"SOCIALISTES I POPULARS, UNA SIMBIOSI PERFECTA!" PER JOSEP FRANCO

"SOCIALISTES I POPULARS, UNA SIMBIOSI PERFECTA!" PER JOSEP FRANCO

“SOCIALISTES I POPULARS, UNA SIMBIOSI PERFECTA!” PER JOSEP FRANCO

Bé, a la fi han mostrat el llautó! El PP governa i el PSOE obeeix. Hem assistit a l'acord al qual han arribat les dues formacions més importants de l'Estat, sobre dos temes cabdals com són el sostre de despesa de les Comunitats Autònomes i la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Les Comunitats Autònomes podran gastar una dècima més (!), del que en principi els autoritzava el Ministre Montoro. Guau! La nostra Consellera d'Hisenda disposarà de quatre “milionets” més per poder gastar a les Balears. Això sí, automàticament suposaran quatre milions més d'endeutament, no es pensin que ningú regala res aquí.

L'altre punt de trobada del PP i el PSOE ha sigut la pujada del SMI, sobre la qual els he de dir que estic completament d'acord, i aquesta s'escenifica de la següent manera: el Portaveu del Grup Socialista al Congrés, Antonio Hernando, fa les següents declaracions a la COPE:  “[...] Exigim la pujada del salari mínim en un 8%, sent aquest un requisit sine qua non, per poder donar suport a l'objectiu de dèficit i deute”. L'ex amic de Pedro Sánchez, durant un segon, va sentir que feia vertadera oposició al Govern de Mariano Rajoy.

Ja s'han acabat les campanyes electorals, els debats i les eleccions, tornem a la realitat: el PP i el PSOE en aquests moments es necessiten mútuament. Els populars volen  governar i els socialistes també volen que siguin ells els que governin. L'aritmètica parlamentària no engana, els de Rajoy han sofert una forta davallada respecte al 2011 i necessiten al PSOE com a aliat estable.

Per l'altra costat, el socialista, més que un partit ara són una banda, tenen ca seva completament desfeta, sense missatge ni lideratge, no poden ni de bon tros enfrontar-se a unes eleccions i molt menys governar. La solució implica guanyar temps per poder reestructurar-se de nou i renovar el missatge. Però pel que sembla, Susana Díaz, la persona “designada” per encapçalar la centenària formació, ha de menester més temps del que en principi es pensava per accedir a la Secretaria General.

Si a tot això li afegim l'aparició de CIUDADANOS, als quals Rajoy menysprea sempre que pot i PODEMOS que tant de mal li ha fet al PSOE, entendran vostès que la simbiosi dels socialistes i populars és en aquests moments perfecta.

I és dolenta aquesta entesa entre els dos grans partits? Evidentment que no, però el que és summament molest, és que no ho posin de manifest, que vulguin guardar les aparences, que continuen inamovibles sobre els seus postulats, i que les votacions en comú són quasi fruit de la casualitat i de la improvisació.

Senyors, siguin valents i facin un acord com cal! Expliqui'ns, socialistes i populars, a tots els espanyols, que no tenim marge de maniobra davant Europa. Expliqui'ns populars el perquè ens apugen els imposts quan fa uns mesos deien que no ho farien. Expliqui'ns socialistes el perquè donen suport a les retallades del PP quan també fa només uns mesos deien que n'estaven en contra.

Tal com poden observar aquest exercici d'hipocresia política, no deixa de ser una escenificació de necessitats partidistes, més que vertaderes solucions a qüestions d'Estat, però tal com deia Winston Churchill “A vegades les actituds són més importants que les aptituds!”

Tanca