"UN CAMÍ QUE NO AGRADA A NINGÚ" PER JAUME FONT

"UN CAMÍ QUE NO AGRADA A NINGÚ" PER JAUME FONT

“UN CAMÍ QUE NO AGRADA A NINGÚ” PER JAUME FONT

L'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques no arregla res i crea més problemes dels que ja hi havia.

D’una banda, no arregla res perquè remet el gruix de la regulació als Consells, quan haurien de ser els Ajuntaments, vertaders coneixedors de la realitat de cada municipi, els encarregats de fer una tasca tan complexa com zonificar i no institucions com el Consell de Mallorca, que ja té uns serveis urbanístics més que saturats.

D’altra banda, genera més problemes dels que hi ha perquè ha mesclat tots els productes dins una mateixa bossa. D’un costat, els habitatges unifamiliars, que ja estaven regulats i no havien de ser objecte d’aquesta normativa, i de l’altre, fent servir baixes en places hoteleres per intercanviar-les i donar , així, d’alta plurifamiliars.

És un camí que no ha agradat a ningú perquè aquest no ha de ser el camí.

Valoram positivament aspectes que s’han donat a conèixer com és l'antiguitat de les edificacions que poden acollir el lloguer turístic, estimada en 10 anys. O bé que les comunitats de propietaris tenguin veu en el procés perquè s’ha de facilitar la convivència. Són aspectes que van en consonància amb tot allò que El Pi ha defensat reiteradament en el Parlament. Però volem una Llei valenta, que es banyi, que proposi solucions i prengui decisions i que marqui un procediment més ràpid perquè el que és evident, i així ho vàrem avisar, és que la norma del lloguer turístic no serà una realitat per a la temporada turística del 2017.

És important posar de manifest que les estades turístiques en habitatges unifamiliars són un gran dinamitzador de l'economia de molts municipis de Balears que fins ara havien quedat fora del turisme. I allò alarmant és que l'avantprojecte creï nous problemes als unifamiliars, a qui se'ls fa una prohibició temporal, i no fa aflorar el problema real que tenim amb els plurifamiliars il·legals.

Al final el gran inconvenient és que aquest Govern només parla de saturació turística i no de qualitat turística. L'inconvenient és que aquesta proposta és una mesura covard davant una necessitat urgent.

La regulació del lloguer turístic és una de les grans batalles d’El Pi. Hem presentat diverses iniciatives parlamentàries per ajudar al Govern a treure una Llei necessària, amb celeritat, perquè la regulació basada en paràmetres de qualitat suposaria nous ingressos a les arques autonòmiques que permetrien, per exemple, una lleugera baixada d’imposts com l'IRPF autonòmic de les rendes mitges i baixes.

Després de mesos d'incompliment parlamentari, des d'El Pi no esperàvem una norma que només generàs més dubtes i problemes. Una norma que és, francament, molt millorable. No es tracta de prohibir a cara descoberta o per via indirecta. Es tracta de trobar solucions equilibrades a una realitat incontestable, més encara en el segle XXI.

Tanca