament operatives i estar en contacte permanent amb la ciutadania.

És per possibilitar tot això que s'ha de reforçar la cultura del servei al partit i a la societat, atès que la militància, i el poble, cedeix als càrrecs electes i als representatius la seva confiança.

OBJECTIUS INICIALS

seves necessitats. Hem de saber traslladar a la ciutadania la convicció que El Pi és l’eina per canalitzar les seves propostes. El conjunt de la ciutadania no ens hauria de percebre com una cosa allunyada, igual que la resta de partits polítics. Hem de reforçar el concepte de partit com a servidor públic dins la societat. Estem en política per servir a la societat, no per servir-nos d’ella.

Tota la militància, i especialment la direcció del partit, hem d’entendre els programes electorals i els acords presos com a contractes dels quals se n’ha de retre comptes, explicant el que s’ha fet i el que no s’ha fet i els motius de tot plegat. Passa el mateix amb els acords presos a tots els àmbits del partit. No s’han de produir incompliments i, en qualsevol cas, s’han d’assumir responsabilitats en funció del nivell de dedicació i grau de responsabilitat. Cal establir objectius concrets i treballar-los i, a més, als responsables d’àmbits d’organització i de gestió se’ls ha de poder demanar explicacions i avaluació sobre el grau d’execució de la feina encomanada. Aquesta és una eina que ens ha de permetre perfeccionar-nos com a organització i aprofundir en la democràcia interna del partit.

LA SIGNIFICACIÓ DE LA COMUNICACIÓ INTERNA

L’organització que es perfila en aquesta ponència pretén establir una xarxa de connexió real i eficaç entre tots els òrgans del partit i, per això, cal que tots els elements estiguin clarament definits i identificats per permetre un bon funcionament i la correcta transmissió i recepció de directrius, informacions, informes, propostes, demandes, suggeriments, idees i decisions en totes direccions, de dalt a baix i sobretot de baix a dalt.

En aquest sentit, cal potenciar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a eines que permeten realitzar diferents gestions amb més eficiència i eficàcia, facilitant-ne la rapidesa, agilitat i funcionalitat amb què s’efectuen, però funcionament recauran en els òrgans de direcció del partit i, per extensió, a tota la militància a través dels òrgans de representació.

El creixement d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS es basa en la convicció de saber ser la veu de la societat balear, que aquesta vegi reflectits en el nostre missatge les seves preocupacions, anhels i projectes i, per tant, el contacte amb la gent. En conseqüència, la nostra capacitat d’incidència en la societat. A més de tenir el contacte suficient i els canals de comprensió oberts i en funcionament permanent, ens cal, per sobre de tot, evitar qualsevol dissociació entre el nostre discurs i la nostra actuació diària, entre les paraules i els fets. La coherència i el seny han de ser els elements fonamentals de la nostra acció política. Això vol dir que s’han d’evitar estratègies contradictòries. Hem d’arribar a la gent molt directament, tot recollint aquelles propostes que ens puguin enfortir davant la ciutadania d’acord amb les nostres conviccions.

EL CONSENS ENTRE ILLES

Som conscients de l’escàs arrelament del sentiment balear a les nostres Illes. EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és el primer partit polític d’àmbit balear que estarà present a totes les illes de l’arxipèlag. Aquesta fita no ha de ser un handicap per al desenvolupament, creixement i funcionament del nostre partit. Apostem per arrelar aquest sentiment balear, perquè junts podem més que per separat; aquesta ha de ser la premissa que ens uneixi. Així i tot, s’estableix d’una forma clara la independència organitzativa i de gestió de cada illa dins dels objectius comuns esmentats. Conjugant aquests principis, l’organització del partit, essent respectuosos amb la participació de cada illa, treballem en vers a una organització interna de caràcter federal, amb independència i autonomia pròpia a cada una de les illes.

En els Estatuts es pretén acabar amb els recels esmentats, així, el consens presidirà les actuacions de la Comissió Executiva i, de manera especial, sempre, quan es tracti de temes transversals que puguin afectar-ne al conjunt de les Illes, per tant, quan s’hagin de prendre decisions en l’indicat sentit, el sistema de les votacions vendrà determinat no per la majoria dels membres assistents, sinó pel vot ponderat de totes les Illes, essent necessari per a l’aprovació del concret assumpte, el vot favorable de dues d’elles.

La independència en els temes d’àmbit insular serà propi de cadascuna de les Illes, de la mateixa forma que tindran, com veurem, els seus òrgans de representació i decisió. Així doncs, el respecte mutu i la confiança són els eixos sobre els quals s’ha de construir la casa comuna del centrisme balear, donant dins el partit representativitat a cada territori, com mai cap partit polític havia fet a les Balears.

BONES PRÀCTIQUES POLÍTIQUES

Deixant de banda problemes propis de les Illes com el retorcés de la cultura pròpia o el procés centralitzador, és clar i llampant que la situació a tot l’estat espanyol és, avui en dia, certament preocupant. A la profunda crisi econòmica existent s’ha afegit amb força els casos de corrupció i les actuacions judicials derivades, que estan afectant tant a càrrecs públics com a dirigents de diversos partits polítics. Això ha provocat, entre altres coses, que bona part de l’acció i l’agenda política quedin supeditades als processos judicials, així com l’existència cada vegada més gran d’un distanciament de la ciutadania respecte de tot el que envolta a la política.

En democràcia, la política va lligada a la crítica pública com a contrapès per evitar els abusos i les males pràctiques polítiques. Aquestes provoquen el descrèdit de la mateixa política i, per extensió, el de la democràcia; perquè, en el nostre sistema, els partits són l’expressió del pluralisme, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són l’instrument fonamental per a la participació política.

El Pi no tan sols rebutja, sinó que denunciarà i perseguirà tots aquells comportaments particulars manifestament il·legals que tinguin com a fi un aprofitament il·lícit de la confiança que la mateixa formació i la ciutadania han dipositat en determinades persones. No es pot admetre que les conductes personals il·legítimes posin en qüestió la feina i les il·lusions de tota la gent que treballa en aquest nou projecte. La corrupció és la pitjor malaltia que pot caure la democràcia i, per això, s’ha de combatre de manera clara i contundent. La política és una noble activitat, és una voluntat de servei als altres i a la societat en general.

El treball, l’esforç, el sacrifici, la solidaritat, l’austeritat, la mateixa humilitat, la modèstia, l’honorabilitat, la rectitud i la visió de país són trets que han de caracteritzar la manera de fer política de la gent d’El Pi. No es pot fer política en majúscules si no es tenen en compte i ben presents aquests valors i d’altres com la llibertat o la justícia. El tactisme, la demagògia o el partidisme no ens han de fer perdre les arrels, la legitimitat, la voluntat de posar el millor de nosaltres mateixos pel bé de les nostres Illes.

Cal saber aprofitar els moments de crisi com l’actual per cercar impuls cap a un nou horitzó polític i des d’El Pi ens volem posar a treballar des d’avui per a construir aquest nou futur per a Balears. La situació política actual requereix reformes en el sistema de partits, les institucions i l’ordenament jurídic que permetin més participació, més transparència, més proximitat i més control. Així, ens comprometem a treballar, des de totes les instàncies on tinguem representació, per assolir aquests propòsits. Sens dubte, l’impuls d’aquests principis en la pràctica política i una regulació legislativa efectiva contribuirà a la dignificació de l’activitat política i a la construcció d’un país digne, més lliure i més democràtic.

ÒRGANS D’ACTUACIÓ

S’ha de tenir present, com hem assenyalat en expositius precedents, que el partit es vertebra com a un únic ens d’àmbit balear, però amb vida pròpia i independent a cada una de les Illes que conformen l’arxipèlag.

En primer lloc, el Congrés balear és el moment de màxima participació, debat i reflexió dins la vida del partit. Se celebrarà cada 4 anys, sense perjudici de quantes convocatòries extraordinàries es considerin oportunes. En el Congrés balear, la direcció del partit rendeix comptes de la seva actuació, s’escull la direcció i s’estableixen les directrius principals de l’acció política del partit. En El Pi tindrem dos tipus de congressos: un d’àmbit insular a cada illa i un altre que englobarà les quatre illes.

El Congrés balear també elegirà directament un President, Vicepresident/s, un Secretari General, un Tresorer i una Comissió Executiva d’àmbit autonòmic. Aquests òrgans tenen ben definides les seves funcions i competències en els Estatuts. Els òrgans unipersonals elegits formaran part, com a membres nats, del Consell de Direcció del partit, triant la resta dels components que el formaran. El consens abans esmentat presidirà les seves decisions i actuacions.

El Congrés insular elegirà els òrgans de direcció insulars. Té especial rellevància la figura del Consell General, que, de moment tan sols es crea a l’illa de Mallorca, amb possibilitat de constituir-se més endavant a la resta d’illes. Aquest s’erigeix com el màxim òrgan de representació de la militància del partit entre congressos insulars i, per tant, és el lloc adient on s’ha d’escoltar la veu de la militància i on s’han de prendre les grans decisions a cada illa, així es preveu en els Estatuts. Les seves tasques principals són vetllar pel compliment i pel desenvolupament de les línies directrius marcades pel Congrés i controlar i impulsar l’acció. Per assegurar que això sigui així, dins la seva composició hi haurà membres triats directament pel mateix Congrés així com representants de les Assemblees locals.

Com hem dit, l’organització territorial és el mecanisme bàsic d’enquadrament de la militància així com de la seva participació i representativitat. El criteri de proximitat en l’acció i en la presa de decisions és el que s’ha d’aconseguir en el seu funcionament. Les qüestions que es puguin resoldre en l’àmbit local així s’ha de fer i si no, que passin a l’esglaó superior. Per aquest motiu, com hem assenyalat, l’eix vertebrador d’El Pi són les Assemblees Locals que seran dirigides pels Comitès Locals, triats pels mateixos militants del municipi, o en el seu cas de la barriada, coneixedors de la dinàmica de cada municipi i practicant la referida proximitat que ens ha de caracteritzar.

També està previst dins els Estatuts la possibilitat de l’acció sectorial com a eina de participació de la militància, de contacte permanent amb la societat i d’actualització del discurs del partit. L’acció sectorial ha de ser l’eina àgil i flexible de participació de la militància en l’elaboració del discurs i propostes polítiques en els temes concrets que afecten la ciutadania, tan orfe de ressò dins l’àmbit polític.

És lògic preveure que amb el creixement del partit haurem d’adaptar les seves funcions a les noves circumstàncies, especialment, pel que fa al creixement de la militància a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. En certa manera, el funcionament que ara es proposa, de conformitat amb els Estatuts, obeeixen a la implantació i militància actual i a l’agilitat organitzativa que entenem més adequada pel creixement i desenvolupament d’El Pi. Evidentment, tant la present ponència com els Estatuts del Partit s’han d’interpretar com una eina bàsica pel desenvolupament dels objectius del partit i els haurem d’adaptar sempre dins el marc de l’acció que ha de desenvolupar El Pi en la normalització balear.

ESTATUTS “EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS”

- Í N D E X -

TÍTOL PRELIMINAR
DENOMINACIÓ, FINS, DOMICILI I ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Article 1r. Constitució.
Article 2n. Domicili social.
Article 3r. Fins, principis i àmbit d’actuació. Article 4t. Estructura.

TÍTOL I
DELS AFILIATS DEL PARTIT

CAPÍTOL I. RÈGIM D’AFILIACIÓ
Article 5è. Afiliats.
Article 6è. Tramitació i inscripció.
Article 7è. Pèrdua de la condició d’afiliat. CAPÍTOL II. DRETS I DEURES DELS AFILIATS
Article 8è. Disposicions generals. Article 9è. Drets dels afiliats.
Article 10è. Deures dels afiliats. CAPÍTOL III. RÈGIM DISCIPLINARI
Article 11è. General. Article 12è. Finalitat.
Article 13è. Faltes, graduació i sanció.

TÍTOL II
DE L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL PARTIT

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 14è. Participació.
Article 15è. Aixecament d’acta i presa d’acords.

Article 16è. Renovació de càrrecs.
CAPÍTOL II. ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ I DE DIRECCIÓ DEL PARTIT
Article 17è. Relació.
SECCIÓ I: EL CONGRÉS
Article 18è. Definició i constitució. Article 19è. Competències.
Article 20è. Funcionament.
Article 21è. Reglament del Congrés.
SECCIÓ II: LA COMISSIÓ EXECUTIVA BALEAR
Article 22è. Definició i composició. Article 23è. Funcionament.
Article 24è. Competències Article 25è. Sessions.
Article 26è. Assistència especial.
SECCIÓ III: ÒRGANS UNIPERSONALS BALEARS
Article 27è. La Presidència del Partit. Article 28è. La Vicepresidència.
Article 29è. La Secretaria General. Article 30è. El Tresorer.
SECCIÓ IV: COMITÈ DE COMPTES
Article 31è. Composició i elecció.
Article 32è. Incompatibilitat i presidència. Article 33è. Competències.
CAPÍTOL III. ÒRGANS TERRITORIALS SECCIÓ I: ÒRGANS D’ÀMBIT INSULAR
Article 34è. Organització insular. Subsecció 1a. El Congrés Insular Article 35è. Concepte i constitució.
Article 36è. Competències del Congrés Insular.
Subsecció 2a. El Consell General

Article 47è. La Presidència insular. Article 48è. Vicepresidències insulars.
Article 49è. La Secretaria General insular. Article 50è. El Tresorer insular.
Subsecció 5a. El Comitè de Disciplina
Article 51è. Composició i elecció. Article 52è. Incompatibilitats.
Article 53è. Expedient Disciplinari. SECCIÓ II: ÒRGANS D’ÀMBIT LOCAL
Article 54è. Organització municipalista. Article 55è. L’Assemblea Local.
Article 56è. El Comitè Local.
Article 57è. Comitès de zona i de barri. CAPÍTOL IV.- ORGANITZACIÓ SECTORIAL.
Article 58è. Concepte. Article 59è. Objectius. Article 60è. Funcionament.

TÍTOL III.
RÈGIM ECONÒMIC I PATRIMONIAL

Article 61è. Pressupost. Article 62è. Patrimoni.
Article 62è. Control de Comptes. Article 63è. Llibres del partit.

TÍTOL IV
EXTINCIÓ I DISSOLUCIÓ

Article 64è. Dissolució.
Article 65è. Causes d’extinció o dissolució. Article 66è. Liquidació dels béns.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Aquest logotip podrà ser modificat per acord del Comitè Executiu Balear, sense que això impliqui la modificació dels presents Estatuts.

Article 2n. Domicili social.

EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS estableix la seva seu social de forma compartida a les ciutats de cada una de les Illes Balears a on es trobi la respectiva seu insular.
A efectes del domicili social aquest es fixa a la Plaça de la Porta Pintada, 6, 1r esquerra, de Palma (Mallorca) a les Illes Balears.
Mitjançant acord de la Comissió Executiva Balear podrà ser modificat el domicili de la seu del partit i els òrgans de cada illa podran establir totes les delegacions, dependències i oficines que estimin oportunes per al ple desenvolupament de les activitats del partit, sense que això impliqui la modificació dels presents Estatuts.

Article 3r. Fins, principis i àmbit d’actuació.

EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és una formació política balearista, d’ampli espectre polític i social i amb tendència a la centralitat i el liberalisme, que aspira a promoure el desenvolupament econòmic, social i institucional de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera a partir de les llibertats públiques i dels valors democràtics que emanen de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. El Pi pretén canalitzar les aspiracions polítiques dels ciutadans de les Illes Balears a partir dels següents principis i objectius:

1.- El Pi contribuirà a la formació (a la defensa) de la voluntat política dels ciutadans en l’àmbit estatal, autonòmic, insular i local mitjançant la presentació de candidatures a les corresponents eleccions per a les respectives institucions representatives. En l’àmbit europeu, mentre la circumscripció electoral sigui l’Estat, es procurarà tenir-hi presència a través de la participació en coalicions preelectorals.

2.- EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS té com a objectiu fonamental la defensa dels interessos de tots els habitants de les Illes Balears, amb independència del seu origen, potenciant els valors que són propis d’aquesta terra com la tolerància, la voluntat de diàleg i el respecte a totes les idees.

3.- Serà una prioritat en l’acció política d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS el foment, la preservació dels costums, tradicions, cultura i idiosincràsia pròpies de les societats illenques al llarg de la seva història; dedicant una especial atenció a la defensa i la promoció de la llengua catalana així com la de totes les traces culturals locals com a senyal d’identitat irrenunciable de la nostra comunitat i, també, com a eina d’integració i cohesió per a tots els ciutadans de les nostres Illes.

4.- EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS inspirarà la seva acció política en la defensa i promoció d’un model d’autogovern basat principalment en el municipalisme i la insularitat, potenciant a tal efecte el paper dels diferents ens locals – ajuntaments i mancomunitats- i també els insulars – consells insulars – des de la consideració que són aquests darrers els vertaders eixos vertebradors de la realitat balear, evitant duplicitats competencials inútils i costoses.

5.- EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS propugna la preponderància de l’individu en el marc de l’economia social de mercat, atribuint als poders públics la responsabilitat d’arbitrar els mecanismes necessaris per a afavorir la cohesió social i evitar situacions d’exclusió.

6.- EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS assumeix com a objectiu essencial la defensa dels valors propis de la tradició humanista europea, així com el foment de la participació democràtica dels ciutadans en la política; entenent la participació política i associativa com a eines vertebradores de la democràcia, de la societat civil i de les Illes. En aquest sentit, es proposa una democràcia participativa com a filosofia de funcionament intern i extern.

7.- El PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS treballarà en la defensa de l'economia productiva, competitiva i ambientalment sostenible basada en els principis de l'esforç i la creativitat com a eines de treball, que permetin a l’individu el seu desenvolupament i la cohesió social. L’aposta per la prosperitat de l’economia de les Illes Balears tenint com a objectiu bàsic un Règim Especial; que respecti la corresponsabilitat fiscal i posi límits al drenatge fiscal que patim i a l’empobriment que suposa una contribució excessiva, que dificulta la nostra competitivitat i la reinversió del nostre esforç fiscal en les nostres infraestructures i equipaments i en els nostres serveis públics. Es considera com a objectiu prioritari del partit arribar a aconseguir un concert econòmic amb l'Estat.

8.- El PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS lluitarà per l'assoliment del màxim desenvolupament i progrés social, econòmic, polític, cultural i de tot ordre dels ciutadans de les Illes Balears, sempre des de la protecció del medi ambient, a partir de models de creixement sostenibles i respectuosos amb la preservació del territori i de l'entorn natural.

9.- Des d’El PI es treballarà per la participació i contribució en la creació i dinamització d'espais polítics, culturals, socials i de col·laboració o de trobada amb altres formacions polítiques i entitats socials o culturals.

10.- El PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS es vertebrarà al voltant de la insularitat que caracteritza el territori balear. Les formacions insulars tindran independència en les confeccions de les polítiques pròpies de cada illa.

11.- El Pi fomentarà les relacions amb els altres pobles de l'Estat espanyol, d'Europa i del món per donar a conèixer la realitat política, cultural, social i econòmica de les Illes Balears.

12.- Des d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS es propugnarà la defensa de la igualtat entre totes les persones, amb independència de la seva raça, sexe, orientació sexual, edat, ideologia o creença, i la protecció de la família, en totes les seves expressions, com a nucli bàsic d'estructuració de la societat i com a eina de transmissió de valors i formació com a persones.

13.- El Pi assumeix que no pot haver-hi progrés sense un clar compromís amb les persones més desafavorides. La gent gran, les persones dependents, les que pateixen pobresa, discriminació o risc d'exclusió social, etc. gaudiran el caràcter de col·lectius prioritaris en la nostra tasca.

14.- El Pi durà a terme el desenvolupament dels principis fixats en les declaracions programàtiques i en les conclusions dels congressos del partit. En definitiva, el respecte a la voluntat de la militància expressada mitjançant l’estructura organitzativa i de govern de l’organització.

15.- EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS farà la seva actuació, dins de l'ordre constitucional i l'Estatut d'Autonomia, en el respecte a la persona, en la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, en la igualtat d'oportunitats entre persones lliures i solidàries i en el foment de les iniciatives de les persones i de les organitzacions que lliurement s'agrupin per poder aconseguir un desenvolupament de la societat balear pel camí de la llibertat, la justícia, la transparència i el progrés a fi que els balears arribin a ser una societat pròspera, moderna, en llibertat, pluralista, progressista i solidària.

16.- La llengua vehicular de les reunions d’El Pi serà el català, llengua pròpia de les Illes Balears.

Article 4t. Estructura.

EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS s'estructura i organitza sota els principis de democràcia interna, de disciplina de partit, de direcció política elegida directament per les bases i de participació dels afiliats en les decisions del partit.

2.- Per acord de la Comissió Executiva, que haurà de ser ratificat pel Consell General, es podran establir acords de doble afiliació amb partits polítics d’àmbit local o municipal i de col·laboració amb formacions polítiques afins a El Pi. Acords que, en tot moment, hauran de tenir en compte els principis de coordinació i acció política conjunta.

3.- La sol·licitud d’afiliació implica per qui l’exerceix:
La plena aprovació dels programes i principis del partit.
L’acceptació de la disciplina del partit.
El compliment dels presents Estatuts i normes que el desenvolupin.

Article 6è. Tramitació i inscripció.

1.- La qualitat de membre del partit s’adquireix a sol·licitud, per escrit, de la persona interessada amb el vistiplau del secretari del Comitè Local al qual demana pertànyer que podrà ser favorable o no, és a dir, no vinculant. La Comissió Executiva Insular, prèvia deliberació, acceptarà o denegarà la sol·licitud d’admissió en el termini d’un mes des de la seva recepció. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat resolució, o quan aquesta hagi estat denegada, les persones interessades podran interposar recurs davant el Consell General o la Comissió Executiva Insular, en el seu cas, la resolució del qual serà definitiva i inapel·lable.

2.- Els afiliats quedaran inscrits en el Llibre de Registre d’Afiliats existent a cada Secretaria General Insular, la qual comunicarà la inscripció dels nous afiliats al Comitè Local respectiu. En aquest Llibre, s’inscriuran les altes i les baixes definitives. L’accés al Llibre Registre d’Afiliats es restringirà única i exclusivament als membres del partit sempre que es compleixi la normativa de protecció de dades, prèvia autorització del Secretari General, sense que el seu contingut pugui fer-se públic a terceres persones.

Article 7è. Pèrdua de la condició d’afiliat.

La condició d’afiliat al partit es perdrà:

a) Per baixa voluntària mitjançant escrit dirigit al Secretari General Insular de cada illa a la qual es pertanyi.

f) El Secretari General Insular comunicarà les baixes dels afiliats a la respectiva Comissió Executiva Insular, atenent el motiu de la baixa, i inscriurà aquestes baixes al Registre d’afiliats.

CAPÍTOL II: DRETS I DEURES DELS AFILIATS

Article 8è. Disposicions generals.

Tots els afiliats tenen iguals drets i deures. Cap afiliat podrà ser privat dels seus drets ni limitat en el seu exercici sense la prèvia incoació i tramitació de procediments disciplinaris en els quals es respectin i garanteixin totes les seves possibilitats de defensa.
Excepcionalment, el Comitè de Disciplina, dins el seu àmbit d’actuació, podrà suspendre de militància en el partit a un afiliat de forma provisional, i fins que es resolgui l’expedient disciplinari, si la seva conducta ha estat i és presumptament contrària als Estatuts i als acords dels òrgans del partit i de les seves finalitats.

Article 9è. Drets dels afiliats.

Tots els afiliats tindran els següents drets:
Participar de les activitats del partit i en els òrgans de govern i representació, exercir el dret a vot en els òrgans que formi part i en tot cas a assistir, també amb dret de vot, al Congrés d’acord amb els presents Estatuts.

Ser elector i elegible per als càrrecs dels òrgans territorials, de representació i direcció i consulta del partit d’acord amb els reglaments que s’aprovin a tal efecte. No obstant això, serà condició necessària estar al corrent de pagament de les quotes del partit.

Ser informats sobre la composició dels òrgans del partit, de les decisions adoptades, de les activitats realitzades i de la situació econòmica del partit.
Impugnar els acords dels òrgans del partit que estimi contraris a la Llei i/o als presents Estatuts d’acord amb els procediments que a l’efecte s’estableixin.

Exposar propostes, consultes i suggeriments o presentar crítiques o discrepàncies.

Respectar el que estableixen les Lleis, els presents Estatuts i totes les normes que els desenvolupin.

Acceptar i promoure els principis i finalitats declarades en el Títol I dels presents Estatuts i col·laborar per a la seva consecució.

Defensar els interessos generals del partit, així com complir els acords vàlidament adoptats pel partit a través dels seus òrgans directius i de govern.

Representar el partit en tots aquells càrrecs o funcions pels quals siguin designats.

Abonar puntualment les quotes establertes d’acord amb els criteris generals del partit, així com altres aportacions que, de conformitat amb els Estatuts, puguin correspondre a cadascun dels afiliats.

Realitzar responsablement les activitats i tasques encomanades dins la seva disponibilitat.

Assistir als actes a què siguin convocats, llevat dels casos d’impossibilitat.
Mantenir el secret de les deliberacions que es produïssin als òrgans als quals participi.

Actuar de manera ètica i respectuosa amb els companys del partit.
Plantejar les discrepàncies amb la línia del partit exclusivament als furs interns, evitant, en tot moment, mostrar discrepància pública en vers a les decisions adoptades pels òrgans competents del partit.

CAPÍTOL III. RÈGIM DISCIPLINARI

Article 11è. General.

En totes les reunions del partit, els assistents estan obligats a mantenir l’ordre i a respectar els torns d’intervenció. El manteniment de l’ordre correspon a la persona que presideixi la reunió, la qual podrà amonestar i, fins i tot, expulsar de la reunió a l’afiliat o afiliada que amb la seva conducta pertorbi el normal desenvolupament de la reunió.

Article 12è. Finalitat.

El règim disciplinari d’El Pi té com a finalitat conèixer les infraccions de caràcter disciplinari que es produeixin amb l’objectiu de tramitar i resoldre els procediments.

La desobediència a les instruccions o directrius que emanin dels òrgans de govern i representació del partit.

Tota manifestació o declaració pública que inciti a l'incompliment o desqualificació de les decisions vàlidament i democràticament adoptades pels òrgans de govern i representació.

Manipular o atemptar contra la lliure decisió dels òrgans del partit.
Actuar en l’exercici dels càrrecs públics en forma contrària als principis i programes del partit.

Revelar a tercers qualsevol acord, resolució o decisió del partit, quan s’hagi adoptat guardar-ne secret o reserva.

Les infraccions molt greus seran sancionades en els següents termes:
Suspensió de militància per un termini de temps d’entre dos i sis anys.
Inhabilitació per a ocupar càrrecs al partit o en la seva representació entre quatre i sis anys.

Expulsió del partit.

2.- Seran infraccions disciplinàries greus:
La propagació de notícies, per qualsevol mitjà, de desprestigi del partit o de qualsevol dels seus òrgans.

La deixadesa en les funcions que el partit li hagi encomanat o l’abandó de forma notòria d'aquestes funcions.

L’actuació manifestament negligent en l’exercici de funcions d’un càrrec públic.

La suplantació o l’atribució de càrrecs o funcions de qualsevol classe que no li corresponguin.

Qualsevol manifestació pública realitzada, a qualsevol mitjà de comunicació, que suposi el descrèdit, menyspreu o desqualificació de qualsevol persona afiliada al partit.

L’assumpció de compromisos o acords de caràcter polític amb altres formacions polítiques, o persones físiques o jurídiques, sense comptar amb la prèvia autorització dels òrgans del partit jeràrquicament superiors.

La falta de pagament de sis mensualitats consecutives o nou alternes o altres contribucions dels càrrecs electes o executius que hagin estat fixades per qualsevol òrgan del partit amb competència per fixar-les.

Les infraccions greus se sancionaran en els termes següents:
Suspensió de militància per un termini de temps d'entre un i quatre anys.
Inhabilitació per al desenvolupament de càrrecs del partit o en representació seva per un termini d'un a quatre anys.

3.- Seran infraccions lleus:
L’actuació negligent en l’exercici de funcions que el partit hagi encomanat.

La no col·laboració en els treballs pels quals hagi estat requerit, sense causa justificada, i que no impliqui una infracció greu.

L’alteració de l’ordre públic en qualsevol reunió del partit o la desatenció de les indicacions de qui presideixi la reunió relatives a comportament.

La manifestació oral o escrita que vagi en menyspreu d’un altre afiliat i que no constitueixi una infracció greu.

Les infraccions lleus seran sancionades en els termes següents:

Suspensió de militància per un termini de temps entre un mes i un any.

Inhabilitació per a desenvolupar càrrecs en el partit o en representació seva per un termini de temps d’un mes a un any.

Advertència verbal o escrita.

TÍTOL II
DE L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL PARTIT CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 14è. Participació.

1.- Els afiliats participaran en els òrgans del partit d’acord amb el que estableix en els presents Estatuts i els reglaments que els desenvolupin.

2.- Mitjançant acord de la Comissió Executiva Insular es podran regular noves formes de participació i de vinculació al partit amb la finalitat de projectar-lo en àrees més àmplies i adaptar les seves situacions a noves circumstàncies.

3.- Cap afiliat podrà ostentar a la vegada més de dos càrrecs, ja siguin executius i/o representatius, no electes, a les institucions, o ja siguin orgànics, no electes, dins la formació. No obstant això, per a aquest còmput no es tindran en compte els càrrecs d’àmbit local o municipal, tant en el partit com a l’ajuntament corresponent, els quals

2.- Tots els acords que s’adoptin en el si del partit s’adoptaran per majoria simple, tret d’aquells casos en què estatutàriament o reglamentàriament s’exigeixi una altra majoria.

Article 16è. Renovació de càrrecs.

1.-Tots els càrrecs electius que no corresponguin nomenar-se en el Congrés corresponent es renovaran o ratificaran dins dels sis mesos posteriors a la celebració del referit, prèvia convocatòria de la Comissió Executiva Balear o Insular. Les vacants seran cobertes per l’òrgan que correspongui, si bé en cas de renúncia del president i secretari, la Comissió Executiva Insular podrà decidir la constitució transitòria d’una gestora en substitució de l’òrgan.

2.- Quan a la manera de formular les candidatures i de realitzar les votacions, aquestes s'aplicaran, quan no estigui establerta una altra cosa, per analogia a les normes contingudes en els presents Estatuts, les quals podran ser discrecionalment ajustades a les circumstàncies de cada cas pel President de l'assemblea, comitè o reunió en la qual tingui lloc l'elecció.

3.- Cap afiliat podrà prendre possessió del càrrec pel qual va ser triat sense que el Comitè Executiu no estigui informat del fet.

4.- L'afiliat que cessi haurà d'exercir les seves funcions pròpies del càrrec que ocupi fins que el seu substitut n’hagi pres possessió.

CAPÍTOL II. ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ I DE DIRECCIÓ DEL PARTIT.

Article 17è. Relació.

Són òrgans de representació, gestió, organització i direcció del partit:
Òrgans col·legiats
El Congrés Balear
La Comissió Executiva Balear
El Comitè de Comptes
El Comitè de Disciplina
Òrgans unipersonals
President
Vicepresident/s
Secretari General
Tresorer

SECCIÓ I: El Congrés Balear Article 18è. Definició i constitució.

1.- El Congrés Balear és l’òrgan sobirà del partit i en té la màxima representació. Els acords i resolucions aprovades pel Congrés tenen caràcter vinculant per a tots els òrgans i membres d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS.

2.- El Congrés està constituït:

Per tots els afiliats o els corresponents compromissaris si així ho determina el Reglament del Congrés, que estiguin al corrent de les seves obligacions de pagament de les respectives quotes i/o aportacions i que no estiguin incursos en cap procediment i/o expedient disciplinari.

Article 19è. Competències del Congrés Balear.

Són competències del Congrés en relació amb el seu àmbit territorial de competència:
Aprovar i decidir les línies polítiques del partit i ratificar o desautoritzar l’actuació dels òrgans de direcció del partit.
Elegir mitjançant votació secreta les persones que han d’ocupar els càrrecs de president, vicepresident/s, secretari general, tresorer i membres de la Comissió Executiva, segons l’equilibri territorial i procediments establerts pels presents Estatuts.
En general, exercir les més àmplies facultats per a l’organització i direcció del partit.
Debatre i adoptar quants acords i documents enriqueixin el pensament polític del partit, defineixin la seva oferta electoral o n'afectin l'estratègia i gestió.
Aprovar i modificar els Estatuts, així com tota la documentació fonamental del partit.
Acordar constituir una federació de partits o integrar-s'hi.
També pot acordar el relleu dels membres abans d'acabar el seu mandat.
Dissoldre el partit per acord de les dues terceres parts dels afiliats, que es reuniran en un Congrés Extraordinari que haurà de decidir la forma en què es liquidaran els béns. L'executor d'aquests acords serà l'última Comissió Executiva o el que determini el Congrés Extraordinari de dissolució.
En general, les més àmplies facultats per a la reestructuració i direcció del partit.

Article 20è. Funcionament.

1.- El Congrés es reunirà amb caràcter ordinari una vegada cada quatre anys, la convocatòria del qual correspondrà al president. Entre la convocatòria i la celebració del Congrés hauran de passar, almenys, 30 dies.
2.- El Congrés es reunirà amb caràcter extraordinari per iniciativa de la Comissió Executiva o a petició d'una tercera part dels afiliats. En aquest cas, la convocatòria correspon al President del partit i no podran passar més de tres mesos entre la sol·licitud de convocatòria de Congrés i la celebració del Congrés Extraordinari.
3.- Presidirà el Congrés una mesa designada per la Comissió Executiva i estarà integrada per un president, un secretari i entre 3 i 5 vocals.
4.- El Congrés quedarà vàlidament constituït sempre que es respecti el quòrum que estableixi el reglament de cada Congrés.

Article 21è. Reglament del Congrés.

En tot cas i amb anterioritat a la celebració de cada Congrés, la Comissió Executiva aprovarà un reglament que no podrà ser contrari als presents Estatuts i tindrà en compte el següent:
Les candidatures a qualsevol càrrec electe haurà d’entregar-se a la mesa del Congrés d’acord amb el reglament corresponent.
Les candidatures que es presentin hauran d’estar avalades com a mínim per un 10% dels congressistes.
Cada congressista només podrà avalar una candidatura en cada tipus d’elecció.
Qualsevol persona afiliada, que estigui al corrent de les seves obligacions pecuniàries i no estigui incursa en cap procediment disciplinari, pot optar a distints càrrecs electes.
No es pot fer campanya electoral fora del si del partit.
Com a norma subsidiària al Reglament de funcionament del Congrés, aprovat per la Comissió Executiva que correspongui d’acord amb l’àmbit territorial, serà d’aplicació el Reglament del Parlament de les Illes Balears i la seva interpretació serà a càrrec de la Mesa que presideixi el Congrés.

SECCIÓ II: LA COMISSIÓ EXECUTIVA BALEAR

Article 22è. Definició i composició.

1.- La Comissió Executiva és l'òrgan de direcció i execució del partit.

2.- La Comissió Executiva estarà integrada per un màxim de 28 membres. En són membres nats el President, el/s Vicepresident/s, els Presidents Insulars, el Secretari General i el Tresorer que computen en el nombre total de membres.

3.- Les funcions de la Comissió Executiva seran repartides a proposta del seu President entre els seus components seguint criteris d'operativitat i eficàcia, i sempre amb la finalitat d'aconseguir una millor gestió i organització del partit.

4.- Pel cas que es constituís una secció juvenil del partit formada per militants de fins a 30 anys, es nomenarà d’entre ells i per ells un representant al Consell General sempre.

3.- A proposta del President o d'un 20% dels seus membres, podrà aprovar, per majoria de tres cinquenes parts, constituir comissions delegades o secretaries amb plena efectivitat dins l’àmbit d’actuació que tinguin, com pugui ser la Secretaria de Gestió, Secretaria d’Organització, la Secretaria de Comunicació o el Comitè Electoral.

4.- De la mateixa manera podrà constituir, per majoria simple, nous òrgans de treball que l’auxiliïn en l’exercici de les seves competències.

5.- Les deliberacions de la Comissió Executiva i dels seus òrgans delegats o de treball són per definició reservades. Cap membre en podrà contar res del que s’hagi assabentat en elles, sempre que no hi hagi acord en sentit contrari del mateix òrgan.

6.- El consens presidirà les actuacions de la Comissió Executiva i de manera especial, sempre, en temes transversals que puguin afectar-ne al conjunt de les illes, així doncs quan s’hagin de prendre decisions en l’indicat sentit, el sistema de les votacions vendrà determinat no per la majoria dels membres assistents, sinó pel vot ponderat de totes les illes, essent necessari per a l’aprovació del concret assumpte, el vot favorable de dues d’elles.

Mitjançant el corresponent reglament es fixaran quins són els temes en els quals és precís aquest tipus de votació.

Article 24è. Competències.

Són competències de la Comissió Executiva:
Mantenir relacions amb altres grups polítics i socials en els àmbits balear, estatal, europeu i internacional.
Autoritzar qualsevol pacte amb altres forces polítiques en els àmbits balear, estatal, europeu i internacional.
Executar els acords del Congrés en els àmbits balear, estatal, europeu i internacional.
Aprovar els programes electorals del partit en els àmbits europeu, balear i estatal.
Gestionar el patrimoni i les finances del partit.
Interpretar els presents Estatuts.
Realitzar totes aquelles activitats i funcions necessàries per a la consecució dels objectius del partit i que no siguin atribuïdes expressament a altres òrgans del partit.
Aprovar l’adquisició o transmissió de béns mobles o immobles sempre que sigui beneficiós per al partit.
Dirigir la política general i institucional del partit: marcar les línies d’actuació dels càrrecs públics; proposar els noms, si n’és el cas, dels càrrecs públics autonòmics per via de l’article 23.6 dels Estatuts; i dirigir qualsevol altra activitat que vagi adreçada a obtenir una millor coordinació entre l’actuació institucional i el partit.
Confeccionar i aprovar les llistes al Congrés i Senat espanyols, també pel procediment establert a l’article 23.6 dels Estatuts. Els membres del Parlament de les Illes Balears de cada circumscripció seran elegits pel CEI de cada illa.
Coordinar les actuacions de les Comissions Executives Insulars.
Acordar la convocatòria ordinària i extraordinària del Congrés Balear del partit.

Article 25è. Sessions.

1.- La Comissió Executiva es reunirà anualment amb caràcter ordinari i prèvia convocatòria del president, el qual fixarà l’ordre del dia.
2.- També podrà reunir-se amb caràcter extraordinari per convocatòria del President per iniciativa pròpia, per convocatòria del/s Vicepresident/s –si és el cas-, quan així ho sol·licitin una tercera part dels seus membres.
3.- Les reunions de la Comissió Executiva seran presidides pel President. En cas d’absència del President, el substituirà qualsevol dels membres de l’Executiva.

Article 26è. Assistència especial.

A les reunions de la Comissió Executiva podran assistir, amb veu però sense vot, els presidents de les comissions de treball que hagin estat formades o qualsevol afiliat quan així ho estimi convenient el President.

SECCIÓ III: ÒRGANS UNIPERSONALS BALEARS

Article 27è. La Presidència del partit.

El President del partit en presideix els actes oficials, també la Comissió Executiva Balear. Té la representació legal i política del partit. Així mateix, correspon al President vetllar pel compliment dels acords adoptats pels òrgans col·legiats, controlar l’activitat general i exercir la direcció del partit segons el que disposen els presents Estatuts. Ostenta d’entre altres competències: la convocatòria ordinària i extraordinària de la Comissió Executiva Balear.

Article 28è La/les Vicepresidència/es.

La Vicepresidència estarà composta pels vicepresidents elegits pel Congrés. Tindrà les competències que li siguin delegades pel President de manera expressa.
Els altres Vicepresidents assumiran les funcions que el President els hi delegui en cada moment, i participaran en els òrgans del partit on hagin de tindre presència.

elaborar els pressuposts de l’exercici i quantes funcions li corresponguin en l'administració i gestió dels recursos del partit, sota el control i supervisió de la Comissió de Comptes i de la Comissió Executiva. La seva elecció correspon al Congrés Balear del partit.

SECCIÓ IV: COMITÈ DE COMPTES

Article 31è. Composició i elecció.

El Comitè de Comptes del partit estarà compost per 5 afiliats elegits per la Comissió Executiva d’entre els membres dels Comitès de Comptes de cada una de les Illes.
Els membres del Comitè de Comptes seran incompatibles amb qualsevol altre càrrec del partit. Els membres del Comitè de Comptes elegiran entre els seus membres un president que els presidirà.

Article 32è. Comitès de Comptes insulars.

En el cas de l’illa de Mallorca, el Consell General, mitjançant el sistema de candidatures uninominals, elegirà 3 membres d’entre els afiliats que conformaran el Comitè de Comptes de Mallorca. La votació serà secreta i cada elector només podrà votar un màxim de 2 candidats, resultant elegits els candidats que sumin major nombre de vots. La convocatòria d’eleccions per a la composició del Comitè de Comptes serà acordada per la Comissió Executiva Insular.
A la resta d’illes, fins que no es determini la creació d’un Consell General propi, serà la Comissió Executiva Insular qui procedirà al nomenament dels membres del Comitè de Comptes de cada illa.

Article 33è. Competències.

Seran funcions del Comitè de Comptes, tant de l’autonòmic com dels insulars:
Fiscalitzar l’actuació del Tresorer.
Elaborar un informe anual sobre els pressuposts i l’estat de comptes del partit; els insulars, referit a cada illa i l’autonòmic, en l’àmbit general del partit.

Òrgans d’àmbit insular
Congrés Insular.
Consell General (a les illes que es decideixi la seva formació).
Comissió Executiva Insular.
Consell de Direcció.
El Comitè de Disciplina i el de Comptes, referits en els articles anteriors.
Òrgans d’àmbit local
Assemblea Local.
Comitè Local.

SECCIÓ I: ÒRGANS D’ÀMBIT INSULAR

Subsecció 1a. El Congrés Insular.

Article 35è. El Congrés Insular.

El Congrés Insular estarà constituït:
Per tots els afiliats de l’illa que estiguin al corrent de les seves obligacions pecuniàries i no estiguin incursos en cap procediment disciplinari, que actuaran directament o per mitjà de compromissaris degudament elegits de conformitat amb el que disposi el Reglament del Congrés o el Consell General –a Mallorca- o el Comitè Executiu a la resta d’illes.

Article 36è. Competències del Congrés Insular.

Són competències del Congrés Insular en relació al seu àmbit territorial de competència:
Aprovar i decidir les línies polítiques del partit i ratificar o desautoritzar l’actuació dels òrgans de direcció del partit en l’àmbit insular.
Elegir mitjançant votació secreta les persones que han d’ocupar els càrrecs de President, Secretari General, Tresorer i els membres de la Comissió Executiva Insular en el seu respectiu àmbit territorial, així com els membres del Consell General a les illes on es decideixi la seva constitució.
En general, exercir les més àmplies facultats per a l’organització i direcció del partit en el seu respectiu àmbit territorial, amb l’únic límit que suposen els acords adoptats en el si del Congrés interinsular/autonòmic amb els quals no podran estar en contradicció.
Aprovar o modificar la normativa reglamentària i organitzativa pròpia del seu àmbit territorial sense poder alterar el conjunt de normes de rang superior.
Debatre i adoptar quants acords i documents enriqueixin el pensament polític del partit, defineixin la seva oferta electoral o afectin l’estratègia i gestió del partit.
També pot acordar el relleu dels membres abans d'acabar el seu mandat.
En general, les més àmplies facultats per a la reestructuració i direcció del partit en l’àmbit insular.

Subsecció 2a. El Consell General.

Article 37è. El Consell General: concepte i constitució.

1.- El Consell General (CG) és l’òrgan suprem del partit entre congressos a cada illa on estigui constituït. Li corresponen les més altes facultats de direcció, llevat d’aquelles que són exclusives del Congrés. La seva constitució tan sols és obligatòria a l’illa de Mallorca, mentrestant a les altres illes, podran crear-lo si així ho decideix la Comissió Executiva Insular.
2.- El Consell General estarà integrat pel President, el/s Vicepresident/s, el Secretari General, el Tresorer, els membres electes i els membres nats. A Mallorca són membres electes del CG un mínim de 40 i un màxim de 70 afiliats elegits directament pel Congrés.
3.- L'elecció dels membres electes del CG, la formació de les candidatures i la votació vindran regulades pel Reglament del Congrés.
4.- Seran membres nats del CG els afiliats a El Pi que reuneixin les següents condicions:
Els parlamentaris del Parlament de les Illes Balears, dels Consells Insulars, del Congrés dels Diputats, del Senat i del Parlament Europeu.
El President i Consellers del Govern de les Illes Balears.
El President i els Consellers Executius dels Consells Insulars.
Els Batles, tant els electes com els que ho seran i/o ho deixin de ser al llarg de la legislatura.
Els membres de la Comissió Executiva Insular.
Els Presidents, o per delegació els Secretaris, en representació dels seus Comitès Locals. Si el President fos membre electe, serà membre nat el Secretari del Comitè Local corresponent, i en cas que aquest no accepti, el President delegarà en un vocal d’entre els membres del Comitè en dita representació. Aquesta delegació s’esgotarà en cada Consell General.
5.-La pèrdua de la condició de membre de la Comissió Executiva o de la Comissió Executiva Insular per qualsevol causa que no sigui el cessament de militància o l'expulsió del partit no implica per se la pèrdua de la seva condició de membre del Consell General.
6.- L’absència injustificada al llarg de dos anys a tres reunions o bé l'absència a 6 o més reunions del Consell General, prèvia tramitació del corresponent procediment disciplinari, implicarà el cessament en el càrrec.

Article 38è. Competències del Consell General.

Són competències del CG dintre del seu àmbit d’actuació:
Vigilar i impulsar el compliment dels acords i línies polítiques decidides en el Congrés Insular.
Aprovar el Reglament de cada Congrés o Assemblea Territorial a proposta de la Comissió Executiva.
Ratificar les coalicions i acords electorals, de govern o de col·laboració pactats per la Comissió Executiva Insular en l’àmbit insular i local.

Impulsar l’actuació general del partit i rebre informació i propostes per part de la Comissió Executiva Insular per ser ratificades.
Elaborar el mateix reglament de funcionament.
Decidir, en última instància, en qualsevol conflicte de caràcter no disciplinari, els conflictes que puguin sorgir d’entre els òrgans del partit o entre militants i qualsevol d’aquests òrgans.
Adoptar, quan pertoqui, les resolucions reglamentàries en matèria de conflictes i disciplina.
Aprovar la proposta de la Comissió Executiva de convocatòria de cada Congrés Insular, el reglament i l’ordre del dia d’aquest.
Establir les línies generals de la política electoral.
Ratificar les llistes dels candidats a les eleccions que aprovi la Comissió Executiva o l’òrgan en qui aquesta delegui la competència, en especial les llistes de candidats als Consells Insulars i al Parlament de les Illes Balears.
Establir les línies fonamentals de la política electoral insular d’EL PI - PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS.
Aprovar els pressuposts i la revisió de comptes de l’exercici anterior del partit a proposta del Tresorer i previ informe del Comitè de Comptes.
Elegir els 5 membres integrants del Comitè de Disciplina i el Comitè de Comptes insular.
Examinar i fiscalitzar la gestió del Comitè de Disciplina i el Comitè de Comptes insular.
Elegir les possibles vacants dels diferents òrgans a proposta del President, sempre que no siguin els càrrecs de President, Secretari General i Tresorer.
Totes aquelles altres competències que li puguin ser delegades i encomanades per part del Congrés del partit.
A les illes a on no s’hagi constituït el CG, les competències d’aquest seran assolides per la Comissió Executiva Insular corresponent.

Article 39è. Sessions.

1.-La Comissió Executiva Insular (CEI) és l’òrgan de direcció i execució del partit dins l’àmbit de cada illa i estarà sotmesa als acords adoptats per la Comissió Executiva pels principis de competència, territorialitat i especialitat en el seu cas. La Comissió Executiva Insular estarà integrada per un President, un o dos Vicepresident/s, un Secretari General, un Tresorer i per un màxim de 25 membres elegits pel Congrés Insular dins el seu propi àmbit d’actuació.
Tindran la condició de membres nats de la Comissió Executiva Insular els membres de la Comissió Executiva Balear que siguin afiliats a la mateixa illa o circumscripció.
2.- Les funcions de la Comissió Executiva Insular seran repartides entre els seus components seguint criteris d’operativitat i eficàcia i sempre amb la finalitat d’aconseguir una millor gestió i organització del partit dins el seu respectiu àmbit territorial de competència.
3.- El President insular pot nomenar directament, o la mateixa CEI determinar, les secretaries delegades que consideri oportunes per al desenvolupament dels objectius estratègics del partit amb plena efectivitat dins l’àmbit d’actuació que pertoqui; així com constituir nous òrgans de treball que l’auxiliïn en l’exercici de les seves competències. Les secretaries designades pel President no podran ser superiors a sis (6) i la persona anomenada Secretari passarà a ser membre nat de l'executiva insular corresponent. La resta de secretaries o nous òrgans de treball que designés la CEI no tenen número limitat i els seus membres no seran membres nats de la mateixa CEI.

Article 41è. Competències de la Comissió Executiva Insular.

Són competències de la Comissió Executiva Insular dins el seu propi àmbit territorial de competències:
Organitzar i dirigir la vida interna del partit, així com la coordinació dels seus òrgans dins de cada illa.
Mantenir relacions amb altres grups polítics i socials en els àmbits insular i municipal.
Exercir per delegació del President Insular la representació del partit en els àmbits insular i municipal.
Executar els acords del Congrés, la Comissió Executiva, el Consell General –en cas que existeixi- i el Congrés Insular.
Realitzar totes aquelles activitats i funcions necessàries per a la consecució dels objectius del partit i que no siguin atribuïdes expressament a altres òrgans del partit.
Dirigir la política general i institucional del partit en els àmbits insular i municipal.
La formulació de les polítiques insulars, els programes electorals a cada illa, possibles pactes amb altres formacions i la confecció de les llistes electorals d’àmbit insular, així com la ratificació de les llistes municipals en l’àmbit de la seva illa.
La Comissió Executiva Insular assumirà totes les competències que li puguin ser delegades per part dels òrgans amb competències de delegació, segons aquests Estatuts i els seus reglaments de desenvolupament.

Gestionar les finances del partit en el corresponent àmbit insular i local.
Realitzar totes aquelles activitats i funcions necessàries per a la consecució dels objectius del partit i que no siguin atribuïdes expressament a altres òrgans del partit.
Elegir els membres que conformen la llista del Parlament de les Illes Balears de la seva circumscripció.

Article 42è. Sessions de la Comissió Executiva Insular.

La Comissió Executiva Insular es reunirà cada tres mesos amb caràcter ordinari i prèvia convocatòria del President Insular del partit, el qual fixarà l’ordre del dia.
També podrà reunir-se amb caràcter extraordinari a petició del President del partit, per iniciativa pròpia o quan així ho sol·licitin una tercera part dels seus membres.
L’absència injustificada al llarg de dos anys a tres reunions o bé l’absència de sis o més reunions podrà implicar el cessament del càrrec, prèvia tramitació del corresponent expedient disciplinari.

Subsecció 4a. El Consell de Direcció. Article 43è. Definició.
1.- El Consell de Direcció és l'òrgan de direcció insular col·legiat d’EL PI - PROPOSTA
PER LES ILLES BALEARS a qui correspon la gestió del present, la coordinació entre l’estructura de direcció elegida en el Congrés Balear i els òrgans insulars del partit. Assumeix l'execució de les polítiques acordades per la Comissió Executiva Balear, així com la iniciativa per proposar directrius i línies d'actuació.
2.- Les decisions del Consell de Direcció s'han d'adoptar per la majoria de 3/5 dels seus membres. Si no s'assoleix un acord en determinada matèria, el tema s'elevarà a la Comissió Executiva Autonòmica.

Article 44è. Funcions del Consell de Direcció.

Li correspon al Consell de Direcció:
Adoptar acords en temes d'actualitat que hauran de ser ratificats per la reunió de la Comissió Executiva Autonòmica immediata posterior.
Elevar propostes per anomenar càrrecs públics que corresponguin als Grups Parlamentaris o a institucions governades per EL PI - PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, d'acord al reglament que es pugui aprovar en relació als càrrecs públics.
Atorgar poders de representació general o especial, així com els d'administració ordinaris.
Exercir accions legals, tant administratives com jurisdiccionals, davant els òrgans o tribunals de justícia, atorgant els corresponents poders a advocats i procuradors.
Autoritzar l'obertura i cancel·lació de qualsevol tipus de compte, crèdits o producte financer d’entitats bancàries o de crèdit, facultant a les persones que correspongui per disposar, amb la seva firma, en la manera que s’establessin pel mateix Consell de Direcció.

Rebre i analitzar trimestralment un informe dels òrgans unipersonals del partit i dels representants polítics electes damunt l'actuació política d’EL PI - PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS.
Rebre propostes de qualsevol iniciativa legislativa a presentar en els àmbits parlamentaris o governamentals i adoptar els acords oportuns.
Definir la política de comunicació d’EL PI - PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS.

Article 45è. Composició.

El Consell de Direcció estarà format per un nombre variable de membres, sent nats els òrgans unipersonals elegits en el Congrés (President, Vicepresident/s, Secretari General i Tresorer).
Aquests podran triar de forma consensuada el nombre de membres que considerin oportú per conformar el Consell de Direcció. La designació d’aquests membres haurà de ser ratificada per la Comissió Executiva Insular corresponent.
A petició del President, Vicepresidents, Secretari General i/o Tresorer, i prèvia votació dins el Consell de Direcció, es podran cessar els membres que abans foren designats per aquests.

Article 46è. Reunions i convocatòries.

El Consell de Direcció es reunirà una vegada cada mes, a més es podrà reunir a convocatòria del seu President quan ho consideri oportú per tractar temes d'urgència. La reunió es podrà celebrar a qualsevol seu insular. A les reunions podrà ser convidat qualsevol membre d’EL PI - PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS en funció dels temes a tractar. Per la reunió del Consell de Direcció es podrà fer ús de qualsevol tecnologia de la comunicació que permeti la participació a distància.

Subsecció 4ª. Òrgans unipersonals insulars.

Article 47è. La Presidència Insular.

El President Insular en presideix els actes oficials d’El Pi a l’illa on pertany. Té la representació legal i política del partit en l’àmbit de cada illa i promou i coordina amb caràcter general la seva activitat política i organitzativa. Així mateix, correspon al President vetllar pel compliment dels acords adoptats pels òrgans col·legiats, controlar l’activitat general i exercir la direcció del partit segons el que disposen els presents Estatuts. Ostenta, entre altres competències, la convocatòria ordinària i extraordinària del Consell General –si el té constituït-, de la Comissió Executiva Insular i del Consell de Direcció.

Article 48è. La Vicepresidència Insular.

La figura de la vicepresidència assumeix les funcions del President Insular en cas d’absència o d’impossibilitat. També assumirà aquelles competències que li siguin delegades o assignades expressament pel President. Hi podrà haver un màxim de dos Vicepresidents que seran elegits pel Congrés Insular. Els Vicepresidents dirigeixen amb el President els actes oficials i la Comissió Executiva Insular. Tenen potestat per convocar extraordinàriament la Comissió Executiva Insular. En cas de mort, cessament o dimissió del President Insular, la vacant serà coberta pel Vicepresident Primer fins a la celebració d’un Congrés extraordinari en el termini màxim de sis mesos.

Article 49è. La Secretaria General Insular.

El Secretari General Insular és l’encarregat de la coordinació del partit, d'executar els acords dels diferents òrgans del partit i d'adoptar les mesures necessàries per al seu bon funcionament. El Secretari General Insular també s’encarrega de dirigir l’actuació de les comissions delegades o secretaries del partit que per la Comissió Executiva Insular hagin estat creades, excepte aquelles que sigui expressament encomanades a una Vicepresidència. Aixeca les actes de la Comissió Executiva Insular.
El Secretari General Insular, per efectes d’operativitat i eficàcia, representa el partit solidàriament amb el President Insular a tots els efectes civils, mercantils, processals i administratius.

Article 50è. El Tresorer Insular.

El Tresorer és un vocal de la Comissió Executiva Insular elegit pel Congrés Insular. És l’encarregat de dur els comptes del partit en l’àmbit de l’Illa corresponent, administrar i gestionar els seus béns, elaborar els pressuposts de l’exercici i quantes funcions li corresponguin en l'administració i gestió dels recursos del partit, sota el control i supervisió de la Comissió de Comptes i de la Comissió Executiva Insular.
Subsecció 5ª. El Comitè de Disciplina. Article 51è. Composició i elecció.
Cada illa disposarà del seu propi Comitè de Disciplina del partit, el qual estarà compost per 5 afiliats.
La Comissió Executiva Insular triarà entre els afiliats del partit als 5 membres que compondran el Comitè de Disciplina corresponent, els quals entre ells elegiran al President del Comitè.
A més a més, quedarà dissolt el Comitè de Disciplina i caldrà elegir-ne un de nou en el supòsit que dimiteixin dos o més dels seus membres. En aquest cas, la Comissió Executiva determinarà els membres del nou Comitè de Disciplina. El Comitè de Disciplina es regirà per les disposicions d'aquests Estatuts, així com pel Reglament sobre el seu funcionament que aprovi el Consell General en el cas de Mallorca i per les Comissions Executives Insulars per a la resta d’Illes.

Article 52è. Incompatibilitats.

Els membres del Comitè de Disciplina tindran incompatibilitat per exercir qualsevol altre càrrec al partit, excepte el de vocal als Comitès Locals.

Article 53è. Expedient Disciplinari.

1.-La tramitació d’un expedient disciplinari s’iniciarà des del moment que el Comitè de Disciplina en tingui coneixement a través de l’oportuna comunicació de la Secretaria General Insular, que en serà l’encarregada de traslladar-li els oportuns incidents i/o fets que puguin haver estat objecte d’una presumpta vulneració de les disposicions legals i/o reglamentàries vigents o bé de les normes que s’estableixen en els presents Estatuts. Als efectes anteriors, qualsevol afiliat i òrgan col·legiat del partit que en tingui coneixement de qualsevol fet vulnerari de l’indicat ordre vindrà obligat a comunicar-lo de manera escrita a la Secretaria General. El procediment, en tot cas, haurà de substanciar-se en un termini màxim de 6 mesos.
2.- La instrucció de l'expedient començarà amb la comunicació a la persona interessada dels fets que se l'imputen, donant-li un termini de deu dies d'audiència per poder presentar les al·legacions i proves que vulgui fer ús per defensar-se.
3.- Transcorregut el termini d'audiència, el Comitè de Disciplina adoptarà la resolució que correspongui segons aquests Estatuts.
3.- A l’illa de Mallorca, en cas de tractar-se d'un expedient disciplinari incoat a un membre del Consell Insular, encara que la instrucció sigui competència sempre del Comitè de Disciplina, la resolució correspondrà al Consell General, el qual haurà d'adoptar-la per majoria absoluta dels seus membres; contra l’acord no hi cabrà cap recurs en via ordinària. En aquest cas, a la resta d’illes, resoldrà la Comissió Executiva Insular respectiva.
4.- Quan s’hagi d’expedientar a un membre del Parlament o del Govern de les Illes Balears, la instrucció anirà a càrrec del Comitè de Disciplina de l’illa de residència de l’expedientat i la resolució correspondrà a la Comissió Executiva autonòmica que haurà d'adoptar-la per majoria absoluta dels seus membres. Contra l’acord no hi cabrà cap recurs en via ordinària.
5.- En els altres supòsits, la instrucció de l'expedient i la resolució correspondrà al Comitè de Disciplina.
6.- Contra la resolució de l'expedient pel Comitè de Disciplina, es podrà interposar recurs d'alçada en única instància davant la Comissió Executiva Insular. El terme per recórrer-la serà de quinze dies a partir de la data de notificació de la resolució.
7.- Totes les comunicacions amb l'interessat es podran dur a terme fent ús de les noves tecnologies. Així, la comunicació al correu electrònic facilitat per l'interessat en el seu full d'afiliació serà considerada plenament vàlida.
8.- Els terminis de prescripció comptaran des de la data que s’hagi comès la infracció, si bé s’interrompran des del moment que s’iniciï contra el presumpte infractor l’oportú expedient disciplinari. Les infraccions prescriuran:
Les molt greus al cap de tres anys.
Les greus a l’any.
Les lleus al cap de tres mesos.
9.- En tot cas, el Comitè de Disciplina podrà dictar la suspensió cautelar de militància de l'expedientat si així ho considera per tal de preservar la bona imatge del partit.

SECCIÓ II: ÒRGANS D’ÀMBIT LOCAL

Article 54è. Organització municipalista.

1.- L'element d'organització bàsic d’EL PI –PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS és el municipi, el qual s'organitza a partir d'una unitat geogràfica bàsica d’acció i actuació mitjançant els òrgans de representació del partit d’àmbit local.
2.- Són òrgans d’àmbit local del partit: l’Assemblea Local, el Comitè Local i el Comitè de zona o de barri.
3.- Les Assemblees i els Comitès Locals són els canals mitjançant els quals l'afiliat és informat de la vida del partit i des d'on participa activament en aquest; intervé en la discussió de la política de l'organització, dels seus documents i programes; on participa en les decisions, elabora els programes d'actuació del seu àmbit territorial i, si fa falta, els executa. En definitiva, és on l’afiliat desenvolupa directament la seva militància.
4.- Als municipis es potenciarà al màxim la democràcia participativa i oberta dins del partit i a les institucions on estigui representat.

Article 55è. L’Assemblea Local.

1.- L'Assemblea local, formada per tots els afiliats d'un municipi, és la representació màxima del partit en aquest àmbit territorial. Correspon a l'Assemblea local:
Elegir el President, el Secretari i cada un dels membres del Comitè Local.
Decidir sobre l'actuació del Comitè Local, tot reafirmant la seva confiança en aquest o bé retirant-la-hi.
Debatre i decidir sobre les ponències o propostes que li sotmeti el Comitè Local.
Qualssevol altra qüestió que afecti el funcionament d’El Pi dins del marc d'acció geogràfica corresponent a l'Assemblea Local.
2.- L'Assemblea Local haurà de reunir-se cada vegada que la convoqui el President del Comitè Local, com a mínim una vegada a l’any, o bé quan ho sol·liciti almenys una tercera part d'aquesta. En aquest segon cas, la petició es dirigirà al President del Comitè, expressant els temes a tractar, i es farà la convocatòria dins del termini màxim de 15 dies naturals, sense que puguin transcórrer més de trenta dies naturals entre la presentació formal de la petició i la celebració efectiva de l'Assemblea.

Article 56è. El Comitè Local.

1.- El Comitè Local és l'òrgan d'execució dels acords de l'Assemblea Local i de les directrius i òrgans del partit. Assumirà les funcions de representativitat, organització i coordinació en l’àmbit de cada municipi. Serà responsable davant l'Assemblea Local a la qual donarà compte de les seves actuacions.
2.- Els Comitès Locals estaran formats per un màxim de quinze membres i un mínim de cinc elegits per l’Assemblea local, endemés dels membres nats. Tindran la consideració de membres nats del Comitè local els regidors en el municipi afiliats al partit i els presidents dels subcomitès locals que d’acord amb els presents Estatuts s’hagin pogut crear, també els membres electes del Consell General i qualsevol afiliat al municipi que ostenti un càrrec elegit pel Congrés.

3.-Els Comitès Locals es reuniran ordinàriament com a mínim cada tres mesos i amb caràcter extraordinari sempre que ho decideixi el President o ho determinin els seus reglaments, per pròpia iniciativa o bé a proposta d'una tercera part dels seus membres.
4.- En cas de convocatòria extraordinària, el Comitè s'haurà de reunir en un termini no superior als set dies hàbils des de la mateixa i el seu ordre del dia definitiu haurà d'estar a l'abast dels seus membres amb un mínim de 24 hores d'antelació.
Els Comitès Locals proposaran els programes i les llistes electorals en les eleccions locals, les quals hauran de ser ratificades, si és el cas, per la Comissió Executiva Insular.
Els Comitès Locals podran tenir el seu propi Reglament de funcionament intern, amb el preceptiu respecte al contingut dels presents Estatuts, el qual haurà de ser aprovat per l'Assemblea Local i ratificat per la Comissió Executiva Insular.
7.- En atenció a les especials característiques de Palma com a capital de les Illes Balears, i per la diversitat i complexitat del context poblacional, social, econòmic i polític, el Comitè Local de Palma comptarà amb un màxim de 40 membres electes per l'Assemblea, a més del Batle, el portaveu del Grup Municipal i els regidors, així com els membres electes al Consell General de Mallorca i qualsevol afiliat al municipi que ostenti un càrrec elegit pel Congrés.
8.- El desenvolupament de l'estructura d'organització, la forma d'elecció dels diferents òrgans i les funcions complementàries del Comitè Local de Palma seran establertes en el seu Reglament, aprovat per l'Assemblea Local i ratificat per la Comissió Executiva Insular de Mallorca.
9.- En el supòsit de dimissió del President del Comitè Local, si el reglament del mateix no estableix el contrari, el Secretari de la formació obrirà un període màxim de tres mesos per a l’elecció d’un nou President. En cas de renúncia de President i Secretari, el Consell de Direcció podrà nomenar transitòriament una Comissió Gestora integrada com a mínim per tres afiliats al municipi, que en un termini màxim de sis mesos regirà les acciones del partit al municipi i s’encarregarà d’obrir el procés d’elecció d’un nou Comitè Local.

3.- En el cas de Palma, els Comitès de Zona podran ser suplerts pels Comitès de Barri, en el nombre que es fixi en el Reglament del Comitè Local. Així mateix podran conviure uns i altres, conformant un Comitè de Zona diversos Comitès de Barri, tot d’acord amb el que estableixi el Comitè Local.

CAPÍTOL IV.- ORGANITZACIÓ SECTORIAL

Article 58è. Concepte.

Les branques sectorials emmarcaran als afiliats que vulguin agrupar-se en funció d'un àmbit d'actuació especialitzat, professional o bé econòmic.
La Comissió Executiva fixarà el nombre de branques sectorials d'acord amb les necessitats del partit (Sanitat, Cultura, Turisme, Educació...). També ho podrà fer la Comissió Executiva Insular en el seu àmbit.
A més de branques sectorials, la Comissió Executiva Autonòmica podrà constituir un òrgan denominat Gabinet d’Idees i Projectes de caràcter consultiu per a l’elaboració d’idees i projectes pel partit i els seus càrrecs, sense cap funció executiva dintre del partit.

Article 59è. Objectius.

Les branques sectorials tindran els següents objectius bàsics:
Assessorar i informar el partit en els temes tècnics de la seva competència.
Col·laborar en les tasques de preparació de programes d'actuació i en les de formació dels afiliats.
Cooperar i ajudar permanentment a instàncies del Grup Parlamentari, Govern de la Comunitat Autònoma i dels Consells Insulars, així com dels organismes de Govern municipal en els quals participi el partit.

Article 60è. Funcionament.

1- La Comissió Executiva Insular designarà d'entre els seus membres un Coordinador de les branques sectorials i un altre del Gabinet d’Idees i Projectes.
2- Cada branca sectorial tindrà un responsable triat mitjançant votació d'entre els afiliats que en formin part, emmarcats en la branca que es tracti i reunits en assemblea.

TÍTOL III.
RÈGIM ECONÒMIC I PATRIMONIAL

Article 61è. Pressuposts.

La Comissió Executiva corresponent, a proposta del Tresorer si fos el cas, presentarà al Consell General, on estigui creat, la revisió dels comptes de l’exercici anterior i el projecte de pressupost anual perquè aquest l’aprovi o el rebutgi. A les illes on no hi hagi Consell General, serà la Comissió Executiva Insular l’encarregada de fer les
referides actuacions. La durada de l’exercici econòmic serà d’un any i coincidirà amb l’any natural.
Totes les organitzacions insulars hauran d’atendre les despeses de la seva pròpia organització i hauran d'aportar recursos al funcionament de l'organització nacional, en proporció al seu nombre d'afiliats i resultats electorals, segons s'aprovi a la Comissió Executiva Autonòmica.

Article 62è. Patrimoni.

A més dels recursos aportats per les organitzacions insulars, el patrimoni d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, estarà constituït per:
1.- Tots els béns i recursos que hagi obtingut per la gestió del seu patrimoni.
2.- Les subvencions, donacions, aportacions voluntàries, legats i herències que pugui percebre.
3.- Quotes i aportacions de militants.
4.- Contribucions econòmiques dels càrrecs electes. De les quotes periòdiques dels afiliats degudament cobrades i/o liquidades, com a mínim un 25% serà transferit al Comitè Local que correspongui de l’afiliat que fa el pagament per poder fer front a les càrregues que pugui tenir el Comitè Local al qual pertanyen cadascun dels afiliats a El Pi.
5.- Qualsevol altre recurs lícit que rebin de conformitat amb el que disposa el marc legislatiu vigent.

Article 63è. Control dels comptes.

La Comissió de Comptes preveurà un sistema de control intern que garanteixi l’adequada intervenció i control comptable de tots els actes i documents dels quals es derivin drets i obligacions de contingut econòmic, d’acord amb els presents Estatuts.

Article 64è. Llibres del partit.

El partit durà a cada illa, endemés del Llibre de Registre d’Afiliats, el Llibre d’Actes i el

Article 66è. Causes d’extinció o dissolució.

Són causes d’extinció del partit:
L’acord del Congrés Extraordinari convocat per a tal fi i adoptat per una majoria de 2/3 parts.
La dissolució acordada per resolució judicial ferma en els supòsits prevists a les lleis.
Les causes previstes a la legislació vigent.

Article 67è. Liquidació dels béns.

El Congrés Extraordinari que decideixi la dissolució o extinció del partit també decidirà la forma de liquidació dels béns dels quals és titular el partit, una vegada satisfetes les obligacions financeres o d’altre tipus que existeixin, i el destí del patrimoni resultant.
El patrimoni resultant en el moment de la dissolució o extinció, una vegada satisfetes les obligacions contretes, es destinarà a entitats sense ànim de lucre, com són altres partits, fundacions o associacions. L’òrgan encarregat d’executar els acords adoptats en aquest Congrés Extraordinari serà la darrera Comissió Executiva, llevat acord en contrari adoptat pel Congrés.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA.- Qualsevol aspecte no explicitat en els presents Estatuts quedarà regulat de forma supletòria per la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics i qualsevol altra norma que faci referència al funcionament i finançament dels partits polítics.

SEGONA.- Els presents Estatuts podran ser desenvolupats reglamentàriament pels òrgans de direcció del partit d'acord amb el previst en aquests.

TERCERA.- La Comissió Executiva Autonòmica té la potestat per interpretar i complementar aquests Estatuts. Els acords presos dins aquest àmbit competencial hauran de ser ratificats en el proper Congrés del partit.

QUARTA.- Primàries. Per procedir al nomenament dels caps de llista de les diverses llistes electorals, l’òrgan competent haurà d’obrir un període de 15 dies perquè es presentin les persones que vulguin ocupar aquest lloc. Cada persona que s’hi presenti haurà de comptar amb un 5% d’avals del cens corresponent. Si hi ha més d’una persona que es presenta, s’obrirà un procés de primàries on podran participar tots els afiliats. Reglamentàriament es fixarà el procediment per a la celebració de les primàries.

CINQUENA.- Consell de Batles. La Comissió Executiva de Mallorca acordarà, a principi de cada legislatura, la creació del Consell de Batles, que presidirà el President

del partit. A la resta d’illes, la creació d’aquest òrgan és potestativa. Hi formaran part els candidats d’El Pi i de les coalicions que resultin elegits batles o ho hagin de ser en virtut d'un pacte. Si algun altre esdevé Batle al llarg de la legislatura, també hi formarà part de forma automàtica. Aquest òrgan es reunirà ordinàriament com a mínim una vegada a l'any i, extraordinàriament, quan així ho acordi el President, l'Executiva o una 1/4 dels seus membres. Té caràcter assessor i serà consultat en matèria de llistes al Consell i al Parlament, pactes postelectorals i altres grans decisions estratègiques. El President, en les sessions, podrà convidar els membres de la Comissió Executiva que consideri adient pels temes a tractar.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA.- El desplegament dels òrgans territorials del partit a què fan referència els presents Estatuts al Títol II Capítol III s’anirà fent d’acord amb la implantació, representació i consolidació d’EL PI – PROPOSTA PER LES ILLES a tot el territori de les Illes Balears, acotant les funcions que els atorguen els presents Estatuts a l’acord de la seva creació.

SEGONA.- La Comissió Executiva haurà d’aprovar un Codi Ètic en el termini màxim de 6 mesos des de la celebració del Congrés.

TERCERA.- La Comissió Executiva haurà d’aprovar un Reglament de Participació de l’afiliat en el termini màxim de 6 mesos des de la celebració del Congrés Constituent.

QUARTA.- Fins a la celebració del corresponent Congrés Insular, la Comissió Executiva Balear podrà designar els membres que integrin la Comissió Insular Provisional de cada illa, a proposta dels membres de l’Executiva Autonòmica de l’illa corresponent.

CINQUENA.- La limitació en l’acumulació de càrrecs a la qual es refereix l'article 14

PONÈNCIA MENORCA

INTRODUCCIÓ

Dos anys després del congrés d'Es Castell que va donar el tret de sortida per entrar a l'any electoral de 2015, necessitam redefinir els objectius de la nostra estratègia política d'El Pi de Menorca per encarar el proper procés electoral.

OBJECTIU

L’objectiu ha de ser FER ARRIBAR EL PROJECTE D’El Pi A LA CIUTADANIA. D'aquest primer i fonamental objectiu, que té el seu indicador d'assoliment en els propers resultats electorals, deriven altres fites importants que s'aniran desplegant al llarg de la ponència.

INCORPORAR GENTE NOVA AL PROJECTE

La manca de mitjans econòmics fa absolutament imprescindible l'actuació de cadascuna de les persones que en aquest moment creuen en aquest projecte. Des de totes les tribunes possibles, en les converses diàries de la feina, en el dia a dia de les xarxes socials i fins als debats públics més mediàtics, no ens hem de cansar de parlar de

  • la necessitat de baratar la cultura del provincianisme, instal·lada en bona part de la ciutadania de Balears,
  • de reclamar una crítica col·lectiva a unes condicions de finançament nefastes,
  • de denunciar la manca d'equitat que patim respecte a la resta de ciutadans de l'estat i
  • de la necessitat d'eficàcia i eficiència en la gestió dels impostos, tant a l'hora de pagar com a l'hora de rebre els serveis pagats.

Tot això ha d'estar escrit sobre la porta on hem de fer passar gent nova, gent que són dels nostres però que encara no ho acaben de tenir clar o no ho saben. La clau per obrir aquesta porta és la confiança en el nostre projecte, la que hi tenim nosaltres i la que serem capaços de transmetre.

LA CONFIANÇA EN EL PROJECTE

Si volem que el projecte d’El Pi de Menorca transmeti confiança, hem de seguir un camí de constància al llarg del qual hem de demostrar militància en els nostres actes públics i en el quefer del dia a dia. Aquest camí passa per:

  • En primer lloc, oferir una bona marca i mantenir la coherència amb el discurs i els actes, en el temps i en la distància. Hem d'iniciar un camí que ens porti a fer prevaler la marca d’El Pi amb tot el que representa, per sobre de personalismes. Una bona marca transmet confiança.
  • En segon lloc, seguir l'estratègia de deixar enrere l'oportunisme i substituir-lo per la coherència en el discurs. Si demostram ser fidels a un programa, com ho estam fent en el Consell de Mallorca, en el Parlament i en tants ajuntaments participats i governats per El Pi, transmetem confiança a la gent.
  • En tercer lloc, participar en el debat públic defensant els nostres principis sense enganar a l'hora de dir qui som i on volem anar. La nostra confiança personal en el projecte, la nostra militància, transmet confiança.

L'estaló social al nostre projecte de partit passa perquè la gent senti la necessitat que les illes assoleixin poder polític.

Aquesta idea també es pot particularitzar a Menorca: per arribar al màxim de gent s'ha d'aconseguir que la marca i el símbol d’El Pi transmeti per si sol aquesta idea. Per tant, s'ha de mantenir una coherència de discurs en l'àmbit balear, insular i local. En veure el logo d'El Pi la gent hi ha de captar

la lluita per ser tractats igual que qualsevol altra comunitat autònoma

la disposició a capgirar el fet de veure que som els qui més pagam i menys rebem

la garantia de ser la veu pròpia de les Illes Balears a Madrid, on fa anys que ens ignoren

la voluntat ferma de resoldre els problemes de la doble insularitat i de la connectivitat de Menorca sense jocs de cadires.

MÉS es va plantar davant els votants amb aquest discurs, però en canvi els votants han vist com les seves reivindicacions, com la d'un finançament just, quedava amagat darrera les cadires de Podemos folrant-les de «dret a decidir». A Menorca, el «dret a decidir» no és el debat del carrer . No és un argument polític que resolgui els problemes que tenim de

transport de persones i mercaderies

de la radioteràpia i estades de familiars de malats

de la sobrecàrrega fiscal i la manca de dotació pressupostària

del transport de mercaderies

de les inversions portuàries

de l'oferta educativa...

És feina nostra agafar l'estendard de la defensa dels interessos dels ciutadans de les illes i de Menorca i situar políticament Menorca i Balears al mapa d'Espanya.

MILITÀNCIA

Hem de tenir en compte que al voltant de les reivindicacions d'El Pi poden sorgir alguns grups d'electors o partits localistes que se sentin atrets per alguns aspectes del nostre missatge reivindicatiu, o per la voluntat de defensa dels interessos menorquins, però que no combreguin al cent per cent amb el programa del partit o fins i tot en la línia ideològica.

L'acceptació de diferents visions va lligada al nostre caràcter centrista i pràctic i per això les agrupacions locals facilitaran la integració dins El Pi del centrisme menorquí a través de la figura del simpatitzant, sempre amb l'objectiu d'ampliar la nostra massa social. Les agrupacions locals menorquines també podran cercar la manera de resoldre els interessos comuns d'altres partits centristes d'àmbit local i de diferents grups amb caràcter centrista i regionalista.  En aquest sentit, els estatuts ja preveuen l'aspecte de la doble afiliació sempre i quan sigui un partit d'àmbit purament local.

Pot passar que, en algun moment, podem sentir la temptació de renunciar a la coherència amb l'ideari del partit a canvi d'un suposat rèdit electoral per poder donar solucions puntuals o en l'intent de fer nostra alguna gent  no combrega amb El Pi. Fent això acabam llaurant tanques que no són nostres. No collirem res i, en canvi, correrem el perill de perdre fidelitat  i, pitjor encara, fer perdre fiabilitat a la marca.

On és el límit d'aquesta associació o integració? Trobam un primer límit en aquelles qüestions que no respectin les decisions del Congrés, que és el referent d'actuació de govern i de defensa dels interessos dels nostres votants i la nostra carta de presentació als nous afiliats. És necessari que les agrupacions locals exerceixin la seva independència de forma responsable i siguin capaces de tenir una perspectiva global del partit. Les decisions d'una agrupació local no poden qüestionar els fonaments del partit. La llibertat d'actuació de les agrupacions locals i dels comitès insulars és un gran instrument, però funciona sobre el respecte a les ponències estatutàries, polítiques, programàtiques i organitzatives sorgides del Congrés. Per tant, a l'hora de lligar-se o confederar-se amb altres agrupacions o grups d'electors, sobretot de cara a l'electorat, s'ha de tenir cura de:

  • dintre dels compromisos adquirits, clarificar la càrrega ideològica
  • clarificar la lògica organitzativa dels pactes
  • mantenir plena sobirania en la presa de decisions no pactades

talment com es faria en un pacte postelectoral, vigilant el possible desgast de valoració de l'opinió pública, de la marca de partit i de la qualitat de les campanyes electorals. Dins les coalicions, pactes o acords s'ha de ser lleial, però sobre tot s'ha de ser lleial a El Pi. No hi ha contradicció entre defensar els interessos dels ciutadans i militar en El Pi.

FER MARCA

Actualment els interessos de Menorca es defensen des del Parlament a iniciativa dels menorquins. Però sobretot es defensaran en el moment que surti de les eleccions un parlamentari menorquí d’El Pi.

Aconseguir un diputat per Menorca depèn de fer potent la marca d’El Pi a Menorca. La idea que fer marca per un partit d'àmbit Balear impliqui assumir un centralisme mallorquí o accentuar la doble insularitat és  infundada i absurda. Al contrari, necessitam reivindicar i fer nostre el partit a força de militància i coherència per oferir una bona marca per Menorca.

Podria haver-hi gent que vegi clara la necessitat de fer una marca reivindicativa i potent, però que vegi en ella el perill de la relativització o fins i tot dissolució de les reivindicacions menorquines en l'entramat polític balear. Per alguns menorquins pot existir una sensació negativa d'abús de lideratge per part de Mallorca. Més enllà de les sensacions, El Pi, estatutàriament i per cultura de funcionament, manté la independència de les agrupacions locals i insulars en els aspectes que no queden reflectits en les ponències polítiques, econòmiques i organitzatives sorgides del Congrés. També resol conflictes interinsulars amb la regla de les dues illes. Per tant, la garantia de la defensa dels interessos de Menorca està en mans dels menorquins, a través de la nostra participació activa en els òrgans de decisió del partit. Si sabem explicar tot això, i hem de saber-ho fer, aconseguirem baratar en positiu el sentit d'aquestes sensacions.

RESUM

En resum, d'aquí a les noves eleccions, tots els esforços d’El Pi de Menorca s'han d'encaminar a assolir l'objectiu de fer arribar el projecte d’El Pi a la ciutadania de Menorca i que mereixi la confiança de la gent és feina de tots.

Per arribar a la gent és condició necessària, però no suficient, que representants públics d’El Pi

participin en debats públics

col·laborin en mitjans

treballin en elaborar propostes per ser defensades en el parlament i en facin publicitat

facin propostes i mocions als ajuntaments i les promocionin

explorin públicament les possibilitats de participació ciutadana

i, sobretot, és d'importància capital ser actius i efectius en les xarxes socials per poder suplir la manca de presència en els mitjans de comunicació.

Tota aquesta tasca que ha de portar a terme la nova executiva és una condició necessària però no suficient.

Arribarem de veritat a la gent exercint la nostra militància en el dia a dia, en l'arrelament del partit en les xarxes socials, en la participació de les convocatòries de les executives locals i insular i demostrant, per tot allà on anem, la nostra confiança en el projecte.

Hi arribarem de veritat fent de la marca El Pi un segell de garantia. Per això hem de respectar i defensar, dintre de la nostra diversitat, els principis que fonamenten el partit i no caure en paranys d'oportunisme electoral.

Coherència enfront d'oportunisme i marca enfront de personalismes aporten una confiança a l'electorat que ens han de permetre arribar a la fita electoral amb prou arrelament social, el 100% d'implantació en els municipis, unes llistes qualificades i prou suport humà i logístic per fer una campanya electoral digna.

Després vindran els resultats.

Moltes gràcies.

Download (PDF, 525KB)

Tanca